Troben el paràsit que causa la meningitis en rates de claveguera de València

BarcelonaUn equip d'investigadors de la Universitat de València i de Granada han trobat el paràsit Angiostrongylus cantonensis, la causa principal de la meningitis eosinofílica, als pulmons de dues espècies de rates, la rata negra (Rattus rattus) i la rata de claveguera (Rattus norvegicus), de la ciutat de València. La troballa té una gran repercussió en salut pública perquè és la primera vegada que s'identifica aquest cuc a l'Europa continental –fins ara només s'havia detectat en rates a Tenerife i eriçons a Mallorca–, i perquè materialitza la necessitat de reforçar la vigilància parasitològica abans que hi pugui haver casos fora de les zones endèmiques aprofitant la globalització i el canvi climàtic, que afavoreixen l'expansió de molts microorganismes. La bona notícia, de fet, és que no s'ha produït cap contagi humà autòcton relacionat amb aquestes rates i que tampoc no hi ha cap indici que això pugui passar a curt termini.

"No cal generar una alarma innecessària, però les conclusions d'aquest tipus d'estudi ens han d'ajudar a mantenir-hi l'atenció per evitar que tingui l'oportunitat de distribuir-se. Ens confirma la importància que té la salut global i que la preparació i la prevenció han d'anar per davant de tot", valora a l'ARA l'investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i metge del servei de salut internacional de l'Hospital Clínic, Miguel Martínez Lacalzada. Fins ara, els casos entre humans detectats de meningitis eosinofílica a Europa són importats de països endèmics del sud-est asiàtic i les illes del Pacífic. Aquesta malaltia provoca una inflamació de la membrana que cobreix el cervell i pot causar atacs, lesions cerebrals i trastorns visuals, i els símptomes o manifestacions clíniques més habituals són la cefalea intensa, el torticoli, les nàusees o els vòmits.

Els autors de l'estudi expliquen que la troballa del cuc s'ha donat tant en nuclis urbans com en zones d'horta, però, segons Martínez Lacalzada, de moment no sembla viable que les rates puguin adquirir la capacitat per convertir-se en un vector de transmissió. De fet, la transmissió als humans és alimentària i merament per la ingesta de mol·luscs i caragols parasitats crus o poc cuinats o, en menor mesura, pel consum o la manipulació de verdures que es consumeixen crues en amanides (enciam, col o raves) i que estan contaminades amb la bava del cargol o la larva infectiva. 

Mesures higièniques i 'One health'

La presència d'aquest paràsit zoonòtic (capaç de ser transmès a l'ésser humà) és una de les primeres causes que es busquen quan arriba un cas de meningitis a l'hospital, sobretot si el pacient ha viatjat recentment al sud-est asiàtic. Es considera que aquest cuc és la principal via de contagi arreu del món, si bé provoca pocs casos. Per prevenir el contagi, Martínez Lacalzada demana als viatgers que s'estiguin de consumir aliments on no es pugui garantir la higiene, com ara les paradetes de menjar de carrer.

Amb tot, l'expert defensa que la troballa ajuda a reforçar el missatge de prendre les mesures profilàctiques i de prevenció per evitar la infecció, així com potenciar el concepte de one health (una única salut, en català), que assumeix que la salut animal, la salut mediambiental i la salut de les persones estan interconnectades i no s'entenen una sense l'altra. Com s'ha vist amb el SARS-CoV-2, cada cop els contactes entre espècies en la vida salvatge són més freqüents, independentment de la regió del món on es doni aquesta interacció, i això multiplica les possibilitats que més microorganismes puguin saltar de diversos animals als éssers humans, el que es coneix com a salt d'espècie.