BarcelonaLes llistes d'espera sanitàries es van disparar el 2020 a causa del coronavirus, que va monopolitzar tots els serveis i va alterar el funcionament normal dels centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals. Però els esculls al sistema sanitari ja existien. Ara, la Sindicatura de Comptes ha fet una auditoria del temps que van esperar els pacients per sotmetre's a una intervenció quirúrgica, fer-se una prova diagnòstica o visitar-se per un especialista a la xarxa hospitalària pública l'any 2019. I ha conclòs que l'accessibilitat als centres va empitjorar respecte a l'any anterior: gairebé un de cada quatre pacients van ser atesos fora dels terminis fixats per la llei. De fet, la Sindicatura assegura que el Sistema Català de la Salut (CatSalut) no comprovava que la informació de les llistes d'espera (dates d'entrada i sortides del registre, prioritat assignada o motius de baixa, entre altres) coincidissin amb les dades reals i s'adeqüessin a la normativa.
Segons l'informe, elaborat sota la direcció de la síndica Maria Àngels Cabasés i publicat aquest dimarts, l'atenció sanitària especialitzada que es donava l'any 2019 va empitjorar respecte a la del 2018 perquè va augmentar el temps mitjà d'espera i el nombre dels pacients pendents de ser atesos a final d'any. De mitjana, un pacient que s'havia d'operar va passar de trigar 134 dies per entrar a quiròfan a esperar-ne 155. Per fer-se una prova diagnòstica, el temps d'espera es va duplicar (de 45 dies a 84), i per accedir a una consulta externa, l'espera es va triplicar (de 59 dies a 205).
L'any 2019, el 22,6% dels pacients de la llista d'espera garantida i el 24,1% dels pacients de la llista d'espera amb termini de referència van ser intervinguts o atesos fora dels terminis de garantia o de referència establerts a la normativa. "A finals del 2019, el 5,5% dels pacients pendents d'una intervenció garantida i el 53,1% dels pacients pendents d'una prestació sanitària amb termini de referència havien excedit els terminis de garantia o de referència d'espera", retreu la Sindicatura. El departament de Salut no ha volgut fer cap valoració, a preguntes d'aquest diari.
Fa dos mesos, un informe del ministeri de Sanitat ja anticipava que l'any 2022 es va tancar amb la quota més elevada de persones (prop de 80.000 espanyols) pendents d'operar-se dels últims anys, i Catalunya era la comunitat amb més percentatge de pacients esperant una intervenció quirúrgica no urgent només per darrere de les Canàries, Castella-la Manxa i Extremadura: gairebé un terç (31,6%) dels catalans esperen més de sis mesos.
Tràmits d'ofici per evitar més demores
La Sindicatura subratlla que tampoc "no ha pogut verificar el procediment establert pel CatSalut perquè els pacients poguessin exercir el dret a ser intervinguts quirúrgicament un cop transcorregut el termini màxim d'accés a les prestacions sanitàries garantides". Segons indica en l'informe, el CatSalut desconeix els pacients que van utilitzar aquest dret i, tot i això, s'ha constatat que la gestió de l'administració tampoc no va propiciar que els ciutadans poguessin exercir-lo. Per exemple, no va publicar a la seva web tota la informació que estableix la normativa dels pacients inclosos en llistes d'espera. "El CatSalut no va tenir cura suficient de la fiabilitat i qualitat de les dades del registre d'espera, perquè des de l'any 2018 no verificava que les dades de les llistes d'espera coincidissin amb les dades reals i s'adeqüessin a la normativa", afegeix el document.
Davant d'això, la Sindicatura fa deu recomanacions al CatSalut, entre les quals destaca la conveniència d'elaborar un pla d'actuació per disminuir els temps d'espera i no sobrepassar els terminis de garantia i els terminis de referència. També recomana modificar la normativa per fer extensiva la garantia de terminis màxims a totes les intervencions quirúrgiques i primeres proves diagnòstiques i consultes externes d'atenció especialitzada i perquè sigui el CatSalut qui, d'ofici, iniciï els tràmits perquè els pacients siguin intervinguts sense més demora, un cop exhaurit el termini garantit de temps d'espera.
Temps d'espera fixats per llei
A Catalunya, l'accés al sistema sanitari es regeix per una ordenació de prioritat. La majoria d'operacions d'extirpació de tumors s'han de fer en un temps inferior o igual a 45 dies –llevat dels càncers de bufeta i pròstata, en què el temps augmenta a un màxim de 60 dies–; les cirurgies cardíaques valvulars i coronàries majors s'han de fer en un màxim de 90 dies i les intervencions de cataractes, pròtesi de genoll i pròtesi de maluc, en un temps inferior o igual als 180 dies.
Pel que fa a les proves diagnòstiques i les visites per un especialista, la classificació es fa entre consultes inajornables i urgents, que s'han de programar en un màxim de 30 dies, i les ordinàries, que tenen un termini de referència màxim de 90 dies.
