Salut admet un excés de prescripcions d'ansiolítics als CAP

BarcelonaLes benzodiazepines com Orfidal i Valium són un tipus d’ansiolític que es recepten, sobretot, contra l’insomni i l’ansietat. S'utilitzen de forma generalitzada i, tot i que s’aconsella que la durada del tractament no superi les quatre setmanes, el departament de Salut alerta que hi ha un excés de prescripcions als centres d'atenció primària (CAP). De fet, l'ús inadequat per tractar l'ansietat ha pujat un 14%, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). El Govern fa autocrítica, reconeix que cal ajustar millor els tractaments farmacològics que es prescriuen i assegura que és una de les àrees en les quals té "més marge de millora".

Quan es fa un ús prolongat d'aquests medicaments, els pacients poden generar dependència i addicció. Per això, la directora de l'AQuAS, Sandra García Armesto, ha defensat aquest dilluns en una atenció als mitjans que cal fer arribar eines i informació als professionals per capgirar la situació i no prescriure fàrmacs de més. Aquestes són dades de la Central de Resultats, que recull indicadors de salut entre 2017 i 2023. Juntament amb la consellera de Salut, Olga Pané, la directora de l'AQuAS ha presentat aquest dilluns les xifres als professionals en un acte a l'Auditori ONCE.

Espanya és el tercer país del món amb més consum d'aquests medicaments, el primer d'Europa, i els experts alerten que la seva prescripció està indicada per un màxim d'un mes i que allargar-ne el consum pot comportar riscos per a la salut. Així doncs, cal revisar el diagnòstic si els símptomes que han motivat el consum d'aquests fàrmacs persisteixen al cap de trenta dies de tractament, ja que el camí cap a l'addicció és la tolerància. Els pacients es tornen dependents i, si proven d'eliminar-los de cop del seu dia a dia, tenen la síndrome d'abstinència, que pot ser molt greu en aquells casos amb un alt nivell d'addicció.

Per deixar-los cal seguir una pauta decreixent de la medicació, és a dir, anar disminuint el nombre de dosis amb el pas dels dies perquè el cos, que s'ha habituat als fàrmacs, no deixi de rebre'ls del dia a la nit. Això passa perquè, amb l'ús continuat, les benzodiazepines van perdent eficàcia i els pacients necessiten més dosi per aconseguir l'efecte desitjat.

García Armesto també ha advertit d'un increment dels pacients polimedicats i dels consumidors de fàrmacs antipsicòtics i ha avisat que els CAP també prescriuen en excés els hipolipemiants, un tipus de medicaments que redueixen els lípids de la sang i s'utilitzen per tractar les malalties cardiovasculars. Les més conegudes són les estatines, que es prescriuen per reduir el colesterol. En aquest cas, l'ús inadequat que fa l'atenció primària d'aquests fàrmacs ha crescut un 17,2% només entre els anys 2022 i 2023.

Urgències i salut mental

D'acord amb les mateixes dades, als hospitals també hi ha aspectes a millorar. Salut en destaca l’ús de les urgències. Segons la directora de l'AQuAS, hi ha visites que es podrien atendre en altres recursos i evitar la saturació d'aquest servei hospitalari. En concret, set de cada deu pacients que atenen les urgències hospitalàries presenten quadres clínics lleus, mentre que el que seria desitjable seria a l'inrevés, és a dir, que la gran majoria dels atesos tinguessin quadres greus i que els de menys gravetat anessin als CAP. A més, la derivació de pacients als centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) és d'un 13,4%, lluny de l'objectiu que té el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que defensa que aquest percentatge hauria de pujar al 30%.

En salut mental hi ha un increment de l'atenció a les patologies cròniques i també augmenten els inicis de tractament per deshabituació de drogues, especialment per alcohol i cocaïna en homes a partir de 35 anys. Això, segons Salut, significa que més persones fan el pas de tractar-se. Així mateix, les deteccions d'alcoholisme a l'atenció primària també pugen, o bé perquè ho observa el metge o bé perquè ho explica el pacient.

La "postnormalitat" després de la pandèmia

La Central de Resultats utilitza 257 indicadors que es distribueixen en els àmbits d’atenció primària, hospitals, emergències mèdiques, atenció intermèdia, salut pública, salut mental i addicions. Segons els seus impulsors, la majoria de les dades, que corresponen al 2023, mostren una millora respecte a l'any 2022, amb una recuperació progressiva després de la davallada global que es va registrar per culpa de la pandèmia de covid-19. "El 2023 moltes de les distorsions per la pandèmia que s'havien observat en els indicadors de com es comportava el sistema s'han estabilitzat i hem arribat a una postnormalitat", ha afirmat García Armesto.

A l’atenció primària, per exemple, s’hi observa que, després de la davallada de les visites durant la pandèmia, s'ha recuperat part de la presencialitat i representa prop del 70%, però no ha tornat als nivells previs al 2020, quan se situaven per sobre del 80%. Paral·lelament, la consulta en línia (eConsulta) i l’ús de l’aplicació La Meva Salut, que es van incrementar molt durant la pandèmia, es mantenen en nivells alts: per sobre del 20% i al voltant del 40% respectivament.

La Central de Resultats ha estrenat aquest dilluns una aplicació amb noves eines de visualització per "fer més fàcil l’accés a les dades i, a més, la informació es completa amb fitxes d’anàlisi", explica Salut. Durant la presentació, la consellera ha afirmat que el nou aplicatiu converteix el sistema sanitari català en un "referent" a l'Estat i a Europa i ha lloat la feina de l'AQuAS. "L’eficiència és impossible d’aconseguir si no hi ha dades i les podem comparar, per tant, la Central de Resultats té tot un seguit de bondats que hem de preservar", ha afirmat Pané.