Torna la grip a Catalunya: més tard però més ràpid

BarcelonaDesprés de dos anys pràcticament desapareguda, la grip ha tornat a Catalunya. Tot i que la seva irrupció ha sigut progressiva, amb alguns casos esporàdics durant la tardor i l'hivern, ara la incidència comença a pujar "de manera vertical", més ràpid que en anys anteriors al covid, segons el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. L'ascens de casos està lluny dels viscuts abans de l'esclat pandèmic, però ara s'està donant gairebé fora de temporada, a les portes de la primavera i quan s'espera que la transmissió dels virus respiratoris baixi. "Hem viscut el punt d’inflexió i ara hem de veure fins a on arriba", ha plantejat el conseller en una entrevista a l'ARA. Per primera vegada, però, el virus de la grip circula plenament en convivència amb el coronavirus –malgrat l'estabilització d'alguns indicadors– i Argimon ha admès certa preocupació perquè aquesta coincidència en el temps pugui tornar a impactar en el sistema sanitari "si la grip pressiona molt" les urgències de l'atenció primària i els hospitals.

De moment, però, Argimon descarta que els quadres gripals augmentin l’ocupació hospitalària i assegura que la pressió assistencial encara es deu al covid, que aquest dijous havia causat un miler d’ingressats, 122 dels quals a les unitats de cures intensives (UCI). El perfil dels contagiats explica aquest extrem: mentre l'edat mitjana dels afectats per la grip és de 39 anys –el seu comportament d'enguany s'adequa a l'esperat altres anys i primer afecta la població de 15 a 65 anys i després arriba als infants i a la gent gran–, la incidència del coronavirus comença a repuntar entre els majors de 60 anys, els que tenen més risc d'acabar en una unitat de crítics.

Però una de les principals incògnites sobre la cocirculació dels dos virus és si pot "causar estralls" en persones fràgils, eminentment gent gran. "A mi mai m'ha agradat parlar de gripalització, perquè es menysté la grip, que pot fer molt mal a la gent gran", ha matisat el conseller, en referència al nom que col·loquialment rep l'estratègia de vigilància epidemiològica que se seguirà d'ara endavant amb el covid, que implica deixar de fer un seguiment exhaustiu als casos i fer servir una xarxa sentinella (un grup de CAP recullen dades representatives de tota la població per monitorar pics d'incidència), com es fa, precisament, amb la grip. A hores d'ara, per exemple, la incidència estimada del virus de la influença, que enguany correspon al virus H3N2, és de 300 casos des del 4 d'octubre, i si bé aquesta xifra és una estimació i pot semblar baixa, evidencia que s'està produint un primer pic.

Argimon ha explicat que el coronavirus ha canviat radicalment l’ecologia viral. Històricament, abans de la grip sempre arribava el virus respiratori sincitial (VRS), que afecta molt els menors de 2 anys i satura les UCI pediàtriques entre novembre i març, però l’any 2020 ja no va circular. Tampoc ho va fer la grip, que es transmet just després, perquè hi predominava el covid. "A partir del 2021 reapareixen els VRS, però ho fan al mes de maig, quan no s'esperava, i després un altre cop a l'octubre, que en aquest cas és la seva època. Però la grip tampoc no torna", recorda. Fins ara.

Consens amb altres governs

A més de la prevalença del covid, Argimon ha admès que l'ús estricte de la mascareta dels últims dos anys "segurament va fer que ens infectéssim menys". "Però aturar un virus és complicat", ha dit, tot i recordar que és una fórmula efectiva per protegir-se contra qualsevol tipus de virus respiratori. Ara aquesta mesura només és obligatòria als espais interiors i Argimon ha defensat que és el moment de començar a retirar les mascaretes de forma progressiva malgrat l'inici de l'epidèmia gripal. De fet, ha assegurat que Catalunya tornarà a portar al Consell Interterritorial de Salut de la setmana que ve la proposta per començar a suprimir-les primer a les escoles abans de retirar-la a tota la població. "Les mascaretes són un símbol del covid i jo soc dels que creu que l'hem d'anar normalitzant. I si les coses no van bé, fem els passos enrere que calguin com hem fet altres cops i ho expliquem", ha afirmat.

La decisió de retirar les mascaretes als espais interiors divideix les comunitats autònomes, motiu pel qual el ministeri de Sanitat es resisteix a posar-hi una data. No tots els governs autonòmics volen treure aquest element de protecció i la falta de consens entre ells és el que provoca que no s'acabi d'avançar en aquest punt, que fa setmanes que s'ajorna. Argimon ha recordat que la normativa que regula l'ús de les mascaretes en espais interiors és un decret d'àmbit estatal, però en una entrevista a l'ARA ha admès que l'escull principal és la falta d'entesa. "Tots anem més o menys consensuats amb la resta de territoris perquè costaria molt d’entendre que a València la portessin i nosaltres no, o a l’inrevés", ha resumit.

Salut és reduir desigualtats

El Govern va aprovar el desembre passat un ambiciós Pla de Salut, el primer document base per a totes les actuacions públiques en matèria de salut i sanitat amb Argimon al capdavant de la conselleria. Aquest dijous s'ha presentat oficialment a la majestuosa Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i comptant amb la presència de tots els responsables de l’actual departament de Salut i de la legislatura anterior, quan Alba Vergés –asseguda a la primera fila– n’era la consellera. Aquesta línia mestra inclou mesures com la incorporació de professionals de referència emocionals i de treballadors especialitzats en salut mental als CAP, la priorització de l'atenció bucodental amb 50 milions d'euros per poder donar cobertura als grups més vulnerables socioeconòmicament (infants, joves tutelats i gent gran) i la suma de dietistes i nutricionistes a l'atenció primària per al foment d'hàbits de vida saludables.

El conseller ha defensat que una població sana és aquella que pot gaudir plenament i amb autonomia del seu estat físic i emocional, i que el departament de Salut ha de contribuir al màxim a evitar l'impacte de les desigualtats socials, que són creixents després d’una pandèmia que per a moltes persones ha suposat la pèrdua de la feina i un empobriment, problemes de salut mental o reducció d’hàbits saludables. I per afavorir la salut de la població i minimitzar els problemes que propicien aquests determinants socioeconòmics, Argimon ha afirmat que cal treballar la salut més enllà de l’àmbit sanitari o de la malaltia.

El nou pla ha estat elaborat a partir de les opinions i valoracions dels experts i les autoritats sanitàries, però també de 600 professionals sanitaris, societats científiques i ciutadania. “Necessitem un sistema fort i amb recursos, però també hem de potenciar les polítiques públiques que beneficien la salut i fer arribar hàbits saludables a les escoles, els barris, els centres cívics, el lleure i els centres de treball”, ha defensat Argimon.