RomaNingú a Itàlia ha oblidat la fila de camions militars carregats de taüts que una nit del 2020 van travessar la ciutat de Bèrgam, després que els forns crematoris locals col·lapsessin. Uns dies abans, el 9 de març, el Govern havia decretat el confinament dels seus ciutadans per intentar frenar la transmissió del virus, que llavors ja havia deixat mig centenar de morts i havia convertit el país transalpí en la zona zero de la pandèmia a Europa. La covid-19 es va acarnissar especialment amb les regions de Vèneto i Llombardia, al nord del país, totes dues governades per la ultradretana Lliga de Matteo Salvini. Les primeres víctimes mortals es van registrar als pobles de Vo' i Codogno, considerats durant setmanes l'epicentre de la crisi sanitària a Itàlia, encara que més tard es va descobrir que el virus feia almenys diversos mesos que circulava. “No va ser una casualitat”, explica a l'ARA el viròleg Andrea Crisanti. “Llombardia i Vèneto són dues zones molt industrialitzades que tenien relacions comercials molt estretes amb la regió de Wuhan”, apunta.
El científic italià va ser l'encarregat de posar en marxa un estudi que va consistir en sotmetre el 96% de la població de Vo' a tests diagnòstics. Els resultats van permetre descobrir que els positius asimptomàtics podien ser contagiosos. “Vam demostrar que si s'identificaven les persones positives que eren contactes d'una persona malalta, era possible contenir el virus. Ho van fer països com Nova Zelanda o Singapur, que sí que van aconseguir contenir el virus. Malauradament, aquesta estratègia a Itàlia no va ser adoptada”, lamenta el viròleg, que actualment s'asseu a la Cambra dels Diputats a les files del progressista Partit Democràtic.
Itàlia va ser el primer país occidental a introduir el polèmic passaport covid en espais públics i l'obligatorietat de la vacuna per a sanitaris, una mesura que més tard va ampliar a tots els treballadors. Tot i això, malgrat comptar amb una de les normatives més estrictes, el país transalpí va ser un dels més afectats per la pandèmia a la UE, amb 16 milions de contagis i 160.000 morts entre març del 2020 i abril del 2022, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Itàlia (ISTAT). Una tragèdia fruit de la “incapacitat política” i el fet que la primera onada colpegés la regió més poblada i envellida d'Itàlia, assegura Crisanti. El científic reconeix que el virus va agafar el país “poc preparat”, tot i que comptava amb un pla pandèmic que havia estat redactat durant la crisi del primer coronavirus, que mai no es va arribar a implementar.
El Senat obre una investigació
El 2023 la Justícia italiana va arxivar la investigació contra l'ex primer ministre italià Giuseppe Conte i el que va ser el seu titular de Sanitat, Roberto Speranza. Els tribunals investigaven si hi havia alguna mena de responsabilitat política en la gestió de la pandèmia, que va arribar a registrar gairebé 1.000 morts en només 24 hores en el pitjor moment de la crisi sanitària. Tot i això, recentment, el Senat va donar llum verda a la creació d'una comissió parlamentària, que l'oposició considera instrumentalitzada. “No crec que tingui l'objectiu d'aportar llum sobre què va passar, sinó d'atacar els responsables polítics que governaven en aquell moment perquè ha estat delimitada a la primera onada i només a les decisions del Govern central, mentre que a Itàlia tenim un servei sanitari descentralitzat que depèn de les regions, que van prendre decisions autònomes. La primera víctima és la veritat”, opina el viròleg Andrea Crisanti.
![Un nen xinès està cobert amb una bossa de plàstic per protegir-se quan arriba des d'un tren a l'estació de Pequín el 12 de febrer de 2020 a Pequín, Xina.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
