Salut deixarà d'externalitzar la rehabilitació: adeu a les derivacions a clíniques privades

BarcelonaA partir del 2025, els hospitals, els centres d'atenció primària (CAP) i els sociosanitaris gestionats pel Servei Català de la Salut (CatSalut) deixaran de derivar els pacients a empreses i clíniques privades perquè facin rehabilitació. Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern prepara una modificació del decret del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) que regula la contractació d'aquest servei sanitari perquè les entitats que són prescriptores de fisioteràpia –els centres públics i concertats i les fundacions i consorcis privats sense ànim de lucre– actuïn com a proveïdors. És a dir, després d'operar un pacient, l'hospital ja no el derivarà a cap dels centres privats que fins ara tenien externalitzat el servei, sinó que tota l'atenció l'oferirà el mateix hospital.

Fonts coneixedores confirmen a l'ARA que l'executiu ja treballa en el canvi legislatiu perquè, en poc més d'un any, el CatSalut assumeixi íntegrament la prestació de la rehabilitació ambulatòria (en què la persona es desplaça físicament als centres per fer-la) i domiciliària, i es posi fi a una externalització de dècades. Per assolir-ho, la Generalitat farà desaparèixer els concursos d'explotació d'aquests dos serveis, que estan valorats en aproximadament 30 milions d'euros. Si se suma la pota de la rehabilitació ja gestionada pels hospitals, així com les activitats de logopèdia i de teràpia ocupacional, la xifra s'enfila fins als 80 milions d'euros.

Un cop s'aprovi la modificació del decret pel qual es regulen els convenis i contractes de gestió de serveis sanitaris de CatSalut (196/2010), els prop de 900 professionals de la fisioteràpia que estan contractats per les empreses privades seran reabsorbits. És a dir, hi haurà una incorporació, probablement progressiva, d'aquests treballadors per nodrir les plantilles dels centres prescriptors, els de la xarxa sanitària, perquè ara també seran proveïdors. A priori, tots ells passaran a regir-se pel conveni laboral del Siscat.

La decisió d'aturar l'externalització de la rehabilitació fa almenys mig any que es cou, però fonts al cas de la situació expliquen que s'ha gestionat molt a l'ombra. De fet, l'últim expedient tramitat per assignar la prestació de la rehabilitació a empreses privades va ser adjudicat l'any 2012 i va caducar el maig passat. Actualment, el servei es presta mitjançant el procediment d’emergència i està previst iniciar un altre tràmit de pròrroga fins al 31 de desembre del 2024. En aquest període, el Govern pretén enllestir el decret que permetrà formalitzar el canvi de model.

Vigent en alguns territoris

La integració del servei implicarà que els diners invertits en rehabilitació ambulatòria i domiciliària no surtin de la xarxa sanitària, un model que ja funciona en alguns territoris, com ara Lleida. A Tarragona també s'està aplicant ja a la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla i a Girona a la Fundació Hospital de Palamós. Fonts coneixedores asseguren que substituir les empreses privades amb afany de lucre pels centres sanitaris, les fundacions i els consorcis sanitaris permetrà mantenir el contínuum assistencial, esborrant les empreses intermediàries, i millorar la qualitat de servei. 

Segons les enquestes de satisfacció que fa Salut cada tres anys, una eina d'avaluació que mesura la qualitat de servei i satisfacció dels usuaris dels serveis sanitaris públics, els ítems pitjor valorats són el temps d'espera per començar les sessions i la quantitat de persones que hi ha per sessió. L'última edició, feta a 5.200 persones i publicada enguany, evidencia una disminució en el grau de satisfacció global amb els serveis de rehabilitació, però la davallada és més clara quan el servei està externalitzat respecte a quan està integrat a la xarxa.

La valoració mitjana a tot Catalunya és de 7,5 punts sobre 10. En canvi, a Lleida és de 8,1 punts, a Santa Tecla de 7,9 punts i a Palamós de 7,6. Històricament, l'àrea metropolitana nord i Barcelona ciutat són els que registren els índexs de satisfacció global més baixos, amb 7,1 i 6 punts, respectivament.

"Meló difícil d'obrir"

El model actual permet al CatSalut adjudicar la rehabilitació, que és un servei essencial en la llei d'ordenació sanitària de Catalunya, a empreses privades no vinculades al sistema de salut mitjançant "acords, convenis, concerts o fórmules de gestió integrada o compartida". Des del 2006, el CatSalut no contracta serveis de rehabilitació específics a diferents proveïdors, sinó que contracta un lot de serveis amb un únic proveïdor per a tot un àmbit territorial.

L'empresa majoritària és Corporación Fisiogestión, formada per una trentena d'empreses del sector de la rehabilitació, la geriatria i l'atenció intermèdia. De fet, té una gran presència al país a partir de filials i unions temporals d’empreses (UTE), però també a l'Estat, com ara les Balears i Madrid. Va ser fundada l'any 1975 per Albert Núñez Pérez, que va ser president de l’Associació Espanyola de Fisioterapeutes i membre de la junta directiva de la Unió Catalana d’Hospitals.

La privatització de la rehabilitació ha resistit tots aquests anys perquè plantejar un canvi de rumb era un "meló difícil d'obrir" tot i les "inquietuds evidents" en el si del CatSalut, expliquen a l'ARA. Ni tan sols l'aparició de diversos escàndols ara fa una dècada va accelerar el procés. El 2013, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va obrir una investigació d'ofici sobre els contractes públics que l'aleshores director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, va signar amb el hòlding empresarial Fisiogestión, de què havia estat director general fins un dia abans del seu nomenament.