Manuela García: "Tots els sanitaris sabem dir en català «aixeca el braç» o «treu la llengua»"

PalmaManuela García és anestesiòloga i dirigeix la conselleria amb més pressupost del govern balear, la de Salut. Va assumir el càrrec el 10 de juliol i ja ha adoptat una de les mesures que es preveuen més polèmiques de la legislatura: la supressió del requisit de català a la sanitat pública. La decisió, justificada per la necessitat d'atreure i fidelitzar sanitaris, ha generat controvèrsia. Ara bé, García intenta marcar distància amb les iniciatives sanitàries més polèmiques que va adoptar el PP durant la legislatura de José Ramón Bauzá (2011-2015), com és l'eliminació de la targeta sanitària als immigrants sense papers.

Més enllà de sanitaris, a les Balears fan falta nous hospitals i centres de salut?

— No crec que faltin hospitals, però sí centres sociosanitaris, amb un vessant social molt marcat i amb el focus en l'atenció a la cronicitat. La pandèmia ens ha ensenyat que les persones grans, per exemple, tenen determinades necessitats que van més enllà del diagnòstic i el tractament, com és l'acompanyament social.

Durant la vostra vida professional, heu mantingut converses en català amb els pacients?

— Sí. Jo som anestesiòloga i quan vaig arribar a les Balears, el 1997, el primer que vaig aprendre a dir eren quatre o cinc frases per despertar els pacients. I també hi parl amb malalts neurològics, amb els quals utilitz les paraules que conec. L'entenc perfectament, però tenc un poc de vergonya a l'hora de parlar-lo, perquè em costa filar les frases.

¿El fet que un metge no entengui el català pot afectar el diagnòstic? Per exemple, el de persones amb Alzheimer, que moltes vegades la primera llengua que perden és l'apresa, en aquest cas el castellà.

— En primer lloc, és molt difícil que un pacient amb Alzheimer o deteriorament neurològic vagi tot sol a la consulta, perquè la mateixa patologia requereix anar-hi acompanyat. Ara bé, en qualsevol centre sanitari sempre hi pot haver un company sanitari catalanoparlant. Crec que amb sensibilitat i cura per part de tothom no hi hauria d'haver cap problema en la valoració dels pacients. Tots els sanitaris sabem dir en català "aixeca el braç" i "treu la llengua" sense cap dificultat. La realitat, però, és que el 50% dels professionals que s'han presentat a les oposicions no tenien el nivell requerit de l'idioma, però sí la sensibilitat de voler entendre el pacient. Jo, per exemple, quan vaig arribar a les Balears, vaig aprendre a dir frases en anglès i alemany, perquè tractava pacients que els parlaven.

Voleu dir que podríem trobar un sanitari que sabés castellà, anglès i alemany, però no català?

— Podria passar, sí.

Un pacient que parli en castellà sempre es trobarà un sanitari que l'entengui; en canvi, un catalanoparlant es pot trobar en la situació d'haver de demanar un canvi de metge. No és això una discriminació?

— L'ideal és que tothom es pugui dirigir en català al sanitari, i es farà feina per fer-ho possible. Hi ha un problema de manca de professionals i hem proposat una sèrie de mesures per fer de les Balears una destinació més amable. Hem de potenciar que la gent, sense exigir-l'hi, assoleixi un B1 o B2 de català. En altres comunitats que també són bilingües, com Euskadi, l'euskera no és un requisit, però és un mèrit que pesa molt. Això fa que els que hi van tinguin la predisposició d'aprendre l'idioma. Ara bé, ho fan una vegada ja fan feina i no com a requisit d'accés, perquè el que volem és atreure els professionals.

Però si el català no és un requisit, quina motivació tindran els sanitaris arribats a les Illes per aprendre'l?

— Tindran l'al·licient més gran que se'ls puguis donar, que és entendre el pacient. Jo veia pel·lícules en català per anar aprenent-lo. Un dia em vaig adonar que ja no traduïa mentalment mentre les mirava i vaig estar contenta de la passa que havia fet. Però no tenia cap necessitat de fer-ho, perquè tenia la plaça en propietat. Ho vaig fer perquè volia enfortir la meva relació amb els pacients.

Durant la legislatura de Bauzá una de les mesures més polèmiques que es va prendre en matèria sanitària va ser l'eliminació de les targetes sanitàries als immigrants il·legals. Podeu assegurar que no ho tornareu a implantar?

— No, no s'aplicarà.

I si Vox pressiona en aquest sentit?

— Amb ells hi ha un pacte de govern. El que es farà és seguir si s'executa allò que es va pactar. Però, en sanitat, us puc ben assegurar que no hi ha cap proposta en aquesta línia, sinó al contrari: se cercarà potenciar els serveis que reben els pacients. Ho repetesc: l'eliminació de la targeta sanitària per als immigrants irregulars no s'aprovarà de cap manera.

Sota el vostre mandat, quins mecanismes de col·laboració es mantindran amb la sanitat privada?

— Partirem dels que ja hi ha ara. El desembre del 2022 les Balears eren la segona autonomia en despesa concertada, només superada per Catalunya, i la tercera en despesa sanitària privada. De cada 10 euros, 7 eren per a la pública i 3 per a la privada. Ara estam analitzant les llistes d'espera i després serà necessari treure un pla de xoc, que evidentment inclourà col·laboració publicoprivada, però encara no tinc clar en què consistirà exactament.

Es preveuen privatitzacions?

— No. Aquí, durant la legislatura anterior, tan sols es va gestionar de manera privada el servei d'anestesiologia de l'Hospital de Manacor. És l'únic servei que jo conec que és en mans privades. Nosaltres no consideram fer-ne més.