En sis mesos el Vall d'Hebron atén més nadons maltractats per sacseig que mai

BarcelonaGairebé un cas de maltractament infantil per sacseig al mes. En els primers sis mesos de l'any, l'Hospital de la Vall d'Hebron ha atès cinc nadons amb seqüeles neurològiques, despreniments de retina o costelles trencades que van ser sacsejats pels seus pares o mares, la majoria entre els dos i els vuits mesos d'edat. L'any passat només es va rebre i diagnosticar un lactant amb lesions compatibles amb aquest maltractament, el més freqüent en menors de sis mesos, i de fet mai abans, en els onze anys que l'hospital registra casos, s'havien detectat tants infants amb traumatisme cranial abusiu, el nom amb què es coneix l'efecte de la sacsejada en nadons i que pot causar seqüeles irreversibles en l'infant o, fins i tot, produir-li la mort.

Aquest repunt d'ingressos en un període tan breu de temps preocupa els pediatres de la Vall d'Hebron, tot i que ells no s'atreveixen a afirmar que hi hagi una tendència a l'alça ni a perfilar els motius que s'amaguen darrere l'increment. "No sabem per què hem diagnosticat més que mai, no ho podem atribuir a res en concret, però els últims onze anys hem tingut una mitjana de dos casos cada any, l'any passat només en vam tenir un i en el que portem de 2022 en portem cinc", explica el cap de secció de neonatologia del Vall d'Hebron, Cèsar Ruiz.

Els professionals especialitzats en aquesta atenció detallen que generalment els progenitors tenen aquesta actitud abusiva de forma inconscient i impulsiva, sense voluntat de fer mal al fill o filla, i que sovint el detonant és la seva incapacitat de consolar els seus plors. Els nadons ploren entre dues i tres hores al dia o més, perquè és la seva manera de manifestar que tenen gana, que cal canviar-los el bolquer, que es troben malament o que volen dormir.

Els pares sacsegen o llencen al llit el nadó plens de frustració o ràbia sense adonar-se que exerceixen massa força sobre un cos extremadament immadur i que el moviment brusc del cap endavant i enrere (similar a la fuetada cervical) els pot provocar hemorràgies internes al cervell en formació, lesions en òrgans vitals i provocar-los convulsions o falta de respiració (apnees). Només quan aquestes lesions són molt evidents les famílies recorren a urgències i, en alguns casos, pot ser massa tard.

Un cop allà, a més, els pediatres topen amb un obstacle: la família no troba una explicació per a les lesions perquè no vincula el sacseig amb el pronòstic del seu fill o els amaga informació, ja sigui perquè no és conscient de com és de greu aquest maltractament per a un nounat, perquè li preocupa la reacció de l'altre progenitor o perquè tem represàlies. "Generalment no hi ha un reconeixement o una acceptació per part dels pares, segurament vinculada a la falta de consciència, i és recurrent que directament hi hagi una negació dels fets que han pogut provocar les lesions", explica Giuliana Rios, treballadora social sanitària de la Vall d’Hebron i membre de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència, que rep el nom d'EMMA.

Factors d'estrès comuns

Tampoc no existeix cap prova específica per detectar que un nadó pateix problemes greus perquè ha sigut sacsejat. "Al diagnòstic s'hi arriba sospitant, buscant les lesions que saps que es poden provocar per aquest moviment brusc i descartant altres causes que poden provocar lesions similars", assenyala Ruiz. Com més greus siguin les manifestacions, més fàcil és sospitar que l'infant té la síndrome del nadó sacsejat. Si els problemes que presenta són molt inespecífics o lleus, segurament es trigarà una mica més a arribar a l'arrel de la patologia, si bé també s'obre una finestra a una recuperació més ràpida. I això també és el que més interessa els sanitaris, diu Ruiz, diagnosticar abans que les conseqüències siguin més greus. 

Un bebè no té capacitat per trencar-se sol les costelles perquè no pot caminar, ni desenvolupa hemorràgies cerebrals o als ulls sense cap explicació, si està sa. Per això, en el moment que el pediatre sospita que les lesions es podrien correspondre amb la síndrome del nadó sacsejat, s'activa el protocol de violència infantil. Aquest tràmit exigeix elaborar un informe mèdic en què es detalla la relació entre les lesions i la síndrome i informar la família que el nadó es quedarà a l'hospital per tenir-ne cura i que el cas es reportarà a les autoritats competents en la protecció dels menors: el jutjat de guàrdia i la Fiscalia de Menors, així com els serveis socials i la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. "S'ha d'abordar amb honestedat i no amagar res a les famílies. Sospitar més del compte té menys conseqüències greus", afirma Ruiz.

La treballadora social sanitària entra en acció en el mateix moment que s'activa el protocol i fa una entrevista a la família per fer un estudi social i sanitari que permeti conèixer l'organització familiar i remetre informació de valor als serveis judicials i socials. Rios admet que el repunt de casos els ha alertat. Descarta que hi hagi un perfil concret de família darrere els casos de sacseig, però sí que assenyala diversos factors que generen estrès i que serien el comú denominador de tots els casos que arriben a la consulta del Vall d'Hebron. Hi destaca la violència masclista o conflictivitat dins la parella, la vulnerabilitat socioeconòmica o una situació laboral incerta i la falta de xarxa de suport familiar o social. "També pot passar que el progenitor tingués unes falses expectatives sobre què és tenir un fill, que tingui una personalitat més impulsiva o una baixa tolerància a la frustració o que consumeixi tòxics", descriu l'experta. L'escenari postpandèmic, afegeix, també podria haver agreujat aquests factors.

Tota aquesta informació social, juntament amb l'informe mèdic, es trasllada a la DGAIA, que és qui decidirà les actuacions i les mesures a adoptar en relació a aquell cas. "L'objectiu d'aquesta comunicació és protegir la criatura", afirma Rios, que apunta que també s'activa un suport per als familiars pel dolor i patiment que els causa veure les seqüeles o adonar-se que en són responsables. Moltes vegades aquesta actitud no es controla per desconeixement, és a dir, pel fet de no ser conscients que aquests moviments són molt perjudicials per a l'infant. Per això la Vall d'Hebron ha iniciat un programa preventiu, anomenat Auxili! No para de plorar. Ara totes les famílies que tenen fills al centre reben informació verbal de les infermeres sobre què és la síndrome del nadó sacsejat i per què és important no fer-ho. També figura per escrit l'informe d'alta que reben els progenitors, i proporcionen consells com ara fer relleus amb altres cuidadors o familiars que provin de calmar-los si altres tècniques, com bressar-los, no funcionen.