“Torno a ser la d’abans”: Sant Pau reconstrueix cinc abdòmens amb una cirurgia pionera al món

BarcelonaLa Rosa va patir un greu accident de trànsit fa quatre anys que va destrossar-li la musculatura abdominal. Va salvar la vida, però havia de portar una bossa recol·lectora i anava enfaixada perquè havia perdut els músculs. "Els meus intestins estaven a flor de pell", relata. En casos com el seu, els metges poden fer una reconstrucció estructural de la paret abdominal, i això vol dir col·locar una malla per subjectar els òrgans interns i cobrir la zona amb pell. Però la mobilitat més bàsica, com seure en una cadira o caminar, queda molt limitada pel risc de patir complicacions greus com infeccions o hèrnies. Ara l'Hospital de Sant Pau s'ha convertit en el primer centre del món que ha fet una passa més amb una cirurgia inèdita: amb l'empelt d'un múscul de l'esquena o de la cuixa donat pels mateixos pacients, els cirurgians han reconstruït cinc abdòmens, quatre dels quals han acabat recuperant per complet la capacitat de contraure els músculs de forma natural.

Aquesta intervenció ha restaurat la vida de la Rosa, la primera pacient operada ara fa un any. Havia assumit que seria una persona "malalta i amb la salut delicada" la resta de la seva vida. "Però torno a ser la d'abans. Tinc quatre anys més, però em sento com abans de l'accident. He passat moments molt difícils, però ara torno a nedar, cada dijous faig passejades i el metge m'ha dit que, si vull, podria tornar a esquiar", ha explicat. A més de pacients com ella, que han patit greus traumatismes a la zona abdominal, aquestes intervencions també s'han fet a quatre persones amb la musculatura abdominal molt danyada perquè s'han hagut de sotmetre a una operació per eliminar tumors metastàsics, sobretot sarcomes, i/o que han de rebre radioteràpia després de l'extracció. Un dels casos encara no ha aconseguit recuperar tota la mobilitat, per la qual cosa l'èxit de la tècnica s'enfila fins al 80% dels casos.

"És una cirurgia de referència internacional, podríem dir que la nostra lliga és mundial: no existeix cap evidència científica que s'hagi fet en cap altre lloc del món", ha valorat el conseller de Salut, Manel Balcells, en la presentació d'aquesta fita quirúrgica. Aquesta intervenció extraordinària és d'alta complexitat i s'allarga unes 12 hores de mitjana. La prioritat dels cirurgians plàstics és la millora de la qualitat de vida dels pacients. Això vol dir que, a més de proporcionar-los estabilitat al cos, ja que la paret abdominal és clau per mantenir la funció dels òrgans interns, els pacients han de recuperar la mobilitat, com ara per caminar i seure, després de l'operació. La clau de volta és identificar un múscul prescindible, però semblant, que es pugui fer servir per reconstruir la musculatura abdominal i, així, substituir la tradicional malla sintètica que es fa servir en les reconstruccions estàndard per evitar el despreniment dels òrgans.

L'adjunt del servei de cirurgia plàstica de Sant Pau, Manuel Fernández-Garrido, explica que s'acostuma a triar el múscul recte intern de la cuixa, el múscul vast lateral del quàdriceps femoral o el múscul dorsal ample, localitzat a l’esquena, ja que el sistema muscular té estratègies per compensar la seva absència. "L’elecció depèn de la mida de la zona a reconstruir", explica. En el cas de la Rosa, per exemple, es va triar el múscul de l'esquena perquè l'àrea a operar era gran. "Jo sempre dic que abans tenia una piga a l'esquena i ara la tinc a l'abdomen", ha descrit amb gràcia la pacient.

Els cirurgians també identifiquen porcions de pell sana per connectar els nervis. De fet, la complexitat de l'operació rau en la connexió dels vasos sanguinis i dels nervis del múscul extret amb els del múscul original, el que ha quedat danyat. Si no es fa aquest empelt a través de sutures (anomenades anastomosis), es produeix una fibrosi i els músculs queden com una estructura rígida. "[Amb aquesta tècnica] obtenim un teixit viu, que està revascularitzat i connectat als nervis, de manera que ja no s’atrofia", destaca el cap de l’equip de cirurgia general i digestiva, José A. González.

Un cop aquests nervis es regeneren, doncs, el múscul donant fa exactament la mateixa funció que l’original, a diferència de les malles sintètiques, que provoquen una pèrdua de múscul que impossibilita fer moviments naturals, i encara més fer esforços o exercici. "Amb la malla pots tapar el forat, però amb aquesta cirurgia no només reconstruïm l'estructura, sinó que retornem la funcionalitat", explica González. La recuperació és relativament ràpida, al cap d’un any, si bé la funcionalitat muscular es reprèn al cap de sis mesos.

També permet l'embaràs

"La reconstrucció dona anys de vida, però amb aquest tipus de cirurgia proporcionem qualitat de vida", afirma Fernández-Garrido. Fins ara, el Sant Pau ha fet cinc intervencions d’aquest tipus i calcula que podria fer-ne fins a cinc cada any en pacients molt específics que tinguin la paret abdominal destruïda per un traumatisme, per una hèrnia o per un tumor. Un dels casos d'èxit és el d'una dona jove que patia un sarcoma d'Ewing, un tipus poc freqüent de càncer que es produeix als ossos o al teixit tou al voltant dels ossos. Després de la reconstrucció, ha pogut recuperar-se per complet i, fins i tot, ha pogut quedar-se embarassada i tenir un fill. "En aquests casos sovint es desaconsella l'embaràs, però aquesta cirurgia permet recuperar la funcionalitat abdominal per complet", ha celebrat González.

Amb aquesta tècnica, no només pacients pal·liatius són candidats a cirurgia curativa, sinó que també s’obté un augment de la supervivència i una millor recuperació de la qualitat de vida dels pacients. En el cas dels malalts amb càncer, aquest tipus de cirurgia també els protegeix de cara a continuar els tractaments postquirúrgics, sobretot la radioteràpia local. "De fet, molts pacients que els últims 30 anys eren considerats inoperables amb el mètode convencional o bé, després de sotmetre-s'hi, patien unes seqüeles que reduïen radicalment la seva qualitat de vida, tenen ara una alternativa. "Fins i tot en alguns pacients és impossible diferenciar si el múscul és original o s’ha substituït", afegeix el cirurgià.