Salut

Catalunya prova la vacuna contra el càncer de pulmó: "Si a mi no em funciona, pels que vinguin"

Vall d'Hebron i Can Ruti participen en un estudi internacional que vol demostrar l'efectivitat d'aquest tractament

BarcelonaEl Ramon té 82 anys i fa cinc mesos li van diagnosticar càncer de pulmó. Estava molt cansat, les cames li pesaven i tenia dificultats per pujar les escales de casa. Els seus fills el van portar d'urgències a l'hospital, on li van trobar un tumor al pulmó que no es podia operar perquè el risc de complicacions era molt alt. A més, tampoc li podien administrar el tractament habitual que s'ofereix als pacients que no poden passar per quiròfan, ja que no era compatible amb el seu tipus de càncer. Els professionals li deien que l'única alternativa que tenia a la seva edat era fer sessions de quimioteràpia i radioteràpia, però ell volia anar més enllà i, finalment, li van proposar una última sortida: incloure'l en un assaig clínic que està provant l'eficàcia en humans de les primeres vacunes contra el càncer de pulmó.

"Vaig pensar que havia d'anar a totes. Si surt bé, millor. I si a mi no em funciona, pels altres, pels que vinguin", recorda el pacient. El Ramon viu amb la seva dona, la Juana, que no es pot moure del llit, té dos fills i tres nets. Va decidir participar en l'assaig per ells, però també per tots els malalts de càncer de pulmó que, com ell, no tenen alternatives terapèutiques. El seu fill Santos explica que té molt bona actitud i que vol seguir lluitant, sobretot per la seva mare, de qui no es vol separar.

Cargando
No hay anuncios

La vacuna que li han administrat es diu BNT116 i la fabrica l'empresa BioNTech. El que fa la nova vacuna és preparar el sistema immunitari perquè detecti les cèl·lules canceroses i les combati, com una immunoteràpia. D'aquesta manera, es reforça la resposta immunitària dels malalts i es preserven les cèl·lules sanes, a diferència de tractaments més agressius, com la quimioteràpia, que no distingeix entre els teixits sans i el tumor. "El que fan aquestes vacunes és treure el camuflatge que utilitza el tumor per passar desapercebut de les defenses del cos", concreta l'oncòleg i líder de l'estudi a Catalunya, Enric Carcereny, que insisteix que l'estudi està en una fase inicial i que no s'ha de jugar amb les expectatives dels pacients.

La injecció està dissenyada per combatre el càncer de pulmó de cèl·lules no petites, la forma més habitual d'aquesta malaltia. En aquest assaig clínic en fase 1, en què participen 34 centres de recerca de tot el món, se n'avalua la toxicitat, és a dir, si els efectes adversos que genera la vacuna són assumibles per als pacients, i també la seva eficàcia contra el tumor. "És una prova de concepte. L'objectiu és veure els riscos i els beneficis potencials del tractament", explica l'investigador.

Cargando
No hay anuncios

Els centres que hi participen són d'Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, Hongria, Polònia, Turquia i Espanya. A l'Estat hi participen cinc hospitals, dels quals dos són catalans i l'assaig el gestiona l'Institut Català d'Oncologia (ICO): l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital Germans Trias i Pujol. En total, s'hi inclouran més d'un centenar de pacients d'arreu del món en diferents fases de la malaltia, des de l'etapa primerenca abans de la cirurgia o la radioteràpia, fins a la malaltia en fase tardana o el càncer recurrent. A banda de la punxada, els participants de l'estudi també rebran immunoteràpia per veure l'efecte combinat dels dos tractaments.

L'ARN missatger

La vacuna utilitza la mateixa tecnologia amb la qual es van elaborar els tractaments que van doblegar la covid-19 ara fa quatre anys, l'ARN missatger. Dins els nuclis de totes les cèl·lules hi ha el material genètic (ADN) amb les instruccions per fabricar les proteïnes que donen forma i fan funcionar el nostre organisme. La missió de l’ARN missatger és convertir-se en una còpia de la informació que emmagatzema l’ADN al nucli i portar-la a les parts de la cèl·lula on es fabriquen les proteïnes corresponents.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta funció tan fonamental va aixecar sospites en la comunitat científica ben aviat: si hi ha alguna malaltia causada per la falta d’una proteïna, en lloc de tractar-la directament amb la proteïna, que és tècnicament difícil, es pot tractar amb l’ARN missatger, que fa que les cèl·lules del cos fabriquin la proteïna. Carcereny reivindica l'aposta que fa l'ICO per aquest tipus de tecnologia, així com per les immunoteràpies, amb l'objectiu de trobar noves eines per millorar els resultats dels pacients amb càncer.

La "revolució" de la immunoteràpia

El càncer de pulmó és el tumor més freqüent al món i també el que més morts causa. L'any passat a Catalunya es van diagnosticar 4.984 nous casos i 3.471 persones van morir per aquesta malaltia, que té una prevalença més alta entre els homes. La detecció precoç del tumor és determinant, ja que com més aviat es detecta, més efectius són els tractaments i millors resultats s'obtenen. Quan el tumor està en una fase inicial i no s'ha estès a altres parts del cos s'utilitza la cirurgia per extirpar-lo. En aquests casos, la quimioteràpia i la radioteràpia poden ajudar a reduir la mida del tumor abans de l'operació.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, quan es detecta en fases més avançades, les opcions terapèutiques disminueixen. Carcereny assegura que en els últims anys hi ha hagut una "revolució" amb l'arribada de les immunoteràpies, sobretot per a les persones que no poden passar per quiròfan. Són tractaments que estimulen el sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals i les ataqui, i això permet un control més gran de la malaltia. L'oncòleg explica que la supervivència dels pacients ha millorat molt amb aquestes teràpies, però, així i tot, "el pronòstic del càncer de pulmó continua sent molt dolent".

Per això, l'investigador de l'ICO veu molt positiu que es comencin a assajar les primeres vacunes contra aquest tumor. Carcereny aclareix que l'estudi està encara en una fase inicial i preveu que, si tot surt bé i els pacients mostren una millora notable en comparació al tractament habitual, encara faltaran entre cinc i deu anys perquè les vacunes estiguin a l'abast de tothom. "Primer s'ha de veure que la toxicitat és assumible i que l'eficàcia és millor que la dels tractaments que ja tenim disponibles", argumenta.