Tornar a la feina després d'un trastorn mental: "Quan surts del búnquer i ho expliques tot és més fàcil"

BarcelonaRaquel Muñoz (Barcelona, 1978) va “petar” un dia a la feina. Als 32 anys, amb una carrera professional i tres fills petits, feia dies que notava que hi havia “alguna cosa que no funcionava bé”, però va mantenir el ritme. Fins que la ment li va dir prou i, de cop i volta, va començar a comportar-se d’una manera estranya. “Em preguntaven si m’havia fumat algun porro”, recorda sense rancúnia, conscient que "ningú sap com reaccionar" en una situació així. Però, passats gairebé 15 anys, aposta per "trencar silencis" i donar les pautes per poder actuar-hi. Tot i que les empreses introdueixen eines per millorar l'estat del benestar mental, avui s’arrossega l’estigma d'uns i l’autoestigma que s’imposen els que pateixen el trastorn, indica Carlos Alcoba, responsable de salut mental i estigma a l’àmbit laboral d’Obertament, entitat que lluita contra les discriminacions del col·lectiu. Precisament, en vigílies del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dijous, Alcoba va recollir a Oviedo un premi Prevencionar. 

Per a aquest expert, a la salut mental li cal “un color a les ulleres” –com les liles del feminisme– que canviï la mirada estigmatitzadora i enfoqui cap a la conscienciació d'un problema, que té una alta prevalença i que pot aparèixer en l'edat adulta: es calcula que una de cada quatre persones en patirà al llarg de la seva vida. Però fins i tot les bones intencions acaben sent estèrils perquè s'evita acudir al psicòleg de l'empresa o obrir l'aplicació del benestar emocional per no quedar marcat.

L'any passat una enquesta d'Obertament establia que tres quartes parts de les empreses responien afirmativament quan se'ls preguntava si els preocupa la salut mental i la meitat consideraven que oferien informació i formació contra l'estigma, però els percentatges es reduïen dràsticament quan la pregunta la feien als treballadors, especialment els que tenen trastorn.

Tornada precipitada a la feina

D’aquell episodi a la feina Muñoz en va sortir amb el diagnòstic de bipolaritat, un mes d’ingrés i vuit de baixa laboral en què els de l’empresa tampoc no sabien com tractar-la. Com molts altres pacients, també va tenir un gran sentiment de “culpa”, per si inconscientment havia fet alguna cosa malament que l’hagués conduït a la crisi i amb la sensació que li penjarien l’etiqueta de boja o malalta.

No la va ajudar gens el fet d’incorporar-se amb el mateix horari i la mateixa pressió; una decisió que, amb l’experiència d’ara, creu que s’ha de fer més “progressivament”. Passat un temps, la direcció va anunciar una retallada de plantilla que, curiosament, només la va afectar a ella. Muñoz es va prendre la perspectiva de l’atur com un període per recuperar-se en plena fase de “dol per la Raquel del passat”. De recol·locar-se. “És com si fossis un titella, et tallessin els fils i els tiressin a terra. Els has de tornar a relligar, a cosir per tornar a moure’t perquè jo em creia que no podria tornar a cuidar els fills”, reflexiona.

Aprendre a cuidar-se

Però ho ha fet, i explica que el control de la medicació, l'alimentació, la hidratació i el son l’han “salvat”. Això i l’activisme a Obertament, que l’ha “empoderat” fins al punt que passada la pandèmia es va “obrir” amb el seu cap d’una feina nova i, “farta de fer un paper”, li va explicar les seves circumstàncies, i va trencar així l'estadística que calcula que tres quartes parts dels treballadors no han explicat mai els seus problemes de salut mental. Des de llavors, diu que la relació laboral i el seu benestar han millorat molt. "És més fàcil quan surts del búnquer, ho expliques i demanes que t’avisin si veuen alguna cosa estranya", assenyala. ¿S’ha d’informar la feina del diagnòstic? Les lleis consagren el dret a la intimitat dels treballadors, i en aquest punt Alcoba afirma que si bé no cal passar-se en els detalls, és bo plantejar demanar ajustar els horaris i la càrrega laboral a la situació personal.

Ara Muñoz és consultora a Balmes Innova, un centre de formació en què analitza les mancances de les empreses i els dissenya plans per respondre a les necessitats de crear bons ambients laborals. "És tan important que siguem amables, perquè no sabem què li passa al del costat", afirma. Alcoba indica que moltes empreses cauen en l'error de creure que posant un psicòleg o alguna activitat esportiva ja n'hi ha prou, i no s'adonen que així "comencen la casa per la teulada". Per contra, afirma que és millor que les feines siguin "espais de confiança" en què s'eviti fer comentaris acusatoris o culpabilitzadors dels companys que estan de baixa per salut mental o fer bromes sobre trastorns, per tal que les persones afectades s'hi puguin sentir còmodes per parlar-ne i demanar ajuda si cal. "Cal saber escoltar per fer derivacions als serveis que cadascú necessiti", assegura. Gran part de les baixes laborals per salut mental ho són, en realitat, per problemes estrictament laborals, assegura Alcoba, que afirma que això fa que els que tenen un malestar emocional "no demanin ajuda perquè els fa por no ser creguts". Per això, diu: "S'ha de trencar amb aquesta por de sentir-se culpable".