La sarna s'escampa amb una rapidesa sense precedents a Catalunya

BarcelonaDel Sarcoptes scabiei, l’àcar causant de la sarna, n'hi ha referències fins i tot a la Bíblia, però és ara que es propaga amb una facilitat mai vista. Catalunya viu un esclat d’infestacions inèdit en l’última dècada. En els primers set mesos de l’any, l’Agència de Salut Pública ha comptabilitzat 196 brots de sarna amb 719 afectats. El 2022, l’any amb més notificacions, només es van informar una vintena de brots més (216) i mig miler d’afectats més (1.204). “No deixem de veure casos a les consultes i creiem que no es frenaran. Tornarem a declarar més casos que mai”, diu Alba Martínez, metge d’atenció primària i membre del grup de dermatologia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

Les causes d’aquesta eclosió encara no són clares. El repunt va començar el 2018, però és a partir del 2021 que les xifres es desborden. Si abans hi havia una trentena de casos per cada 100.000 habitants, ara n’hi ha una vuitantena. Segons Martínez, però, el repunt és global i les xifres oficials són molt inferiors a les reals, perquè és una malaltia “estigmatitzada i desatesa”. La pandèmia només ho va accentuar: la corba de casos va caure a mínims perquè hi havia un diagnòstic zero, però paradoxalment va ser una època d’elevada transmissió que es donava entre convivents, a dins de casa. 

“Però, insisteixo, la majoria dels casos no es reporten. Si ho féssim, l’Agència de Salut Pública es col·lapsaria. Per tant, ens limitem a fer-ho quan hi ha brots de gran abast en residències de gent gran, o si cal desplaçar-se al domicili dels afectats per entendre què fa que siguin resistents al tractament”, diu l’experta.

Molt contagiós abans dels símptomes

Per definició, un brot de sarna equival a dos o més casos relacionats entre ells. I per la seva altíssima contagiositat, darrere d’un cas sempre n’hi ha molts més. Però l'escabiosi (una altra denominació per a la sarna) es detecta tard, quan la infestació està molt avançada i ja s’ha propagat a altres persones. El microorganisme es transmet pel contacte sostingut, d’almenys 10 o 15 minuts, de pell amb pell. Saludar-se amb la mà, fer-se una abraçada de pocs segons o seure a l’autobús no són conductes de risc. Perquè s'encomani cal una interacció molt estreta, com ara amb una parella sexual o en una feina que requereix una proximitat continuada –per exemple, en l’àmbit de les cures–, o que hi hagi convivència.

A Catalunya, entre el 2015 i el 2023, la majoria dels brots s’han donat al domicili familiar (38%) i en espais institucionalitzats, sobretot geriàtrics (27%) i centres d’acolliment (10%). Els centres educatius (8%) també són un espai de proliferació. En canvi, els animals no propaguen la sarna humana: els gossos la transmeten a altres gossos, i els gats a altres gats. 

L’escabiosi té un període d’incubació d’entre dues i quatre setmanes, i aquest és el temps que una persona pot trigar a patir els símptomes habituals, les picors severes a la pell que s’intensifiquen a la nit o després de la dutxa i les erupcions llampants. Les lesions apareixen pràcticament a tot el cos: a mans i peus; a canells i colzes, als plecs de les extremitats; als genitals, les arèoles mamàries i les cuixes, i a l’abdomen i les natges. 

Però molt abans dels símptomes, l'àcar ja furga a la capa més superficial de la pell per posar-hi els ous i l'afectat és transmissor de la sarna immediatament. "Si no tractem aquestes persones i els seus contactes, el brot pot tenir una gran magnitud", diu Martínez. Tampoc tots els facultatius saben reconèixer la sarna i des dels CAP fa temps que reclamen poder accedir a més aparells de dermatoscòpia, que és una mena de lupa amb la qual es pot assegurar ràpidament que una lesió es deu a la sarna.

No és una malaltia de pobres

Un brot de sarna no hauria de durar més de 45 dies, però al diagnòstic a vegades tardà se li suma que el tractament és car i complex. Tant els tubs de crema tòpica com la ivermectina, el tractament oral, costen 17 euros cadascun. “S'indica un d'ells. La crema s’ha de posar en gran quantitat i a tot el cos i la dosi de les píndoles varia en funció del pes. Per a una família de quatre membres, suposen una gran despesa”, lamenta Martínez. A més, el tractament s’ha de fer dos cops: un per matar l’àcar i un altre per matar els ous. Davant d’aquesta situació, els CAP advoquen per assegurar un estoc de cremes tòpiques i píndoles per a persones en situacions desfavorides que, de moment, no es fa. 

Però, a més, perquè el tractament funcioni cal que tots els convivents i els contactes estrets el facin. Hi ha metges que al prescriure un tractament no el fan extensiu a la resta de convivents. També hi ha famílies que, per estalviar, només apliquen la crema als membres que tenen les lesions cutànies. I quan la resta de convivents ni tan sols són família, no hi poden fer res si es neguen a seguir les recomanacions. Aplicar les mesures ambientals, com rentar tota la roba i els materials tèxtils de casa gairebé cada dia, així com plastificar els mobles, agafar la baixa o deixar de portar els infants a l’escola els primers dies de tractament, no és una possibilitat per a tothom. La conseqüència és el fracàs terapèutic i, per tant, les reinfeccions. 

Segons la dermatòloga, en tot aquest trencaclosques l'estigmatització juga un paper rellevant. "La sarna no és de persones pobres o brutes. Tothom pot tenir la sarna. Però aquesta és la idea que ha proliferat, l'assenyalament públic de les persones amb menys recursos, els sensellar o els immigrants. I és terrible. Mentre estigui estigmatitzada, no es farà res", denuncia Martínez. I la corba continuarà creixent.