Un terç dels sol·licitants d'eutanàsia moren abans que es tramiti la seva petició

BarcelonaL'any passat, un total de 91 persones amb una malaltia greu, incurable i insofrible van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida. El 2021, el primer any de la llei de l'eutanàsia en vigor, en van ser 60 i, per tant, 151 catalans s'han acollit al dret a morir dignament des que es va aprovar la normativa, el març del 2021. El ritme en la gestió de sol·licituds de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent que supervisa si compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica i decideix si tiren endavant o no, s'ha accelerat lleugerament: si el 2021 es van rebre 137 peticions, l'últim any n'han arribat 175. Ara bé, malgrat que la mitjana de resolució de les peticions és de 42 dies, fins a un terç de les persones que demanen l'eutanàsia moren abans que la comissió independent conclogui l'expedient.

La vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, Núria Terribas, explica a l'ARA que hi ha diversos factors a tenir en compte per entendre per què 55 sol·licitants d'eutanàsia van morir abans d'obtenir la resolució: "No és que hi hagi una problemàtica d'endarreriment en la tramitació, ho fem amb la màxima diligència i complint uns terminis fixats per llei. Aquests casos acostumen a ser persones que fan la petició en un moment en què la seva malaltia ja està massa avançada i, per més ràpid que vulguis anar, cal complir uns requisits i uns terminis".

El procés des que la persona expressa el desig de morir amb assistència mèdica fins que la comissió hi dona el vistiplau pot anar dels 30 als 45 dies, si bé Salut subratlla que, de mitjana, les sol·licituds es resolen en 42 dies. Els endarreriments es donen sobretot en persones amb càncer, que estan a la fase final de la malaltia. "Podem pensar que aleshores necessitaven un enfocament pal·liatiu i no una eutanàsia, perquè la seva davallada es dona massa de pressa, però a la comissió ja ens ha arribat un informe d'un professional sanitari que hem de valorar", planteja. Així, pot passar que quan l'expedient arriba a la taula de la comissió el sol·licitant ja hagi mort.

De les 175 persones que van sol·licitar ajuda per morir l'any 2022, la comissió en va aprovar la meitat (91), el 59% dels quals eren homes amb una edat mitjana de 73 anys. Els experts que formen part d'aquesta comissió de garanties –constituïda per metges, infermeres, psicòlegs, farmacèutics i juristes– han denegat dotze peticions perquè els casos no complien els rígids requisits legals que s'exigeixen. A finals d'any, encara hi havia 13 sol·licituds en estudi. També hi ha hagut una revocació (la persona que havia fet la sol·licitud va optar per anul·lar-la en el període de reflexió) i tres ajornaments de la data de l'eutanàsia.

La majoria de les persones que han rebut l'aval de la comissió patien malalties neurològiques greus (neurodegeneratives, demències i pèrdua completa de la mobilitat), les quals representen el 36% del total, i càncers incurables (34,8%). La resta de sol·licitants solen ser persones en un context de múltiples malalties i amb fragilitat, com ara patologies respiratòries. Salut subratlla que, en tots els casos en què s'ha donat el vistiplau a practicar l'eutanàsia, els sol·licitants patien patologies de llarga durada que els limitaven l'autonomia funcional i els causaven una gran dependència per fer activitats bàsiques com l'alimentació i la higiene. La capacitat de relació i comunicació sovint també estava greument afectada.

Recórrer a dos o tres metges

Dos terços de les sol·licituds que ha rebut la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya procedien de l’atenció primària (114) i gairebé un terç més, dels centres hospitalaris (51). De fet, són poques les peticions gestionades des de l’atenció intermèdia i sociosanitària (8) o des de residències (2). Per territoris, dues de cada tres prestacions es van autoritzar a Barcelona (el 67%). En canvi, a les Terres de l'Ebre (1), l'Alt Pirineu i Aran (1) i Lleida (4) hi ha menys sol·licituds per volum de població. "Si aquesta tendència es manté en el temps, serà interessant analitzar-ne les causes: Realment n'hi ha menys demanda? O és que els professionals no han rebut prou formació, no coneixen el procediment o són més objectors?", planteja l'experta en bioètica.

De fet, malgrat la bona nota global al desplegament de la llei, l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) destaca que encara es pot millorar en la informació que els sanitaris ofereixen als pacients que busquen orientació, alhora que reclama d'aquests professionals que "escoltin més" els ciutadans. "N'hi ha que encara diuen que no cal pensar en el final de la vida", lamenta la presidenta de l'entitat, Cristina Vallès. En aquest aspecte, assenyala la importància d'atendre el neguit dels malalts que volen saber quin és el millor mètode per a ells mateixos o què fer quan un familiar pròxim té una demència severa i no ha pogut deixar per escrit les seves últimes voluntats. Vallès també retreu que els arriben pacients que han hagut de recórrer a dos o tres metges abans no han aconseguit que els fessin cas.

El decret que regula l'eutanàsia a Catalunya també inclou un registre de professionals sanitaris objectors de consciència. L'any passat s'hi havien inscrit 167 professionals, una xifra que representava un 0,15% del personal sanitari del país. Enguany, segons ha pogut saber l'ARA, la xifra ha augmentat fins als 280 professionals: és a dir, el 0,64% respecte al total. La majoria d’objectors són metges (245 enguany i 144 l'any passat), però també hi ha infermeres (31), psicòlegs clínics (3) i farmacèutics (1). Salut remarca que el nombre d'objectors "no impacta en la prestació" i assegura que no ha dificultat que les persones que l'han sol·licitat la poguessin rebre. "Les objeccions són excepcionals, però quan n'hi ha és fàcil buscar una alternativa perquè el sol·licitant sigui atès", assegura Terribas.

Ofensiva de les dretes

L'eutanàsia ha tornat al focus mediàtic arran de la convocatòria d'eleccions generals del 23 de juliol: el candidat del PP a la presidència de l'Estat, Alberto Núñez Feijóo, ha amenaçat amb revisar la normativa des del punt de vista de la bioètica i no descarta "fer-hi ajustos" si arriba al govern espanyol. L'entitat DMD parla d'una ofensiva de la dreta i la ultradreta contra el dret a una mort digna i considera que la Generalitat hi ha de respondre amb campanyes informatives sobre la importància de deixar fet un document de voluntats anticipades. Tot i ser un text que fa anys que s'ha incorporat a l'historial mèdic, encara hi ha molt desconeixement entre la ciutadania, adverteix Vallès.  

L'entitat també demana al departament de Salut que simplifiqui els tràmits per oficialitzar el document, que ha d'incloure com es vol ser tractat davant una causa mèdica incurable. Ara per ara, per formalitzar les últimes voluntats es requereix una declaració davant un notari o un tràmit online aportant tres testimonis. El problema és que, per a la gent gran, aquests requisits són una gran barrera tant a l'hora de trobar tres persones com per les dificultats per accedir al servei telemàtic. Per posar fi a aquest problema, l'entitat és partidària que el departament doni capacitat legal a infermeres i metges per acceptar les últimes voluntats.

A més, Vallès valora especialment que Salut fes seva la creació de la figura del referent, un professional format per poder resoldre els dubtes dels seus companys al centre, sobre com administrar la medicació de l'eutanàsia i com omplir un formulari.