Salut

Salut es compromet a reduir els temps d'espera: cinc dies per al metge de primària

El departament reorganitza el circuit assistencial per estalviar càrrega burocràtica a metges i infermeres, però no ampliarà les plantilles dels centres

Una metgessa atén a la consulta la visita d'una pacient al centre d'atenció primària (CAP) Ramon Turró de Barcelona.

BarcelonaEl departament de Salut es compromet aquest any a reduir les llistes d'espera tant en les visites com en les proves diagnòstiques de l'atenció primària i hospitalària. El conseller Manel Balcells ha explicat aquest dilluns el nou circuit organitzatiu que ha de descarregar metges i infermeres dels tràmits burocràtics i administratius per tal que es puguin centrar en l'assistència als pacients, una de les reivindicacions que van portar els facultatius a la vaga. El pla suposarà una inversió de 110 milions d'euros, però no durà acompanyat cap augment de les plantilles.

Així, al llarg d'aquest any, els malalts han de veure reduït les demores per aconseguir una primera visita al seu CAP i es preveu que el 70% l'obtindran en menys de cinc dies d'espera i el 90% en menys de 10 dies, enfront dels respectius 52% i 70% que hi ha actualment, uns intervals que el mateix conseller Balcells admetia que "feien caure la cara de vergonya". De fet, segons ha explicat a la roda de premsa Núria Nadal, directora assistencial d’atenció primària i comunitària de l’ICS, més de tres quartes parts de les demandes que arriben als centres no requereixen cap urgència i, en el cas que es necessiti una atenció preferent sí que es garanteixen esperes de 48 hores.

També durant aquest any els CAP podran fer 140.000 proves diagnòstiques més que les que es van fer el 2022, com per exemple, ecografies i infiltracions i, segons les previsions de Nadal, cap a finals d'any els centres de primària comptaran amb l'ajuda de la intel·ligència artificial per poder fer la lectura automatitzada dels resultats de retinografies i radiografies de tòrax amb l'objectiu que sigui més àgil i ràpid poder destriar quins són patològics i quins no.

Operacions dins del termini

Pel que fa a l'atenció dels hospitals, Salut planteja augmentar l'activitat quirúrgica obrint quiròfans a la tarda o fins i tot els dissabtes, i derivant pacients a altres centres de la xarxa pública que tenen l'agenda més buida. L'objectiu marcat és que es redueixi el percentatge de malalts que esperen més del que està estipulat per la mateixa Generalitat, tant pel que fa a una primera visita a l'especialista com en les proves diagnòstiques.

Segons Ignasi Carrasco, director de l’àrea assistencial de Catsalut, es programaran 140.000 visites més que l'any anterior, cosa que farà baixar en un 37% els pacients que es queden fora de termini en una primera visita i 142.000 proves, el que ha de permetre reduir en un 56% els malalts que esperen en excés. Respecte a les operacions, la previsió de Salut és que a finals d'any no hi hagi cap pacient oncològic o de cardiologia que hagi d'esperar més dels 60 i 90 dies fixats pel departament i que ara suposen un 1%. A més, de les intervencions en garantia (cataractes, pròtesis de genoll o maluc, etc.), es preveu que el 90% s'operin dins dels 180 dies marcats i que el 92% de la resta de pacients amb altres patologies ni greus ni urgents estiguin en llista d'espera menys d'un any.

Metges sense burocràcia

Per aconseguir aquesta retallada de les demores, Salut no preveu cap campanya de noves contractacions de professionals sanitaris i confia que sigui suficient el nou model d'organització dels centres, que suposarà descarregar de les tasques administratives metges i infermeres i que sigui el personal administratiu qui assumeixi aquestes gestions més burocràtiques i la comunicació amb els pacients.

En aquest sentit, Nadal ha apuntat que el 40% de les consultes que arriben a través de l'aplicació La Meva Salut són ja, de fet, per demanar cites perquè els facultatius resolguin incidències administratives, com per exemple, errors en la recepta electrònica o saber quan els donaran visita a l'especialista, qüestions que poden solucionar els administratius.

Per això, aquest any es desplegarà la figura de l'administratiu de referència per als pacients, i que ha de ser el professional que hi tingui un primer contacte per poder derivar-los al professional adequat. Aquest filtre ha de descarregar de feina els professionals assistencials perquè puguin fer més atenció mèdica. A més, les infermeres també atendran els malalts que presentin símptomes molt lleus, com un refredat sense febre, ha detallat el conseller.  "Endreçant els circuits i la dedicació és com si ampliéssim amb 300 facultatius per reduir l’espera de visites i de 100 infermeres", ha explicat Balcells, que confia que "en sis mesos" la ciutadania ja comenci a notar els efectes de la reorganització i en un any hi hagi "un canvi substancial" al sistema sanitari. "És un pla ambiciós, però possibilista", ha assegurat el conseller.

Atenció telefònica

Dins d'aquest reordenament per facilitar l'accés a la xarxa sanitària, Salut canviarà al llarg d'aquest any les velles centraletes telefòniques i n'instal·larà de digitals per garantir l'atenció del 85% de les trucades en un primer intent i donar resposta en un marge de 48 hores hàbils al 85% que no s'han atès a l'instant.

Balcells ha avançat també que han detectat que molts pacients pateixen "angoixa" en aquestes esperes per a intervencions i visites i, per intentar reduir-ne l'impacte negatiu, s'introduirà a La Meva Salut una pestanya en què es podrà seguir en quin punt està el procés de derivació d'una intervenció o prova.

stats