La salut mental dels joves, "al límit" per la manca de recursos públics

BarcelonaEl 14% dels joves tenen algun problema de salut mental i se situen com un col·lectiu més vulnerable pel que fa al malestar emocional que la població adulta. Són dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya recollides a La situació de la salut mental en el jovent català: una radiografia, un informe elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental de Catalunya (SMC) que conclou que la situació "ha arribat al límit". L'anàlisi d'aquestes dues organitzacions alerta que el context d'emergència, "que fa anys que s'arrossega", ara s'ha cronificat des de la pandèmia i denuncien que l'atenció a la salut mental que reben els joves és molt desigual al territori. "El circuit que segueixen i els recursos de què disposen dos joves catalans amb el mateix problema és molt diferent en funció del lloc on viuen", ha remarcat la presidenta del CNJC, Julia Rosanna Sánchez-Valverde.

Les dues entitats remarquen que en general l'oferta de recursos públics "tant sanitaris com socials" destinats a la salut mental dels joves és “molt menor de la necessària”, però encara es fa més evident en l'anàlisi per comarques. "Demanem sobretot una bona planificació territorial i que es reforci el suport perquè és una gran mancança que tenim al sistema", ha reclamat la directora de la Federació Salut Mental de Catalunya, Marta Poll. Així, segons l'informe, les comarques gironines són les que presenten un “dèficit” més gran de recursos. A l'Empordà i la Selva és on hi ha més habitants per recurs, que a la Selva arriben a 170.000. En canvi, a la zona dels Pirineus, com al Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, hi ha les que tenen una taxa d'habitants més baixa, que oscil·la entre els 1.800 i els 3.000 habitants per recurs disponible.

Per capgirar aquestes xifres, les dues organitzacions –que avui han entregat el seu estudi a la Generalitat– demanen al Govern més inversió en l'atenció psicològica i també més formació i recursos per als acompanyaments socials. Els autors de l'informe han estimat que, a banda dels serveis i unitats d'hospitalització, a Catalunya hi ha uns 400 recursos disponibles per atendre problemes de salut mental, dels quals hi ha 46 centres infantils i juvenils, 59 centres per a adults i desenes de clubs socials de la mateixa Federació Salut Mental de Catalunya. Al mateix temps, assenyalen que el recull de dades aconseguides del sistema públic, que provenen d'altres enquestes i estudis, és “esbiaixat”, ja que molts dels joves afectats per salut mental decideixen directament acudir a teràpies privades, que queden fora dels registres, o no buscar cap mena d'ajuda davant la falta evident d'assistència o les llargues llistes d'espera.

El doble de dones afectades

Dins d'aquest col·lectiu les persones d'entre 18 i 34 anys són les que més visites reclamen fer a centres i serveis de salut mental. Aquesta mateixa franja d'edat és la que “registra més casos de tristesa i ansietat, entre les quals, concretament, les dones són les més perjudicades”, apunta la radiografia. “L'informe inclou una clara perspectiva de gènere perquè per cada home jove hi ha dues noies que manifesten problemes de salut mental”, ha assegurat Poll.

Entre les dades més destacades hi ha el fet que el Codi Risc Suïcidi de Catalunya ha detectat pràcticament el triple de temptatives entre abans i després de la pandèmia. També subratllen que les atencions d'urgència per trastorns de la conducta alimentària (TCA) han augmentat un 165% després del covid-19 i qualifiquen d'“alarmant” l'augment de casos d'ansietat i malestar.

L'origen d'aquests trastorns se situa en les actuals circumstàncies socioeconòmiques que pateix aquesta generació. L'informe assenyala la precarietat laboral, la incertesa, els problemes per emancipar-se o el difícil accés al mercat de l'habitatge, com a causes principals. “Hi ha una relació molt clara entre el fet de no poder arribar a final de mes i la salut mental dels joves”, ha insistit Poll.

Per tot plegat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Salut Mental de Catalunya reclamen que, mentre no es millora el sistema, l'administració aposti a curt i mitjà termini per models que incloguin la perspectiva comunitària i l'associacionisme “que ja són la base actual i tenen un paper clau”, ha reivindicat la portaveu dels joves, Sánchez-Valverde. Paral·lelament, demanen que el treball de fons se centri en millorar la coordinació i la distribució territorial dels recursos, reforçar les urgències, abordar la salut mental des d'un punt de vista multidisciplinari per evitar l'estigmatització, incloure l'educació emocional en els programes educatius, fer polítiques per a l'emancipació juvenil i mesures concretes com tirar endavant una nova regulació dels lloguers i polítiques per afavorir l'ocupació de qualitat entre els joves.