Primer trasplantament de fetge de porc al món que el cos humà no rebutja
Investigadors xinesos obren la porta a fer servir un òrgan hepàtic modificat com a teràpia 'pont' fins a la cirurgia definitiva
BarcelonaEl primer trasplantament entre espècies –xenotrasplantament– que s'ha documentat al món és de fa 120 anys, però no és fins fa unes dècades que s'assaja seriosament perquè es converteixi en una opció terapèutica per a humans. El porc és l'animal més utilitzat per provar la intervenció, entre altres motius, perquè els seus òrgans tenen una mida similar als de les persones. Fins ara se n'han fet de cor i de ronyó, però és un dels procediments mèdics més complexos que existeixen i la taxa de supervivència actual és realment baixa. Però la comunitat científica no s'atura: un equip d'investigadors de la Xina ha fet el primer empelt de fetge de porc modificat genèticament, amb sis gens alterats per evitar el rebuig, en una persona en mort cerebral. La intervenció es va fer l'any passat i aquest dimecres la revista Nature n'ha publicat l'avaluació. Simplificant-ho molt, la revisió confirma que el cos humà no va rebutjar l'òrgan i que aquest va sobreviure i funcionar pràcticament amb normalitat els 10 dies posteriors a la cirurgia.
Segons els autors, que treballen a l'Hospital Militar de Xi'an, una institució amb una llarga experiència en trasplantament experimental de tota mena d'òrgans de porc a mico, els resultats de l'operació inèdita aporten llum per intentar que el trasplantament de fetge de porc sigui una teràpia pont: és a dir, fer-la servir en aquells pacients amb insuficiència hepàtica, la vida dels quals corre perill, mentre estan en llista d'espera per rebre un òrgan donat. L'objectiu és ambiciós, però respon a un repte creixent: l'escassetat de donants, que afecta especialment els Estats Units. En aquest escenari, els científics volen que els òrgans de porcs modificats genèticament es proposin com a pas previ a l'empelt per allargar la supervivència dels pacients. De moment, però, la cirurgia s'ha fet en persones en situació de mort encefàlica per poder valorar, almenys a curt termini, l'evolució de l'òrgan i la repercussió a l'organisme de la persona que ja és morta però el cos de la qual continua funcionant.
Després de fer el trasplantament d'una porció de fetge de porc, els investigadors –encapçalats per Hai-Long Dong, Lin Wang i Ke-Feng Dou– van controlar durant 10 dies la funció del fetge empeltat, l'arribada de sang a l'òrgan i les respostes immunitàries i inflamatòries del pacient. En aquest sentit, segons exposen a l'estudi, només dues hores després de recircular sang per l'òrgan hepàtic (ja al cos humà) aquest va produir bilis i, posteriorment, albúmina i enzims com l'alanina aminotransferasa (ALT) o l'aspartat aminotransferasa (AST). A més, la resposta immunitària es va controlar amb immunosupressors. "La velocitat del flux sanguini a l'artèria hepàtica porcina i a les venes portal i hepàtiques es va mantenir en un nivell acceptable. Tot i que el nombre de plaquetes va disminuir aviat després de la cirurgia, finalment van tornar als nivells normals", valoren en l'estudi.
Segons el professor de trasplantament de la Universitat d'Oxford Peter Friend, aquest és un estudi important perquè avança el camp del xenotrasplantament de primats no humans a humans. Defineix la tècnica utilitzada com a “molt elegant” i demostra que les sis modificacions genètiques fetes a l'òrgan porcí permeten que el cos humà no el rebutgi. Amb tot, admet el fet que el fetge nadiu del receptor en mort cerebral no permet constatar fins a quin punt la donació funcionaria de manera autònoma en cas de fallada hepàtica.
Pocs casos a Espanya
Segons la directora de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) espanyola, Beatriz Domínguez-Gil, l'experiment –o "prova de concepte"– demostra tres elements clau: el funcionament de l'òrgan dins un cos aliè, el manteniment íntegre dels vasos (que eviten fenòmens trombòtics) i el fet que l'empelt no va provocar rebuig al cos receptor. Per al fundador de l'ONT, Rafael Matesanz, es tracta d'una experiència important, que obre un camí diferent de l'assajat fins ara tant en òrgans vitals (cor) com no vitals (ronyó), com és la substitució temporal del fetge malalt fins a aconseguir-ne un d'humà per al trasplantament definitiu.
En declaracions a SMC, Matesanz valora que l'òrgan porcí es va mantenir “en bones condicions, amb una funció metabòlica bàsica acceptable i sense signes de rebuig agut”, cosa que indica que el procediment va ser satisfactori per a les finalitats perseguides i podria utilitzar-se in vivo en un futur pròxim. L'expert recorda que, a Espanya, l'equip de l'Hospital Virgen de la Arrixaca de Múrcia també té experiència en el trasplantament de fetges de porc a mico des del segle passat i està preparant un assaig clínic, pendent encara de les aprovacions corresponents, per trasplantar fetges de porc genèticament modificats procedents de la Universitat de Múnic a tres malalts en fallada hepàtica. Es faria en malalts amb mala evolució clínica i en què no aparegués l'òrgan a trasplantar en un termini de dos dies, mantenint l'òrgan porcí fins a estabilitzar el malalt i aconseguir un fetge humà adequat.
Ara bé, és cert que a l’Estat la situació de fallada hepàtica aguda (per tòxics o indicació de retrasplantament els primers dies després de la cirurgia) només va passar en 111 ocasions l’any passat i, d’aquests, només en vuit casos (7%) no es va trobar a temps un fetge adequat. “Això vol dir que la situació que s'intenta tractar amb aquest tipus de trasplantaments no és freqüent, encara que tampoc no es pot dir que sigui excepcional”, valora Matesanz, que també puntualitza que un pacient amb fallida hepàtica aguda té prioritat nacional absoluta en la llista d’espera.
