El Govern admet que no dona a l'abast per atendre les addiccions als centres de justícia juvenil
Un document de l'executiu reconeix dificultats per accedir als serveis, falta de professionals i poca adherència als tractaments
Barcelona"Estem desbordats. Falta personal per atendre aquests menors, no tenim eines per ajudar-los quan tenen un brot psicòtic. L'única resposta que els podem oferir és enviar-los a mòduls de contenció", es lamenta en conversa amb l'ARA una treballadora del Centre Educatiu l’Alzina, on viuen menors d'edat per ordre d'un jutge perquè han comès algun delicte. Alguns d'aquests adolescents atesos pel sistema de justícia juvenil català tenen problemes d'addiccions o de salut mental i els cal una atenció especialitzada. Segons el Govern, aquests casos tenen una "elevada complexitat i nombrosos factors de risc", per la qual cosa necessiten un bon abordatge per minimitzar possibles recaigudes i evitar la reincidència delictiva. Ara bé, l'executiu català admet en un document publicat aquest octubre al qual ha tingut accés l'ARA que l'atenció a la salut mental i addiccions que reben aquests joves no és l'adequada.
En concret, reconeix que hi ha dificultats per accedir als serveis d'atenció a la salut mental, falta de professionals, poca adherència als tractaments i manca de dispositius específics per aquests adolescents. "És un perill per als joves que atenem, però també per als educadors i els treballadors dels centres, que no estem formats en salut mental", adverteix la treballadora de l'Alzina. De fet, els departaments de Salut i de Justícia admeten en el document consultat per aquest diari que és necessari incrementar les hores dels treballadors que atenen la salut mental i addiccions a tots els centres educatius del país, ja que no estan "ajustades" a la realitat actual.
Per exemple, als centres com l'Alzina i El Segre, que tenen 76 i 40 places d'internament respectivament, no hi ha cap professional especialitzat en addiccions i, per tant, oficialment no es destina cap hora a la setmana a atendre aquests problemes. Per contra, dos de cada tres adolescents que necessiten atenció a la salut mental té trastorns associats a substàncies. De fet, el mateix executiu calcula que a l'Alzina i El Segre caldria destinar 22 hores i 9 hores setmanals respectivament per atendre addicions.
Augment del risc de reincidència
A més, la situació varia en funció del territori. Al document també s'assumeix que hi ha inequitats territorials que s'agreugen a mesura que t'allunyes de la província de Barcelona, on hi ha l'únic equip especialitzat en problemàtiques de salut mental dins de la justícia juvenil. A la resta de Catalunya els adolescents amb aquests tipus de trastorn reben atenció a la xarxa comunitària de salut mental i addiccions, però en "determinades zones es troben moltes dificultats perquè el centre de referència els pugui visitar i començar el tractament amb suficient agilitat". L'ARA ja va avançar que la falta de psicòlegs i psiquiatres és especialment greu a les zones rurals: els menors han de fer grans desplaçaments per rebre atenció o resignar-se a fer teràpia per videoconferència, a vegades fins i tot amb professionals de fora de Catalunya. Això en moltes ocasions augmenta el risc que els joves atesos per la justícia juvenil tornin a delinquir, assegura el document publicat per l'executiu català.
"Clar que es veuen abocats a la reincidència. Hi ha menors amb trastorns mentals sense diagnosticar o mal diagnosticats, no se'ls fa seguiment un cop surten i no tenim recursos", critica la treballadora, que defensa que un diagnòstic precoç i un bon tractament milloren el pronòstic d'aquests joves i la seva recuperació. El Govern s'ha proposat incrementar les hores setmanals dels professionals als centres en un any vista i desplegar equips especialitzats a Tarragona, Lleida i Girona de manera simultània. Mentrestant, els treballadors fan el que poden i acusen l'executiu català de "fregar l'abandonament de funcions".
Falta de continuïtat
Aquesta situació impacta de ple en les famílies, que critiquen la manca de suport que reben per part de l'Administració. El fill d'en Marc [nom fictici] té diversos trastorns de salut mental, ha tingut dos brots psicòtics i ha estat enganxat als porros. Durant la seva adolescència era "incapaç de controlar-se" i va tenir causes judicials obertes per "delictes menors". Un dia el seu pare el va haver de denunciar per agressió, ja no sabia com ajudar-lo, i va estar uns anys vivint al Centre Educatiu Can Llupià de Barcelona per ordre d'un jutge. El Marc assegura que el seu fill va millorar molt gràcies al seu pas pel centre, però que, un cop en va sortir, el vincle amb els professionals i amb la xarxa de salut mental es va trencar. "Tota la bona feina que es va fer es va perdre d'un dia per l'altre", lamenta.
Segons el document publicat pel Govern, l’adherència al tractament i la continuïtat assistencial són de "cabdal importància pels adolescents que presenten problemes de salut mental i addiccions i han presentat conductes d’alarma social". Així i tot, l'executiu reconeix per escrit que l'escenari actual és de "fragmentació i dificultats d'accés i de vinculació als serveis i tractaments".
En Marc creu que falten mitjans per atendre aquests joves, ja que necessiten un projecte d'acompanyament continuat que no existeix i el sistema de justícia juvenil no els ofereix cap alternativa: "Arriben a la majoria d'edat i han de començar des de zero", lamenta. Per revertir aquesta situació, el Govern apunta que reforçarà els equips i implementarà la figura d'infermeria d'enllaç, com a les presons, que són les encarregades de l'atenció i el seguiment intensiu dels casos complexos.