El trasllat d'alt risc d'una menor des de Tudela per salvar-li la vida
L'Hospital Infantil Vall d'Hebron i el SEM coordinen una operació pionera gràcies a un aparell d'oxigenació (ECMO) que només tenen tretze hospitals infantils a tot l'Estat
BarcelonaÉs dissabte, 7 de maig. La Saray té febre, aparentment una grip normal en una nena d'11 anys totalment sana. Amb el pas de les hores no millora i els pares decideixen dur-la a l'Hospital Reina Sofía de Tudela, a Navarra. El diagnòstic és una grip A que en qüestió de poques hores deriva en una pulmonia que es complica. La situació es torna un malson d'aquells que penses que mai viurà una persona pròxima a tu, admet el pare de la menor, José Manuel Miguel, recordant les hores d'incertesa. "No li donaven esperança de vida", afegeix. Els metges els comuniquen una única sortida per salvar-la: traslladar-la amb ambulància fins a l'Hospital Infantil Vall d'Hebron. La pacient està crítica i només pot fer el recorregut connectada a un dispositiu d'oxigenació (anomenat ECMO) de què disposen pocs hospitals, entre els quals el centre català, i gràcies a la infraestructura del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) per cobrir els més de 300 quilòmetres fins a Barcelona.
L'operació era complexa, no s'havia fet mai amb una menor de fora de Catalunya i via terrestre, però va ser un èxit que va salvar la vida de la Saray. En total van ser dotze hores crucials: tres per coordinar la logística, quatre per estabilitzar la pacient i posar-la a l'ambulància i set per fer el trajecte d'anada i tornada, explica el cap de secció de cures intensives pediàtriques de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron, Joan Balcells. L'ECMO, la màquina d'oxigenació amb membrana extracorpòria que només tenen tretze hospitals infantils a Espanya, era indispensable perquè tot anés bé: "Tot i rebre suport amb ventilació mecànica, els seus pulmons no funcionaven prou per mantenir-la en vida", argumenta Balcells.
La dificultat més gran del procés va ser la coordinació de tots els recursos humans i logístics. Tal com explica el director mèdic del SEM, Jorge Morales, el desconeixement de la comunitat autònoma, els requisits d'una ambulància especialitzada o l'accés a necessitats com sang i radiografies són factors de risc en aquests desplaçaments. "S'han de tenir plans B per parar-se a buscar ajuda", afirma Balcells. De totes maneres, Morales assegura que la preparació va ser excel·lent: "El nostre centre coordinador fa la traçabilitat de la ruta i tenim tots els punts per saber què podem fer. Si tens preparat el trasllat, minimitzes les possibles complicacions que pot tenir la malalta".
El trasllat no va tenir complicacions i la pacient es va mantenir estable. L'atenció va ser màxima perquè, com afirma la pediatra del SEM Julia Gómez, la fisiopatologia d'un nen canvia en comparació amb la d'un adult. "Un nen necessita unes cures i un tractament diferents de les que pot rebre un adult, per això és important tenir un equip pediàtric especialitzat en intensius", assegura. Ja a l'Hospital Infantil Vall d'Hebron, la Saray va passar 101 dies a l'UCI connectada a l'ECMO malgrat que estar-se més d'un mes amb aquest dispositiu implica més incerteses sobre la recuperació i l'aparició de possibles complicacions. Quatre mesos després, la pacient rebrà l'alta dilluns vinent. "Perquè van venir els metges de Barcelona: si no, no hi hauria vida", assegura el seu pare.
La necessitat d'una organització estatal
La particularitat del cas de la Saray és que es tractava del primer trasllat del programa ECMO pediàtric realitzat fora de Catalunya i via terrestre. "Això afortunadament és poc freqüent, però no és extraordinari. Estatalment, ja s'han fet uns seixanta trasllats d'aquesta mena, la major part a la Comunitat Autònoma de Madrid", afirma Balcells. Fins ara, el SEM havia executat quatre derivacions via aèria en el cas dels pacients menors d'edat, mentre que en adults n'havien fet sis d'aeris i un de terrestre a Osca.
Actualment, només Galícia, Euskadi, Madrid, Andalusia, el País Valencià i Catalunya compten amb l'ECMO pediàtric, mentre que a les Illes Canàries i a Múrcia es comença a implementar. Per això, els sanitaris exigeixen més organització per no requerir trasllats tan llargs quan es presentin casos crítics. "Aquest cas és un exemple del que es pot fer, de com es pot salvar una vida. Ha de ser un estímul perquè s'organitzi formalment a escala estatal i tots els nens tinguin les mateixes oportunitats", comenta Balcells.