La ministra d'Igualtat vol obligar els hospitals públics a oferir avortaments

BarcelonaLa ministra d'Igualtat, Irene Montero, vol obligar per llei tots els hospitals públics amb servei de ginecologia i obstetrícia a oferir avortaments quirúrgics. La interrupció voluntària de l'embaràs serà una prestació sanitària més del sistema en la reforma de la llei de l'avortament que dissenya el ministeri d'Igualtat, que no només vol forçar els centres hospitalaris públics a comptar amb professionals que no siguin objectors de consciència, sinó que eliminarà l'obligació del període de reflexió de tres dies i acabarà amb l'exigència de consentiment patern per a les noies de 16 i 17 anys que s'hi vulguin acollir, un requisit que va introduir el govern del PP el 2015. Montero ha presentat aquest dimecres en comissió al Congrés els principals canvis que vol implementar per garantir el dret a l'avortament. El text del projecte de llei encara no és públic i haurà de debatre's en el si del govern espanyol abans que es pugui aprovar al consell de ministres, però el propòsit és "blindar el dret a interrompre l'embaràs de manera gratuïta, lliure i segura", segons ha dit la ministra.

Montero ha subratllat els obstacles que pateixen moltes dones i que els impedeixen exercir el seu dret a avortar, com "la pressió i les crítiques" que pateixen o haver de desplaçar-se centenars de quilòmetres perquè "no hi ha recursos públics a les seves províncies per fer-ho". El 87% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs del 2020 que es van fer a l'Estat van ser farmacològiques i es van practicar en entorns extrahospitalaris i, d'aquestes, el 78% van fer-se en centres privats. Com a exemple, ha assenyalat que Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia no han practicat cap avortament en centres públics durant el 2020. "Hi ha un problema d'accessibilitat, gratuïtat i equitat territorial", ha denunciat la titular d'Igualtat, que ha lamentat que encara hi hagi hospitals on tots els professionals es declaren objectors de consciència.

Si bé ha admès que aquest refús a l'avortament per part dels sanitaris és un dret constitucional que el govern espanyol respectarà "escrupolosament", ha insistit que "no pot suposar una barrera" als drets de les dones. I ha avançat que es prendrà com a referència la llei de l'eutanàsia, una norma que va apostar per crear un registre de professionals objectors de consciència. Així, quan la llei prosperi, es respectarà la decisió dels objectors però tots els hospitals amb servei de ginecologia i obstetrícia tindran personal que pugui garantir la interrupció.

Montero ha assegurat que l'objectiu de la nova llei és que sigui la dona qui decideixi el mètode d'interrupció (quirúrgic o farmacològic) i que el centre de salut li proporcionarà tota la informació necessària i li gestionarà la derivació a l'hospital per al procediment d'urgència. Sobre l'eliminació de l'exigència de consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys, ha afirmat que, de la mateixa manera que són responsables "per treballar o tenir relacions sexuals, ho són per decidir sobre els seus cossos". I, en el moment que la dona manifesti la seva intenció d'avortar, tampoc se li demanarà que reflexioni durant tres dies com fins ara, si bé es lliurarà a les dones informació sobre la possibilitat de tirar endavant la gestació i ser mares si ho sol·liciten.

Farmacològics fins a les 12 setmanes a Catalunya

A Catalunya, unes 19.000 dones avorten cada any voluntàriament. Històricament, el mètode més utilitzat per interrompre l'embaràs ha sigut la intervenció quirúrgica o aspirat uterí –que es pot fer fins a la setmana 14 de gestació– tot i que fins a aquest any aquesta opció no s'oferia arreu del país. Precisament per aquesta iniquitat territorial, els últims anys també ha anat creixent la demanda d'avortaments farmacològics –es proporcionen les pastilles en un centre sanitari però l'expulsió del fetus es fa al domicili– i el 2020, l'últim any amb dades, aquest mètode ja representava el 49,8% del total d'interrupcions. Amb tot, fins ara aquesta modalitat només es pot fer legalment fins a les nou setmanes d'embaràs. Ara el departament de Salut vol ampliar tres setmanes més el temps en què una dona pot decidir avortar farmacològicament, en concret fins a les 12 setmanes o, cosa que és el mateix, els tres mesos de gestació.

Així ho ha confirmat aquest dimecres el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha anunciat que el departament treballa en un nou protocol que inclou aquest canvi per garantir el dret a l'avortament de totes les dones i assegurar un accés equitatiu als serveis sanitaris que el proporcionen. Salut defensa que augmentant al màxim les setmanes en què es permet avortar amb medicaments, la dona tindrà precisament més temps i "un ventall més ampli per tal de decidir" quin mètode s'adequa més a les seves necessitats. Quan el nou pla prengui forma –de moment el departament el treballa amb discreció–, la interrupció farmacològica entre les 9 i les 12 setmanes es farà als hospitals autoritzats. Argimon ha defensat que la salut sexual, afectiva i reproductiva és una de les "prioritats" de Salut i s'introduiran més centres perquè "la dona que triï aquesta opció pugui escollir en quin lloc ho fa" i hi hagi més opcions pròximes al seu lloc de residència.

Amb tot, la coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, qualifica de “pedaç” aquest anunci i assegura que en cap cas implica el canvi de model d’atenció, intervenció i acompanyament de l’avortament que necessiten les dones. "Ens preocupa que aquesta sigui una solució ràpida per respondre a les crítiques, perquè encara hi ha territoris que no ofereixen l’avortament quirúrgic pel pes dels objectors de consciència, i que la intenció sigui substituir el mètode quirúrgic pel farmacològic, en comptes de garantir els dos mètodes", afirma l'activista. Si això passa, afegeix, seria una pèrdua de drets per a les dones, que no podrien triar el mètode que necessiten, sinó "el que tinguin a l'abast".

Les regions sanitàries de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre tenen disponibilitat limitada de professionals sanitaris per garantir el dret a l'avortament. A Lleida, aquest dimarts una vintena de col·lectius feministes van denunciar que Salut "ha mentit i enganyat" les dones, ja que tot i que la conselleria va signar un acord amb la clínica Mi NovAliança per fer avortaments quirúrgics, encara no s'estan realitzant. Aquest és un dels exemples que posa Aldavert per justificar la seva desconfiança respecte al Govern –que no ha inclòs les entitats i associacions de drets sexuals en l'elaboració del nou protocol–, ja que si bé defensa que l’avortament farmacològic és “tan bo” com el quirúrgic si la dona el tria lliurement, recorda que darrere del canvi no pot haver-hi motius de cost-eficiència, com que és més barat i ràpid. “Ni tampoc que sigui una trampa per protegir els drets dels objectors de consciència per sobre dels de les dones”, afirma.

A més, l'activista subratlla que no totes les dones poden acollir-se a aquest mètode per motius personals i l’única opció viable que tenen és la intervenció quirúrgica, que consisteix en un aspirat uterí de cinc minuts de durada i que permet a la dona tornar a casa sense gairebé molèsties. En canvi, el farmacològic (una combinació dels fàrmacs mifepristona, que es pren al centre sanitari i atura l'embaràs, i misoprostol, que es pren a casa per expulsar les restes) requereix que la dona tingui un espai segur i acompanyament i, per tant, és menys discret o cal que demani un permís a la feina, cosa que no sempre és viable, exemplifica Aldavert.