La setena onada recula amb 40.500 contagis a la setmana

BarcelonaLes previsions més optimistes de les autoritats sanitàries s'han complert: la corba de la setena onada comença a baixar després que entre el 27 de juny i el 3 de juliol assolís el seu pic màxim amb 40.500 casos setmanals. Segons les dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (Sivic), els últims set dies s'han diagnosticat 34.447 positius, uns 6.000 menys que la setmana anterior, i el ritme de noves admissions a l'hospital està estabilitzat entorn dels 2.000 ingressos. Tampoc creix l'ocupació a les unitats de cures intensives (UCI), amb una cinquantena de malalts greus, ni la mortalitat, amb una seixantena de defuncions setmanals. "És el primer cop que la corba cau pel seu propi pes sense mesures de contenció", reflexiona la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom), Clara Prats.

A partir de les dades de contagiositat de les noves variants, la incidència actual en les persones de més de 60 anys i el comportament epidemiològic en països veïns que havien iniciat l'onada abans com Portugal, el departament de Salut i el Biocom van anticipar ara fa quinze dies que el pic del setè embat arribaria entre la segona i la tercera setmana de juliol. A més, van estimar que es podrien registrar entre 14.000 i 21.000 visites diàries als CAP i entre 2.000 i 3.000 hospitalitzats, dels quals entre 60 i 80 serien atesos a les UCI.

Encara que el calendari el van encertar de ple, l'afectació ha sigut una mica inferior a l'esperada. "El festiu de Sant Joan, que l'any passat ens va desencadenar una cinquena onada desbocada, no ha actuat d’accelerador en aquest cas", explica Prats. Mentre que l'any passat aquesta celebració va provocar un augment de la transmissió, enguany la circulació és tan elevada que només ha perpetuat les infeccions però no les ha disparat. "Si ho comparem amb un incendi, no s'han encès focus nous sinó que s'hi ha afegit llenya als ja existents", resumeix l'experta. El fet que hi hagi tanta circulació també comporta una altra explicació plausible: la població és menys susceptible a contagiar-se, tot i que el risc no és zero, perquè s'ha anat produint un degoteig continu (majoritàriament invisible) de casos de forma estable.

Les plantes d'hospitalització han arribat a atendre un màxim de 2.139 malalts alhora, uns 124 menys que fa una setmana –si bé cal tenir en compte que en les àrees convencionals no es distingeixen els malalts de covid dels que estan contagiats però són atesos per altres patologies, com ara una cama trencada, per exemple–. El 80% són persones de 60 anys o més anys amb patologies de base descompensades. Pel que fa a les UCI, en el moment més àlgid dels contagis s'han atès 60 pacients en estat crític, que en aquest cas sí que estan afectats directament pel virus. Aquest dimarts n'hi ha 50 i, per tant, l'indicador s'allunya dels 150 pacients que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va proposar com a possible llindar per replantejar-se la recuperació de les mascaretes en espais interiors.

Baixes laborals a l'alça encara

Les baixes setmanals per infeccions respiratòries agudes, entre les quals hi ha el covid, han repuntat lleugerament en els últims dies i han passat de les 15.879 del 4 de juliol a les 17.121 d'aquest diumenge. Dimecres passat va entrar en vigor el nou sistema de baixes automatitzades per simptomatologia compatible amb covid, que fa que es pugui demanar la baixa per internet sense necessitat de demanar-la al metge de capçalera i que té una durada màxima de cinc dies. Es tracta d'una mesura temporal que s'aplicarà solament aquest juliol i agost amb la finalitat de descongestionar els CAP, ja que la setmana passada ja s'observava una “certa frenada” incipient en el ritme de nous diagnòstics.

L'augment de casos ve marcat pel predomini de les noves variants d’òmicron, BA.4 i BA.5, però també la batejada com a centaure. Aquestes subvariants més contagioses, però que res indica que siguin més greus, es detecten ja a pràcticament totes les mostres seqüenciades a Catalunya.

"Evidentment estem a l'expectativa de com les variants afecten el comportament epidemiològic, però de moment s’està complint l'escenari més probable, que és de baixada de casos. Pensem que continuarem en aquesta tendència les properes setmanes", planteja Prats. Això no significa, avisa, que la corba no s'acabi estancant o fins i tot que torni a repuntar com ha passat a Portugal, un país amb condicions comparables amb Catalunya tant epidemiològiques com d'immunitat vacunal, però planteja que tret d'alguns episodis de pressió hospitalària que es puguin desencadenar, a curt termini les previsions assistencials no són dolentes. "Podem estar força tranquils, sobretot per les UCI. Ara bé, ens interessaria abaixar més la transmissió per evitar una acumulació de casos a les plantes convencionals", conclou la física del Biocom.