Tres quartes parts dels malalts han d'esperar 10 dies per tenir hora al CAP

BarcelonaEsperes per a l'especialista, per a una prova diagnòstica i fins i tot per a una visita al CAP. A la primària, la porta d'entrada al sistema sanitari per fer un bon triatge i descongestionar els hospitals, només una quarta part dels catalans aconsegueixen cita amb el seu metge de capçalera en 48 hores. Per a la immensa majoria, el 72%, el temps des que demanen la vista fins que els hi donen és de 10 dies i per al 52%, de cinc dies. Són dades que ha donat el conseller de Salut, Manel Balcells, que les ha qualificat d'"inacceptables" durant la seva compareixença en comissió parlamentària per detallar quins són els reptes de la segona part de la legislatura. "[Els temps d'espera excessius] ens fan caure la cara de vergonya", ha il·lustrat el conseller.

Balcells, que fa poques setmanes va substituir Josep Maria Argimon, ha dibuixat un panorama difícil per al sistema sanitari, que encara no s'ha recuperat de l'impacte de la pandèmia. Els efectes més clars i visibles són l'agreujament de les llistes d'espera, tant en l'atenció primària com per a hospitalàries, una tendència de la qual no se salven ni tan sols les intervencions que tenen una espera màxima garantida per llei i que el conseller confia poder complir al llarg de l'any vinent. Per contra, ha assegurat que l'increment de l'activitat quirúrgica en altres patologies, com les coronàries i el càncer, sí que ha recuperat els nivells prepandèmics del 2019. "Algunes de les llistes d’espera són insostenibles. No es poden suportar", ha insistit en diverses ocasions Balcells, que no ha explicat com reduirà aquestes llistes.

Cinc mesos per a una pròtesi de genoll

Segons les dades de Salut, 33.000 pacients esperen de mitjana 103 dies per a les intervencions amb temps d'espera garantit: així, per col·locar-se una pròtesi de genoll cal esperar cinc mesos (151 dies, amb data de l'octubre passat) i per al maluc, 132 dies. Una altra operació que afecta sobretot la gent gran i que l'impàs d'espera fa que perdin autonomia és la de cataractes (tres mesos).

Les mateixes dades detallen que hi ha 16.000 malalts que esperen 114 dies de mitjana per a una colonoscòpia i 37.000 més al voltant de dos mesos per a una ressonància. Pel que fa als especialistes, la llista és de 150.000 persones, amb una mitjana de 107 dies.

La compareixença de Balcells coincideix amb protestes en diferents hospitals catalans per denunciar la falta de personal i amb l'avís que ha fet Metges de Catalunya, que si no hi ha un "gir radical" en la gestió sanitària, no descarta convocar una vaga. El sindicat ha lliurat al Parlament més de 54.000 signatures recollides en una campanya popular per reclamar mesures urgents per evitar el deteriorament del sector.

Tot i l'increment de 16.435 professionals en els últims quatre anys, no s'ha resolt la històrica falta de personal sanitari, que encara es veurà més agreujada en els pròxims cinc anys, quan s'espera que 7.700 metges i 5.800 infermeres entrin en edats de jubilació (65 i 62, respectivament), tot i que la mateixa llei els permet continuar en actiu uns anys més si així ho decideixen. Però les sobrecàrregues assistencials i les condicions laborals, empitjorades durant els gairebé tres anys de pandèmia, han fet que la meitat d'aquests professionals s'hagin replantejat deixar la professió o directament hagin canviat de feina.

El conseller ha admès la "tensió" entre els professionals i ha avançat que per augmentar les plantilles, el departament es compromet a sumar mil milions d'euros extres al pressupost del 2023, per poder consolidar amb fons propis de la Generalitat els diners extraordinaris que va donar el govern espanyol per fer front a les enormes despeses derivades de la pandèmia. "El que venia de fons de covid, la previsió és que es consolidi amb fons propis; és el que no ha passat a la Comunitat de Madrid i així estan, però no passarà aquí –a Catalunya– si depèn de nosaltres", ha subratllat alhora que ha apuntat que l'aprovació del pressupost depèn només del Parlament.