Suïcidi a l'adolescència: l'escola pot ser un lloc de risc però també de protecció

MartorellSols i desemparats es van sentir els pares de Pol Gual davant de l’assetjament que patia a l’institut de la Ràpita on estudiava ESO. El noi, que acaba de fer 16 anys, té un trastorn autista lleu i una gran dificultat per relacionar-se i fer amics. Algun company es burlava d’ell i la majoria li feien el buit. “Un parell de mesos abans del que va passar, estava trist, diferent, ens deia que es quedava a la biblioteca”, recorda el Joan, el pare. El que va passar és que un dia de l’hivern passat, l’adolescent va arribar a casa i es va llançar pel balcó deixant una nota de comiat en què lamentava que els dolents són aplaudits. Miraculosament, va sobreviure i ara, mig any després, els seus esforços se centren en la recuperació. La tornada a un nou institut haurà d’esperar i, malgrat tot, el pare diu que està “il·lusionat”.

L’Asperger, com en el cas del Pol, o ser diferent dels altres, sigui per l'orientació sexual, la raça o el físic, és l’origen de molts dels assetjaments a l’escola, el bullying, un dels factors de risc que fan trontollar l’equilibri emocional dels adolescents. També la màxima expressió d’aquest dolor, com les conductes autolítiques (lesionar-se) o les suïcides, com bé saben les consultes mèdiques i també el professorat.

Si bé en els últims anys, l’augment del malestar emocional ha estat constant, sobretot entre la població infantil i adolescent, ha sigut la pandèmia el que ha situat la cura de la salut mental en el centre del debat de la societat, i ha obligat les escoles a posar-hi atenció. Així, el 2021 el departament d’Educació va posar en marxa la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), oberta a tota la comunitat educativa per atendre els casos de qualsevol mena de violència. En aquest temps, ha atès 2.707 situacions de violència amb una majoria de víctimes dones (1.617). Per tipologia, 1.115 ho han estat per assetjament i 131 més per salut mental, 766 per maltractament i 496 per violència masclista.

A més, ja com una eina més específica, el 2022 juntament amb Salut es posava a disposició del professorat la guia per a l’abordatge de conductes suïcides, que conté pautes de com reaccionar davant d’un cas, i aquest any també s’ha estrenat l’equip del programa Benestar per estar bé. Aquest curs es començarà la formació dels anomenats coordinadors de la convivència al centre, que se sumen als referents del benestar. “Són eines que acompanyen els centres en la detecció i abordatge dels casos per no deixar sols ni víctima, ni professorat ni famílies”, explica la directora general de l’Alumnat, Anna Chillida, que subratlla “el canvi de la mirada” dintre de les aules per fer front a aquest malestar. En tot cas, escoles i instituts treballen en xarxa amb els centres de salut mental dels més joves (CSMIJ) i el 061, diu Chillida.

Una enquesta feta entre estudiants d’11 a 18 anys revela que un de cada quatre s’ha autolesionat algun cop i un 43% han pensat que morir-se o no despertar-se és la millor opció. La presidenta de l’associació NACE, que atén víctimes de bullying, Carmen Cabestany, explica que ja a primària es troba criatures que “es volen matar” o que anys després recorden “amb la mateixa ràbia i dolor” que anar a l’escola era “anar a l’infern”. “Se senten en un túnel sense sortida”, afirma aquesta activista.

El paper de l'escola

En sis de cada deu casos atesos per la USAV (1.651) la violència s'havia produït als centres, molt lluny de l'àmbit familiar (850), la parella o les xarxes. L'escola es converteix en un lloc de "risc, però alhora també de protecció", admet Chillida, gràcies a tots els plans i programes que els últims anys s'han posat en marxa. El departament ha fet un esforç per simplificar protocols, formar professors i perquè la salut emocional estigui present de manera “transversal”. Quan un centre detecta un cas d’assetjament o altres violències, entra en joc la USAV, i quan s'encén l’alerta per una conducta autolítica o suïcida s’activen els equips de psicoterapeutes.

Per a Glòria Iniesta, mestra de primària i formadora de l’APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent), el centre és un "lloc privilegiat per detectar els casos i fer la prevenció". Ho comparteix Roger Ballescà, coordinador de l’àrea de salut mental infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i del comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que destaca que l’escola substitueix avui “les tasques que abans feia la família, els serveis socials i els sanitaris”. Aquest és un dels punts més comuns entre els professors, que es queixen de la suma de tasques extrapedagògiques, sovint sense més formació que “uns quants PDF i correus” que envien els centres o penja Educació a la seva intranet. Tots dos experts coincideixen que l’ideal seria “un canvi social” per suavitzar l’alta “competitivitat” per ser els millors en el rendiment acadèmic, esportiu o en l’estètica personal, assenyala Ballescà.

Iniesta es dedica a fer formacions i tallers tant a estudiants com a professors. Detecta que cada cop més les temptatives i autolesions afecten els més joves, per això a sisè de primària ja ensenya a gestionar emocions, a regular la ràbia o la frustració i que l’alumnat aprengui a identificar la baixa autoestima, canvis sobtats d’humor i el dolor propi. Tot plegat pot arribar a exterioritzar-se amb conductes autolítiques que, si bé no tenen per què continuar amb idees suïcides, són un “avís” que “s’ha trencat amb la por al dolor”. Ja a partir de secundària, se centra en la desesperança i en els factors de risc del suïcidi (de l’aïllament social a les drogues o dependència de les pantalles), trencant mites com que la persona que ho intenta és una perdedora. Dels dibuixos, extreu que els més joves troben amb els seus iguals i en la socialització, la festa o la música un factor de protecció. També l'entitat Obertament té en marxa el programa What's up? en forma d'unitats didàctiques a tota l'ESO per explicar aspectes de la salut mental en diverses assignatures amb l'objectiu de desestigmatitzar els trastorns.

Comunicació amb la família

Pel que fa a la formació del professorat, Iniesta entén que és “la clau” perquè el suïcidi o el malestar mental deixi de ser “un tabú, com ho ha deixat de ser la sexualitat”. Amb tot, comparteix l’anàlisi de l'excés de càrrega als docents i diu que “no tot es pot deixar a la bona voluntat” sinó que calen més equips especialitzats que agilitzin atencions i seguiments. "Parlar del suïcidi ajuda a prevenir-lo", resumeix Ballescà, per a qui és essencial centrar-se més en "la prevenció primària", com per exemple, fer entendre a l'alumnat els riscos de consumir drogues, de la dependència de les xarxes, de les relacions tòxiques per poder estar atents als primers senyals i no tant en la intervenció.

Fent un símil amb el principi de l'extinció dels incendis forestals que estableix que els focs s'apaguen a l'hivern, diu que als centres cal "crear condicions òptimes" perquè les criatures no quedin despenjades dels altres, així que cal estar atents als "primers senyals de fum". Cabestany és molt crítica quan afirma que Educació "es limita a la intervenció en casos d'assetjament, quan ja s'ha fet el mal". I Iniesta apunta, com Chillida, que la bona pràctica es tanca amb la "bona comunicació amb la família" del menor afectat. En aquest aspecte, Joan Gual explica que a primària el seu fill va tenir algun episodi en què els companys també se'n reien i el deixaven de banda. Tot va acabar quan la mestra va reunir la classe i va explicar què li passava al Pol. "A partir de llavors, tot va anar molt bé, és la diferència entre intervenir-hi i no fer res", conclou.

Com detectar una situació de risc (no és una llista infal·lible)

• Visió negativa de la vida, reiteracions de desig de desaparèixer, de no ser una càrrega
• Autolesions, tot i que no vol dir que totes siguin per tendències suïcides
• Assetjament
• Baixa tolerància a la frustració
• Baix rendiment escolar, campanes
• Trastorn mental: depressió, trastorn alimentari, ansietat, angoixa
• Baixa autoestima
• Aïllament social: deixar de banda les amistats, tancar-se, abandonar activitats d'oci
• Canvis en el ritme de la son i el menjar
• Canvis de caràcter sobtats: explosions de ràbia