Salut i Barcelona preveuen construir o remodelar 14 CAP de cara al 2030

BarcelonaEls pròxims set anys, a Barcelona es construiran, s'ampliaran o es remodelaran 14 centres d'atenció primària (CAP). Algunes d'aquestes actuacions eren peticions històriques, com les del CAP Raval Nord, que s'havia de traslladar a la Capella de la Misericòrdia fa tres anys i que, de moment, la inauguració s'ajornarà (almenys) fins al 2025. Aquesta és una de la quarantena d'accions que han pactat el departament de Salut i l'Ajuntament de Barcelona de cara a l'any 2030, entre les quals hi ha també l’ampliació de l'Hospital del Mar i l'habilitació de nous quiròfans i una unitat d'atenció a la fragilitat a l’Hospital de Sant Pau, així com la reforma de centres dedicats a la salut mental.

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ramon Canal, i la regidora de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa, han presentat aquest dimarts el nou Pacte de Ciutat 2023-2030 per adequar i millorar les infraestructures de la xarxa sanitària i han destacat que més de la meitat de les actuacions previstes (57%) es faran en l'àmbit de la primària (57%). El pla entre administracions planifica la reserva de sòl municipal, la cessió d’espais i l’execució d’obres en infraestructures per millorar la qualitat dels serveis mitjançant la construcció de nous centres i l’ampliació i la remodelació dels existents, sobretot en zones en desenvolupament urbanístic com la Marina, la Sagrera i el 22@ (Poblenou).

Canal ha indicat que es tractava d'un "acord de voluntats" que identifica les necessitats d'equipaments a tots els nivells assistencials, però ha admès que no hi ha un pressupost global perquè inclou actuacions que ja estan pressupostades o fins i tot en execució i d'altres en què encara no s'ha iniciat el procés o s'està buscant tot just l'espai.

Aquestes són les principals actuacions previstes a la xarxa sanitària de Barcelona per al període 2023-2030.

Atenció primària i salut mental

Del total de 47 actuacions, 23 seran equipaments nous, amb 14 centres d’atenció primària com el CAP Raval Nord, el CAP Fort Pienc, el CAP Casanova, el CAP i CUAP Horta la Clota, el CAP Parc i la Llacuna del Poblenou i el CAP la Sagrera. Si bé alguns ja tenen emplaçament, en uns altres el fixaran els pròxims set anys. També preveu ampliar i remodelar el CAP Besòs, el CAP la Pau, el CAP Larrard, el CAP Numància, el CAP Clot, el CAP Sant Andreu i el CAP Manso.

En matèria de salut mental i addiccions es faran "diverses adequacions d’espais" en centres de Nou Barris, Sants-Montjuïc, l'Esquerra de l’Eixample i Ciutat Vella.

Atenció sociosanitària

Pel que fa a l’atenció intermèdia, es construiran quatre equipaments nous: els centres Jordà, Evangèlic i Magòria i un altre a Sant Martí en substitució de l’antiga Clínica Barceloneta. En almenys dos es preveu fer una aposta específica per oferir serveis des de l’òptica d’una atenció integrada social i sanitària.

Atenció hospitalària

Salut i Ajuntament es comprometen a continuar treballant per millorar els hospitals de la ciutat. Entre altres, es preveu executar l’ampliació de les fases 2 i 3 de l'Hospital del Mar i la construcció de nous quiròfans, llits de crítics i d’atenció a la fragilitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A l’Hospital de la Vall d’Hebron es planeja un nou edifici d’atenció ambulatòria amb més de 40.000 m2, remodelar les unitats d’hospitalització maternoinfantil i la construcció d’un nou espai per atendre les urgències.

Al Parc Sanitari Pere Virgili es preveu construir el primer centre públic de protonteràpia, una radioteràpia innovadora encara absent al sistema públic català que comporta menys efectes secundaris i que s'utilitza sobretot per tractar càncers infantils. Aquestes dues màquines, juntament amb vuit més adjudicades pel ministeri de Sanitat en altres ciutats d'Espanya, estan finançades per la Fundació Amancio Ortega, si bé la Generalitat preveu una inversió d'uns 25 milions d'euros per adequar els espais on s'instal·laran, ha detallat Canal.

Atenció d'emergències

En l’àmbit del transport sanitari i les emergències està previst impulsar la implantació de bases de transport urgent a la ciutat, prioritzant les de Nou Barris, Sant Martí i de l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra. El pla també planteja instal·lar la nova seu del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a les Tres Xemeneies, perquè tingui una capacitat suficient per ubicar tots els cossos d’emergències i seguretat que intervenen en la resolució d’incidents que arriben a través del servei 112: Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, els Bombers de Barcelona, el Servei d’Emergències Mèdiques i el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona.

Salut pública

Un altre dels objectius per abans del 2030 és dotar l’Agència de Salut Pública de Barcelona d’una nova seu, en un edifici de nova construcció a l’entorn de la Llosa de la Vall d’Hebron i cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona i el departament de Salut.

Recerca

El pla preveu l'ampliació de l'edifici del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) perquè continuï com a centre de referència de medicina personalitzada en oncologia i transferència de coneixement. També s’intensifiquen les actuacions adreçades a promoure la transformació del Campus Clínic de l’Hospital Clínic de Barcelona i el seu futur emplaçament a l’entorn de la Diagonal.