El testament vital es podrà fer només anant al CAP

BarcelonaJa no caldrà anar a la notaria ni demanar a tres testimonis per formalitzar el document de voluntats anticipades, les instruccions amb què cadascú vol ser tractat en l'últim tram de vida quan hi ha una malaltia incurable. A partir d'ara el tràmit es podrà fer també davant de personal sanitari (metge i infermera) ja sigui de l'atenció primària, hospitalària o d'un sociosanitari, després que el Parlament hagi aprovat la proposició de llei per simplificar-ne el registre. La iniciativa, impulsada conjuntament pel PSC, Junts i els Comuns, ha tingut el suport de tots els grups parlamentaris tret dels de Ciutadans i el Partit Popular, que s'hi han abstingut. Es preveu que el nou sistema comenci a funcionar d'aquí a dos mesos, per a la primavera.

La iniciativa vol facilitar el registre de les últimes voluntats i permetre que qualsevol ciutadà tingui la capacitat de decidir com vol ser tractat mèdicament en la recta final de la vida quan ja no pugui expressar la seva voluntat. D'aquesta manera es garanteix que rebrà les cures que realment ha demanat i el seu patiment no s'allargarà quan la situació és ja irreversible.

Segons dades del ministeri de Salut, Euskadi i Catalunya són les comunitats en què es registren més testaments vitals, amb 14 documents per cada miler d'habitants. Això, en xifres absolutes suposa que gairebé 100.000 catalans han deixat per escrit la seva voluntat que els respectin les últimes voluntats. D'aquests, més del 60% són de dones.

Feia anys que l'associació Dret a Morir Dignament havia demanat aquesta simplificació de tràmits, perquè entén que no tothom té la capacitat econòmica per pagar les costes notarials o un teixit social que li permeti trobar tres persones fora de la família. La presidenta de l'entitat, Cristina Vallès, s'ha felicitat pel que ha qualificat d'"un petit pas que respon a les necessitats de molta població vulnerable", ha subratllat. Els requisits per deixar el testament vital fet són tenir 18 anys, estar en plenes capacitats mentals i intel·lectuals i ser lliure en la decisió.

Catalunya, pionera

La majoria dels grups parlamentaris han defensat la necessitat d'actualitzar la llei per poder afegir nous supòsits i facilitar que es facin els testaments vitals. En aquest sentit, la diputada socialista Assumpta Escarp ha justificat la iniciativa per "posar al dia" un document que es va estrenar fa 24 anys i en què Catalunya va ser pionera a tot l'Estat. Alhora, ha exposat que estaven a l'espera que el Comitè de Bioètica de Catalunya els presentés una proposta de reforma de la llei que estan treballant, que asseguren que és una modificació "en profunditat". Tot i això, ha lamentat que no hi han estat a temps. De totes maneres, ha defensat que ara s'aprovi igualment la modificació de la llei tot i no tenir les consideracions del comitè perquè, si no, hi havia el risc que per la lentitud de la tramitació parlamentària no hi hagués temps d'aprovar la llei abans d'acabar la legislatura.

Per la seva banda, Vallès ha instat el departament de Salut a iniciar una campanya informativa sobre què és el document de voluntats anticipades, amb missatges dirigits tant a la ciutadania com als professionals sanitaris que han de recollir-lo per introduir-lo a l'historial mèdic de cada pacient. A més, subratlla la importància que aquest testament vital estigui "protocol·litzat", com ho estan algunes proves de cribratge en població diana, per tal que, quan una persona fa els 18 anys, se l'informi sobre l'existència de les instruccions vitals a fi de trencar amb la imatge que només és un document útil per a la vellesa. "Si la gent no coneix els drets, no els exerceix", assenyala l'activista per una mort digna.