Troben la possible causa dels símptomes pulmonars de la covid persistent

BarcelonaLa covid persistent és encara una incògnita. Les vacunes i les teràpies antivirals han millorat substancialment la gestió de l'ampli ventall de símptomes associats (fins a dos-cents) a aquesta condició que va començar a afectar malalts de covid-19 ja el 2020, com ara fatiga, emboirament mental i pèrdua de memòria. Amb tot, encara hi ha seqüeles que no sabem determinar què les causa, com ara la dificultat respiratòria sobtada. Investigadors de la Universitat de Virgínia als EUA han descobert en un estudi una proteïna que pot tenir un paper clau per comprendre la simptomatologia de la covid persistent als pulmons. Segons els resultats del treball publicat a la revista Science Translational Medicine, aquesta molècula anomenada interferó gamma pot causar respostes immunitàries anormals, cosa que contribueix a la inflamació pulmonar i la fibrosi després de la infecció.

Segons els autors, hi ha més de 60 milions de persones que tenen símptomes persistents o recurrents de la malaltia. A Catalunya es desconeix quantes persones tenen covid persistent, si bé la gran majoria de casos es relacionen amb la primera onada de la pandèmia. Als registres n'han arribat a figurar 14.000, però es calcula que la xifra seria més elevada. Els afectats acostumen a tenir tos debilitant, malalties pulmonars i dificultat per respirar. Els autors han comparat cèl·lules dels teixits pulmonars de persones amb covid i sense a través d'una tècnica anomenada rentat broncoalveolar –es fa passar un broncoscopi per la boca o el nas fins als pulmons i s'introdueix una quantitat mesurada de líquid salí per poder examinar les vies respiratòries– i han observat "relacions aberrants" entre un tipus de glòbul blanc i un tipus de cèl·lula immunitària. I, també, han vist que el "mediador" en aquestes interaccions és l'interferó gamma, una molècula que fa dos anys ja es va assenyalar com a element imprescindible per entendre per què hi ha persones que es posen malaltes greument mentre altres superen la infecció de manera asimptomàtica.

Paral·lelament, els investigadors van comprovar aquesta troballa en ratolins i van provar un tractament amb anticossos antiinterferó gamma per veure si millorava la resposta immunitària dels animals. Amb aquesta han aconseguit reduir la inflamació i la fibrosi en els rosegadors un cop es van recuperar de la infecció aguda de la malaltia. Per aquest motiu, consideren que aquests inhibidors de la proteïna s'han de valorar com un possible tractament dels símptomes persistents de la covid. Mentre no arriba un tractament, només una minoria dels malalts de covid persistent (el 7,6%) es recuperen dos anys després d'haver-se contagiat.

Més enllà de la sang

Fins ara la majoria dels estudis dirigits a treure l'entrellat de la covid persistent han analitzat mostres de sang dels pacients, en lloc de mostres de teixits afectats. Fruit d'aquesta recerca hi ha un nombre creixent d'evidències que relacionen els símptomes d'aquesta malaltia amb una desregulació de la reacció immunitària dels pacients. Ara bé, els autors han vist necessari investigar també mostres derivades de teixits afectats, en aquest cas dels pulmons, perquè es tracta d'una malaltia respiratòria. A més, adverteixen que els estudis clínics sovint sols proporcionen coneixements correlatius, però no mecanismes causals, per la qual cosa més enllà de la sang cal investigar altres aspectes vinculats a la malaltia.