Un terç dels agressors sexuals de menors a Barcelona també són menors

BarcelonaLa majoria dels menors que han patit violència sexual en l'últim any a Barcelona coneixien el seu agressor, i en un terç dels casos (32%) l'agressor també tenia menys de divuit anys quan va cometre l'atac. De fet, en molts casos víctima i agressor anaven junts a classe o al mateix institut i els fets es van produir quan van coincidir al centre escolar o fora, per exemple, en un entorn d'oci. La Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència de la Vall d'Hebron, batejada com a EMMA, també constata a les consultes el dur fenomen a l'alça que fa un temps que s'albira als jutjats: la violència sexual entre iguals. Entre el novembre del 2021 i el novembre del 2022, aquest dispositiu referent a la capital catalana i pioner al país per a menors ha atès 341 pacients –pràcticament un cas nou de mitjana al dia– i, segons ha fet públic l'hospital, un 42% dels menors van ser agredits per algú que tenia més o menys la seva mateixa edat.

La violència sexual infantil no l'exerceixen desconeguts, sinó que l'acostumen a perpetrar persones de dins de la mateixa família, i majoritàriament és exercida per persones de confiança com el pare (34%) o parents més llunyans com els cosins (17%). Amb tot, quan el terror sexual es perpetra fora del nucli familiar, són altres adolescents els principals autors (42%) de les agressions a altres infants i adolescents, seguits de lluny pels monitors de lleure (15%), els veïns (13%) i els amics de la família (12%). Així ho constata el balanç que ha presentat aquest dimarts la Vall d'Hebron, amb dades barcelonines però extrapolables a la resta de Catalunya. L'agressor menor d'edat té uns 16 anys, i la víctima, uns 13. Davant d'aquest auge de violència masclista en edats tan primerenques, els expers reclamen potenciar l'educació sexual i afectiva des dels primers anys d'escolarització, si és possible a I3, per treballar el consentiment propi i aliè.

L'adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de l'equip EMMA, Anna Fàbregas, defensa que el paper de les escoles és importantíssim per evitar aquestes situacions de violència entre adolescents que, malauradament, creu que continuaran proliferant. L'educació pot trencar l'espiral de violència que continua donant-se de generació en generació i, per això, l'experta lamenta que, ara per ara, aquesta formació faci tard i no arribi fins als 11 o 12 anys. "S'hauria de començar abans. Per això estem en contacte amb el Consorci d'Educació de Barcelona per oferir formació i empoderament als infants des de ben petits", afegeix Fàbregas.

El porno i el context de l'agressor

"La violència sexual entre iguals, sobretot quan parlem de nois i noies, és un fenomen complex, en el qual intervenen múltiples factors", explica la treballadora social sanitària de l'equip EMMA, Giuliana Ríos. Hi pot influir un accés a la pornografia cada cop a edats més primerenques –s'estima que als 8 anys es produeix el primer contacte amb aquests continguts i que a partir dels 14 el consum es generalitza–, però també una falta d'educació sexual i afectiva. En aquest sentit, les expertes advoquen per potenciar l'educació sexual i afectiva, que va des de posar nom real a les parts íntimes del cos des de la primera infantesa (pits, vulva, cul i penis) fins a ensenyar-los que ningú no els pot tocar excepte, segons l’edat, en moments com el bany i les visites mèdiques. També se’ls ha d’ajudar a identificar quines situacions poden ser de risc i respectar el dret dels infants a no voler fer abraçades o petons si no volen.

Altres factors que les professionals destaquen són l’entorn social de l'adolescent, el seu perfil psicològic (dificultats per controlar la impulsivitat o l'agressivitat i falta d'empatia) i la seva exposició de forma prematura a conductes sexuals inapropiades per a la seva edat. La psicòloga clínica de l'equip EMMA Mireia Forner ha destacat que els agressors comencen a mostrar tendències violentes fins i tot anys abans de perpetrar l'agressió sexual i que habitualment presenten una "trajectòria creixent" que persisteix en l'edat adulta, per la qual cosa creu que hi ha marge d'actuació en la prevenció. "Com a societat estem fallant, perquè hi ha elements precursors previs sobre els quals no estem actuant", ha subratllat.

Les professionals han assegurat que notifiquen a la Fiscalia de Menors i al jutjat de guàrdia totes les sospites que els arriben, però malauradament només un 53% dels casos acaben denunciant-se. Malgrat que és una xifra insuficient (sovint a causa de la complexitat del procés judicial i de la desconfiança que aquest genera entre les famílies), és una estadística molt superior a la que assenyalen organismes internacionals, com ara Save the Children, que situa aquest percentatge entorn del 17%.

Els pares, els principals agressors

Fàbregas ha advertit que la violència sexual contra els menors és un "problema molt greu de salut pública" que "anirà creixent", malgrat estar invisibilitzada i infradiagnosticada. Amb tot, a poc a poc, les urgències sanitàries, els serveis socials, les escoles i les famílies estan més sensibilitzats davant qualsevol sospita. Segons el balanç de l'equip, els nens i adolescents tendeixen a confiar en la mare per verbalitzar l'episodi de violència (45%) i, en segon lloc, en algú de l'entorn escolar (17%). En aquest sentit, la treballadora social sanitària de la unitat Giuliana Ríos ha destacat que els mestres i professors tenen "una situació privilegiada per detectar i també rebre revelacions de la violència sexual". Per exemple, observant mals de cap o de panxa sense motiu, un baix rendiment acadèmic sobtat o la cerca intencionada de solitud al grup classe.

La majoria (79%) de les violències són sexuals i es calcula que un de cada cinc nens o adolescents pot haver viscut algun tipus de violència sexual, com recorda la nova campanya de la Vall d'Hebron per al Dia Universal dels Drets del Nen, que se celebra el 20 de novembre. Però de violències infantils n'hi ha de diversos tipus: el 15% dels pacients atesos a l'EMMA havien patit violència física i un 3% algun tipus de negligència, que va des de la mala alimentació o la deixadesa en la higiene fins a les intoxicacions amb medicaments o productes tòxics. Per edats, el 42% dels menors atesos l'últim any tenien més de 13 anys, mentre que el 34% tenien entre 8 i 12 anys, i un 23%, menys de set anys.