¿Són possibles els geriàtrics sense corretges?

BarcelonaSi bé el Parlament va aprovar, l'octubre del 2016, l'elaboració d'un protocol per justificar i regular les subjeccions mecàniques a les residències geriàtriques, el cert és que gairebé set anys després cada centre fa la seva perquè no hi ha una ordre concreta sobre com actuar. A més, en l'acord d'acreditació i qualitat de les residències, el ministeri de Drets Socials i les comunitats van consensuar que el 2025 s'arribi a la "supressió total" de les subjeccions, tret de quan la seguretat del resident o dels professionals estigui en risc. De moment, la conselleria de Drets Socials no té cap registre oficial de quan i per què es fan contencions mecàniques.

El debat sobre si s'han de fer o no contencions és antic i als centres té moltes més veus a favor que no en contra de lligar residents a cadires i llits "per evitar-los mals majors", sobretot caigudes. Almenys les dades així ho corroboren, tot i que no hi ha cap registre oficial de quantes subjeccions es fan ni quin és el motiu. Dels més de 9.000 geriàtrics que hi ha a Espanya, menys de 200 es declaren lliures de subjeccions, una vintena a Catalunya.

Des de fa 20 anys, el doctor madrileny Antonio Burgueño impulsa el programa Desatar de la Confederació Espanyola d'Organitzacions de Gent Gran (Ceoma), una aliança d'entitats que defensa l'autonomia dels més vells. El pla, com indica el seu nom, té com a objectiu "deslligar els ancians" partint de la base que les subjeccions (cinturons i corretges) "no surten gratis i les carrega el diable", diu Burgueño, en referència als efectes que ocasionen: llagues per la pressió, infeccions, pèrdua del to muscular, lesions isquèmiques i traumes psicològics, enumera. 

Burgueño va ser el convidat en una jornada sobre subjeccions organitzada per l'Associació Catalana de directors de Centres d'Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad). En la seva intervenció va indicar que Espanya és dels països europeus que fa servir més les corretges, tot i que admet que progressivament el seu ús queda restringit per a residents amb demència o que no es poden mantenir drets. Els canvis socials i demogràfics han convertit les residències en centres per a grans dependents, amb demències molt avançades (60% dels usuaris). I és una tendència que augmenta. Segons les dades del professional, un 67% d'aquests usuaris tenen antipsicòtics prescrits –un percentatge que gairebé dobla la mitjana mundial–, un 41% tenen subjeccions físiques i un 21% més estan tancats en unitats restringides als mateixos centres. "Les contencions farmacològiques i mecàniques van del bracet", afirma.

Evitar les caigudes

Imma Prim es va convèncer dels beneficis de deslligar la gent gran quan la residència que dirigia es va adherir a Desatar. "És el model del respecte" cap als residents, perquè són les seves necessitats "i no les dels professionals" les que se situen al centre de tot el debat. Al final, apunta, "cal promoure el benestar" dels usuaris.

Prim és ara la delegada a Lleida del grup ABD i es dedica a formar les plantilles de geriàtrics per al programa Desatar. Subratlla que prescindir de les corretges és un procés lent, que pot durar mesos o anys, en funció del compromís i habilitat dels professionals de cada residència. "Si volen, es trauran les subjeccions, és qüestió d’actitud", assegura i, afirma que "si la ràtio de personal és la que exigeix la normativa no en caldrà contractar més" si s'eliminen les corretges.

Treballadores de residències expliquen que no donen l'abast amb la complexitat dels pacients i que les corretges poden ser una eina "temporal" per, per exemple, fer estar al llit un resident el temps necessari per acabar d'atendre la resta d'usuaris i evitar així que caigui o es lesioni. Les caigudes són el quid de la qüestió. Però per als contraris a les subjeccions no poden ser l’excusa per practicar el que Burgueño qualifica d’un "excés mèdic, un maltractament que cal aturar". En aquesta línia, Prim i Castaño diuen que la sobremedicació amb tranquil·litzants "augmenta el risc de caigudes". Quina és l’alternativa?

Canvi de mirada

"Si el que volem és que els residents no es moguin, no n’hi ha", respon el doctor, que apunta que la meitat de les persones immobilitzades moren en un any. Per a Fina Castaño, una altra formadora d’ABD, l’alternativa implica fer de passadissos, sales i menjadors espais adaptats i sense obstacles, perquè els residents, que van amb cadira o caminador, puguin anar lliurement sense perill de caure. Són remeis senzills, raona Castaño, com tenir més personal pendent dels residents, col·locar sensors de moviment a les habitacions per poder atendre’ls quan es desperten. "Hem d’interpretar conductes, observant els residents", diu la formadora.

Però en la jornada no tot van ser testimonis de fe cega en el programa Desatar. El gerontòleg basc Iñaki Antón defensa que les contencions físiques són "actes mèdics que s’han de fer seguint un protocol, amb restriccions o indicacions, com tots els tractaments". Professionals de residència adverteixen que no sempre és fàcil treballar sense corretges perquè, en molts casos, les famílies les exigeixen.