"Si en salut mental només posem el focus en els psicòlegs i els psiquiatres, ens equivoquem"

BarcelonaDe la mateixa manera que no es poden confondre els trastorns mentals amb el malestar emocional, tampoc no es pot esperar que el sistema sanitari tingui la solució màgica per protegir la nostra salut mental. Es poden posar més psicòlegs i psiquiatres a treballar –de fet, caldria augmentar la ràtio d'aquests professionals, que encara segueix per sota de les recomanacions internacionals– i incrementar els recursos econòmics que s'hi dediquen, però el benestar de la persona va més enllà d'anar a teràpia un cop al mes. El dret a la salut mental és un desafiament que ha de sortir de les bates blanques i fer-se un lloc a través de les escoles, de l'accés a un habitatge digne, a condicions laborals estables i a noves oportunitats que no vinguin únicament predeterminades pel codi postal. La prioritat de tenir cura de la salut mental, individual i col·lectiva, ha d'esquitxar totes les polítiques públiques. Més transversalitat. Aquestes són les principals conclusions de la segona edició dels Vespres Sanitaris, un cicle de conferències inaugurades pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, celebrada al Centre d'Arts Digitals de Barcelona. Moderada per la directora de l'ARA, Esther Vera, la jornada s'ha centrat en la salut mental i ha aprofundit en els diversos camins que cal escrutar per abordar d'una forma integral el benestar emocional i la salut mental més enllà de la medicalització.

"La resposta no va de posar més metges, sinó de posar-nos objectius; de sumar vida als anys i no només anys a la vida. Des del 2020 vivim immersos en una crisi sanitària sense precedents, que ha tingut un impacte important en la manera com vivim: un confinament, un distanciament social imposat, la pèrdua de la feina, la gestió obligada de la incertesa", ha destacat la psiquiatra de la Fundació Althaia, Àurea Autet, una de les ponents de la jornada. I tot això, ha continuat l'experta, ha tingut un impacte encara més cru en el jovent.

El confinament del 2020 va triplicar els episodis d'ansietat, depressió i malestar emocional de bona part de la població, però es va acarnissar amb els joves. Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) es van multiplicar i a les urgències hospitalàries es van tornar a veure anorèxies nervioses i pesos baixíssims com feia dècades que no es veien. "Totes aquestes persones estan sent ateses. Però hem de pensar en una atenció sense medicalitzar per a la comunitat. Ens ho demostra la realitat: ara que tornem a socialitzar, veiem que no hi ha tantes visites a urgències i que han baixat els episodis depressius. Sortir i socialitzar ha millorat molt els símptomes de molts joves", ha resumit.

De fet, per als joves el problema principal no ha sigut el virus, sinó l'alteració dels determinants socials que els ha causat el virus en una etapa en què reafirmen la seva personalitat; quan sortir, relacionar-se i equivocar-se és crucial. I aquesta reacció, segueix Autet, demostra que com a societat s'ha fallat. "Hauríem d'haver treballat per un jovent més tolerant a la incertesa i el canvi. Els joves d'ara no són els mateixos de fa cent anys. Aleshores anaven a la batalla de l'Ebre. Ara estan a casa tancats veient Netflix", ha exemplificat. "Caldria ensenyar els infants i les famílies a fer una millor gestió emocional i de l'autocontrol?", ha preguntat Vera. Tant el conseller com Autet ho veuen "imprescindible", que se'ls pot ensenyar que s'ha d'anar a totes, però que potser no tot es pot aconseguir.

Les addicions i els TCA, prioritats de Salut

L'Organització Mundial de la Salut no defineix la salut mental com l'absència de malaltia, sinó com "un estat de benestar en el qual l'individu és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat". I seguint aquesta definició, només entre el 10% i el 20% de la població mundial podria sentir-se completament sa mentalment. "La salut mental ve condicionada per situacions complexes, dificultats i angoixes, factors de gran estrès i de vulnerabilitat social. El sistema sanitari forma part de l'ajuda que necessitem, però l'excedeix. La interacció humana és prevenció, sobretot en la primera infància, i es tradueix en més resiliència. Si només posem el focus en els psicòlegs i els psiquiatres, ens equivoquem, i queda un llarg camí", ha insistit Autet.

Preguntat per Vera sobre les prioritats de la conselleria en la salut, Argimon ha admès que cal posar-hi més recursos, ja que la salut mental s'emporta només el 6% del pressupost. "Falta finançament i falten professionals", ha reconegut. Amb tot, també ha destacat que cal creure's que és important i que la seva protecció impregni la resta de les polítiques públiques, perquè les persones no compartimentem la salut mental ni entenem de competències departamentals. És a dir, que la resta de conselleries s'impliquin en garantir la salut mental. A curt i mitjà termini, el conseller ha destacat la necessitat d'abordar les addiccions comportamentals (drogues, ludopaties, pantalles) i especialment els TCA.