BarcelonaNo totes les dones seran mares, però totes, tard o d'hora, tindrem la menopausa. En canvi, sabem molt més de l'embaràs o el part. ¿La menopausa s'ha de tractar? ¿Amb mètodes naturals o artificials? No hi ha consens sobre aquestes qüestions i les dones sovint arriben a aquesta etapa havent rebut informació contradictòria per part, inclús, dels mateixos professionals de la salut. "Hi ha informació sobre la menopausa, però no està gaire a l’abast de la població i és heterogènia. Hi ha desconeixement de les darreres evidències científiques. Hi ha molts mites i prejudicis i això condiciona la manera com abordem la menopausa tant els professionals com les dones", assegura Elisa Llurba, directora del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau. "Totes les dones saben què és la menopausa però no totes són conscients de com els pot afectar", diu Camil Castelo-Branco, responsable d'endocrinologia ginecològica de l’Hospital Clínic. L'identifiquem amb els fogots, però els efectes a llarg termini –com l'osteoporosi, el risc cardiovascular, el deteriorament cognitiu o l'atròfia genital– que pot implicar la manca d’hormones són més desconeguts i molts cops "no saben que allò que els passa és degut a la menopausa", afegeix.
És el que li va passar a la Clara, de 48 anys, quan fa dos anys va començar a patir fogots, no podia dormir i descriu una boira mental que li impedia concentrar-se a més de disminuir-li la líbido. "Estava desesperada, com pots fer la teva vida i treballar si no dorms?". Havia entrat en la perimenopausa. "Vaig estar sis mesos amb símptomes sense reconèixer que això era la perimenopausa. Em va agafar per sorpresa, no sabia que els símptomes en aquesta etapa podien ser tant forts, jo pensava que se't retirava la regla i prou", diu.
Abans, l'arribada de la menopausa era sinònim de vellesa, i això ha quedat en l’imaginari col·lectiu. Ara, però, a les dones de 50 anys els pot quedar per davant un terç de la vida, ja que poden viure perfectament fins més enllà dels 80 anys. També ha canviat el perfil. Són dones actives i, si són mares, abans els coincidia amb la síndrome del niu buit i ara, amb l'endarreriment de la maternitat, moltes encara estan en plena època de criança. I pot ser una de les millors etapes de la dona: "Estàs estable familiarment i laboralment, tens seguretat en tu mateixa, una millor situació econòmica; ets una persona en la màxima plenitud i no has de renunciar a res pel fet de no tenir la regla", reivindica Llurba. Però el que no ha canviat és el valor que es dona a l'edat de les dones. "El model de dona no és el de la dona climatèrica", lamenta la llevadora Cristina Martínez, responsable de salut sexual i reproductiva de l'Institut Català de la Salut.
De què parlem quan parlem de menopausa
La menopausa és un diagnòstic retrospectiu. Parlem de menopausa quan ha passat un any des de l’última regla. La menopausa fisiològica es pot produir entre els 45 i els 55 anys i arriba, de mitjana, als 51. La dona comença a perdre progressivament la seva funció ovàrica i la producció de les hormones femenines, els estrògens i la progesterona baixa notablement. Entre els 40 i els 45 anys parlem de menopausa precoç—abans dels 40 és insuficiència ovàrica prematura, una situació patològica que s'ha de tractar— i a partir dels 55 és tardana. El terme correcte, però, seria climateri, que és el pas de la vida fèrtil de la dona al període no reproductiu i té tres fases: perimenopausa, menopausa i postmenopausa.
La perimenopausa pot durar entre dos i cinc anys abans de la desaparició definitiva de les regles i acostuma a arribar als 47 anys de mitjana, tot i que hi ha dones que no passen per aquesta fase. És quan s'estan esgotant els últims anys fèrtils i es produeixen regles irregulars tant pel que fa a la freqüència com en la quantitat i pot anar acompanyat de símptomes.
Els símptomes: més enllà dels fogots
Els símptomes de la menopausa comencen una mica abans i es prolonguen uns quants anys després de la desaparició de la regla. Es calcula que un 75% de les dones tindran algun símptoma. El més conegut i freqüent són els fogots, que els poden patir fins a un 80% de les dones. "Algunes en poden tenir un parell al dia i n’hi ha d’altres que en tenen cada quinze minuts i apareixen sobretot a la nit. I això els influeix en la seva vida diària", destaca Maria Pancorbo, especialista en endocrinologia ginecològica de l'Hospital de la Vall d'Hebron. L'insomni, associat o no als fogots, i la sequetat vaginal són també habituals. Però n'hi pot haver més, com ara falta de concentració i memòria, falta d’energia i cansament, mal de cap, nerviosisme, ganes de plorar, atròfia muscular, sequedat a la pell, dolors articulars, disminució de la líbido, canvi en la distribució del greix corporal –en perdem en cuixes i glutis i se'n va cap a l'abdomen–, irritabilitat no justificada o pèrdua de massa muscular. I poden empitjorar símptomes urinaris com el prolapse o la incontinència.
No totes les dones tenen símptomes ni són sempre els mateixos. Un 25% no en tenen. Però la caiguda d’estrògens té un impacte en la salut que va més enllà. A llarg termini, s’associa a més risc de malalties cardiovasculars, com infart o ictus —el risc cardiovascular s’iguala entre dones i homes a partir de la menopausa— i d'osteoporosi —la pèrdua de massa òssia comporta més risc de fractures–.
Però en això també hi ha desacord. "És una fal·làcia dir que les dones desenvoluparan més malalties per la manca d'hormones; no, en desenvoluparan igual. El que s'ha de fer és estudiar bé la ciència de la diferència", sosté l'endocrinòloga Carme Valls. Les dones tenen una esperança de vida més llarga però menys qualitat de vida. Aquesta especialista en medicina amb perspectiva de gènere considera que s'han atribuït massa símptomes a la menopausa que generen "por" en les dones i que podrien ser deguts a altres causes. Però falta que la ciència ho investigui. "S'han medicalitzat els símptomes de la menopausa abans de començar a investigar-los", diu.
En tot cas, la menopausa sí que és un punt d'inflexió important en la vida d'una dona, un moment per canviar hàbits i cuidar-se, si no s'ha fet abans. "Si hi ha un moment important per cuidar-se és a partir dels 40 anys abans que arribi el climateri perquè així l’impacte de la pèrdua hormonal estarà més controlada", aconsella Sònia Sánchez, ginecòloga a la unitat de menopausa de l'Hospital General de Catalunya i membre de la Societat Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa (AEEM). Es recomana abandonar hàbits tòxics com el tabac i l’alcohol, fer exercici, cuidar l’alimentació –amb una dieta rica en calci i proteïna i greixos saludables– i reduir l’estrès.
"S'han medicalitzat els símptomes de la menopausa abans de començar a investigar-los" ”
Carme Valls Endocrinòloga i autora de "Mujeres invisibles para la medicina"
La menopausa s'ha de tractar?
La menopausa no és una malaltia i hi ha dones que no necessitaran cap tractament. Però n'hi ha d'altres a qui aquests símptomes els condicionen la qualitat de vida i, en aquests casos, els professionals coincideixen a dir que s’ha de tractar. "A aquestes dones se les ha d’escoltar i atendre perquè poden millorar", apunta Misericordia Guinot, responsable de la unitat de menopausa de l'Hospital de Sant Pau.
Els professionals es troben a les consultes amb dones que reclamen solucions. "Hem de viure bé i no ens podem conformar, no has d’aguantar", diu Sònia Sánchez. La llevadora Cristina Martínez constata que les dones s’avancen als símptomes i arriben preguntant què els passarà i què poden fer per reduir l’impacte d'aquests símptomes, ja que volen mantenir la seva activitat diària. I pregunten obertament per temes com la sexualitat, que abans no es tractaven. "Les dones estan fent una mena de revolució", apunten els professionals.
I quin tractament hi ha?
El tractament dependrà de l’impacte de la simptomatologia en cada dona i també de la seva història clínica. Algunes milloraran canviant hàbits o amb tractaments naturals com hidratants, lubricants o fitoteràpia (amb evidències desiguals), i d’altres requeriran fàrmacs. Si bé hi ha consens en el tractament hormonal de la insuficiència ovàrica, en la menopausa fisiològica hi ha diferents abordatges. "Primer s’han de valorar aquells tractaments que són innocus i que sabem que poden ser efectius: com l'exercici físic i l'alimentació, l'entrenament del sol pelvià, relacions socials amb altres dones o mantenir una vida emocional i sexual activa", explica Martínez. També el ioga o el mindfulness per al control de l’estrès poden alleujar manifestacions.
Més enllà dels canvis en l’estil de vida, les dones amb símptomes invalidants i sense contraindicacions mèdiques també es poden tractar amb teràpia hormonal substitutiva (THS). "Hi ha tractaments molt eficaços sense hormones i altres amb hormones també molt eficaços i segurs", destaca Sánchez. L’administració de derivats d’estrògens i progesterona ha sigut, però, molt controvertida arran d’un estudi que es va fer l’any 2000 als Estats Units, l’estudi WHI (Women’s health initiative), segons el qual augmentava el risc de càncer de mama i d’infart. L’estudi va ser també criticat, ja que va avaluar els riscos i beneficis de la teràpia hormonal en dones postmenopàusiques –la mitjana d’edat de les dones estudiades era de 62 anys– que no són les dones per a qui està indicada la teràpia hormonal, i amb altres factors de risc cardiovascular que no es van tenir en compte. "No estava enfocat en dones joves que entren en la menopausa, que són les que tractem", apunta Castelo-Branco. Les revisions posteriors van demostrar que s’havien malinterpretat els resultats. Però la por ja s'havia instaurat i la teràpia hormonal està estigmatitzada des de llavors, tot i que les societats científiques asseguren que els beneficis superen els riscos en dones en els primers anys de la menopausa. "En dosis baixes, ben indicat i controlat", afegeix Guinot.
Aquell estudi va canviar el paradigma del tractament de la menopausa i va caure la prescripció hormonal. La seva eficàcia (90%) no ha estat posada en dubte però sí la seva seguretat. "Hi ha va haver por entre els prescriptors i entre les usuàries, i aquesta por hi és", assegura Castelo-Branco, que creu que ara tocarà "fer un reciclatge i tornar a formar els professionals". "Va fer molt de mal —afegeix Guinot— perquè durant vint anys s'han deixat les dones sense aquesta opció. És incoherent que una dona estigui suportant 20 fogots al dia per no rebre dosis baixes d’hormones quan el seu ovari ja ha produït dosis més altes durant més anys". Llurba explica que els estrògens que hi ha ara "no són els de fa vint anys; són molt equivalents als estrògens naturals". No està, però, exempt de riscos i s'ha relacionat amb un lleuger augment de càncer de mama i endometri, a més d'infarts de miocardi.
"És incoherent que una dona estigui suportant 20 fogots al dia per no rebre dosis baixes d’hormones quan el seu ovari ja ha produït dosis més altes durant més anys" ”
Misericòrdia Guinot Responsable de la unitat de menopausa de l'Hospital de Sant Pau
Qui l'ha de prendre?
El tractament hormonal substitutiu s’ha de donar, en cas que calgui, en els primers deu anys de la menopausa, quan els beneficis superen els riscos. "S'ha de fer servir el temps que sigui necesari, però la majoria només el pren entre dos i quatre anys", diu Sánchez. També es recomana en dones amb insuficiència ovàrica. En les dones amb més de deu anys de menopausa, l’evidència científica diu que pot tenir més riscos que beneficis. Està contraindicat en dones amb antecedents o risc de de càncer de mama, d’endometri, malaltia coronària o infart agut de miocardi previs o amb alteracions hepàtiques. “Per això cal estar ben assessorades per professionals per prendre decisions informades i no des de la por”, destaca Pancorbo.
També es pot recórrer a tractaments específics per a símptomes concrets, i també existeixen altres fàrmacs que poden ser d’utilitat. "Hi ha fàrmacs antidepressius que funcionen molt bé a baixes dosis per als fogots. I per a la sequetat vaginal i el dolor en les relacions sexuals hi ha hidratants fets amb àcid hialurònic", afegeix aquesta ginecòloga. El tractament hormonal es pot administrar per via oral, en forma de pegats, en gel o en esprai (es posa a la part interna dels braços) i també hi ha tractament local amb estrògens per a símptomes genitourinaris.
No obstant, s’insisteix que el tractament de la menopausa ha de ser producte d’una conversa “molt individualitzada”. Però la resposta, diuen, no ha ser: «com que la menopausa és natural, passa-la com puguis». “No pot ser que no donem resposta a una dona que pateix dolor en les relacions sexuals perquè això és negar-li el dret a tenir una bona salut sexual ”, reivindica Sánchez. Les dones volem viure bé i sanes. També en la menopausa.
Hi ha un biaix de gènere en la recerca?
La menopausa ha sigut durant molts anys un tabú i no ha sigut objecte d’estudi. "No és només la medicina, en tots els àmbits de la vida la dona de més de 45 anys està invisibilitzada. La medicina s’ha centrat en la prevenció del càncer però això també és medicina preventiva i no s’ha posat el focus sobre aquest grup de dones", assegura Sònia Sánchez. Carme Valls considera que falten estudis que investiguin "de debò" què els passa a les dones en aquesta etapa: "Hem d'entendre la dona com hem entès l'home". “La regla i la menopausa són pròpies de les dones i tant en una com en l’altra falta investigació”, reivindica Montse Roura, pionera en la divulgació del climateri i fundadora del portal especialitzat Ella y el Abanico.
Actualment hi ha un impuls de la medicina i la recerca en clau de gènere. Hi ha investigacions en marxa sobre menopausa precoç, sobre l'impacte del climateri en la salut cardiovascular i sobre la seva relació amb el deteriorament cognitiu, amb l'osteoporosi o amb la depressió. També sobre envelliment saludable. "S’està investigant en els aspectes diferencials, un dels quals és el tema de les hormones femenines i com impacta en la salut de la dona. Hi haurà canvis respecte a això en un futur que ens aportaran informació i que ens serviran a les dones per ajudar a decidir", conclou Elisa Llurba.
![Montse Roura, de 58 anys, és una dona emprenedora disposada a trencar tabús sobre la menopausa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
![Ni velles ni asexuals: la menopausa en primera persona](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5184 6292"%3E%3C/svg%3E)
