¿La teulada de casa teva té amiant? Encara n'hi ha més de 122.000 arreu de Catalunya

BarcelonaVa ser el producte estrella de la construcció d’habitatges durant més de 40 anys, i encara ara 945 municipis de Catalunya –tots menys dos– tenen cobertes amb fibrociment, és a dir ciment al qual s'afegien fibres d’amiant. Així ho determina el primer cens de cobertes amb fibrociment a Catalunya, presentat aquest dilluns al Palau de la Generalitat [consulta'l aquí]. La directora de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Myriam Moysset Gil, ha explicat que els teulats sospitosos de tenir amiant es troben, principalment, en zones industrials, però que es tracta d’un problema que s’estén a tot el país. En total, continua havent-hi 122.460 cobertes de fibrociment. Posats un al costat de l’altre, tots aquests teulats equivalen a 40 quilòmetres quadrats de superfície i suposen 700.000 tones d'aquest material.

La identificació d’aquestes teulades s’ha fet a través d’inspeccions des de l’aire, amb 10 imatges de satèl·lit d’alta resolució i processant més de 400 TB de dades. Per municipis, aquells on s’han trobat més teulats amb fibrociment són Barcelona (17.716), Terrassa (11.285), Sabadell (10.934), Lleida (9.317) i Manresa (7.763). Aquestes ciutats encapçalen el rànquing, com és lògic, perquè concentren molta població. Entre els anys 50 i 90 es va fer servir en grans quantitats en materials de construcció per erigir ràpidament blocs de pisos que permetessin acollir grans bosses de població immigrada. L’amiant, o uralita, pel seu nom comercial més popular, era un producte a l’abast, barat i que prometia infraestructures sòlides durant molts anys.

Ara bé, segons el cens governamental, si es fa servir la variable dels quilos per habitant, els municipis més afectats són Foradada (Noguera), que té 7.492 kg de cobertes de fibrociment per habitant, Oliola (Noguera) que té 5.618,8 kg, seguit d'Ivorra (Segarra), que en té 4.653,5 kg; Abella de la Conca (Pallars Jussà) amb 4.312,4 kg, o Sora (Osona), amb 4.024,9 kg. De fet, només en dos municipis de tot el país no s'hi ha trobat cap coberta amb fibrociment: Renau (Tarragonès) i Caldes d'Estrac (Maresme). Tot i això, Moysset Gil ha alertat que això no vol dir que no hi pugui haver amiant en zones com baixants o estructures que no són visibles.

Retirar tot l’amiant abans del 2032

L’amiant no es pot comercialitzar a l’estat espanyol des del 2002, però segons alguns estudis encara en quedarien 4 milions de tones a Catalunya. El cens publicat aquest dilluns en forma de mapa és una primera passa, una “eina bàsica de diagnosi”, en paraules de la vicepresidenta Laura Vilagrà, per eliminar-lo abans del 2032, tal com exigeix la Unió Europea i es recull en el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya 2023-2032. Aquest pla el va engegar la Generalitat fa poc més d’un any. "Comencem a avançar, perquè aquest és un problema de salut pública, laboral i mediambiental", ha afegit.

L’ús d’amiant, una “espasa de Dàmocles” segons Vilagrà, es va prohibir l’any 2002, però el que ja estava instal·lat es podia mantenir sempre que estigués en bon estat. Passades dues dècades, diverses estructures es troben en mal estat i les que encara es mantenen han provocat nombrosos problemes de salut, que han arribat en alguns casos a la mort, segons reconeixen algunes sentències d'àmbit laboral. Vilagrà ha presentat el pla al costat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.

Un cop fet aquest mapatge –que ha tingut un cost de 700.000 euros, assumit pel departament de Presidència–, el Govern començarà a treballar amb els municipis per engegar les tasques d’inspecció per determinar si el fibrociment detectat conté efectivament amiant i s’ha de retirar o, per contra, no en conté i es pot mantenir. “La priorització és detectar i actuar, en primer lloc, en les cobertes que estiguin en pitjors condicions”, ha explicat Xavier Bernadí Gil, secretari del Govern, que ha confiat que el pla seguirà en marxa la legislatura vinent i ha tret pit del cens dient que "és possible que n'hi hagi un d'igual a Taiwan", però en pocs indrets més.

Encara que el projecte no permet saber el percentatge d'amiant que hi ha en aquestes teulades, el Govern confia que serveixi de guia per a ajuntaments, empreses i particulars. Les dades arribaran als municipis "aquesta tarda", amb una eina d'anàlisi al detall que inclou el nombre de cobertes, els metres quadrats i els quilos de fibrociment per habitant. A banda, la Generalitat ha creat un visor obert a la ciutadania per consultar el nombre de cobertes amb aquest material per municipi i per secció censal.

Ara bé, les dades recullen només les cobertes de fibrociment, fàcilment identificables des de l’aire, però l’amiant es troba en moltes altres instal·lacions i estructures que no s’han analitzat com els baixants i elements estructurals d’edificis; els fibrociments tractats amb impermeabilitzants com làtex o clorocautxú; els teulats coberts amb plaques solars, tendals o vegetació i les cobertes d’àrea molt petita. 

Ajuts per erradicar l'amiant

Durant aquesta legislatura, el Govern ha obert -a través de l’Agència de Residus de Catalunya- una línia d’ajuts de 50 milions d’euros destinada a ciutadania i empreses per, d’una banda, substituir l'amiant i, d’altra banda, instal·lar plaques fotovoltaiques per a autoconsum. Segons el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, tot i no haver aprovat els pressupostos, aquest 2024 es repetirà la convocatòria d’ajuts, aquest cop amb una dotació de 10 milions d’euros.