Sagnats més abundants i temporals: una enquesta revisa l'afectació de la vacuna del covid en la regla

BarcelonaEl toc d'atenció va donar-se fa tot just un any a través de les xarxes socials, quan a Catalunya feia molt poc que les dones joves podien accedir a la primera vacuna contra el covid. Arreu del món, però, milers de dones van començar a compartir que creien patir desajustaments menstruals des que s'havien vacunat: regles més llargues o més curtes de l'habitual, que arriben amb dies de retard o molt abans del que esperaven o amb un sagnat més o menys abundant del que consideraven "normal". Algunes arribaven a les consultes mèdiques, preocupades pels canvis, i cap professional era capaç de donar-los una resposta ni vincular l'episodi amb la vacunació. Cap estudi o assaig de la vacuna havia inclòs la menstruació com una variable a tenir en compte per mesurar els efectes secundaris de les injeccions i l'única possibilitat de saber-ho era recollir experiències personals. I això és el que ha fet l'antropòloga de la Universitat de Tulane (Estats Units) Katharine Lee: ha fet una enquesta a 40.000 dones i persones de gènere divers i un 42% de les entrevistades que afirmen tenir una regla regular han reportat sagnats més abundants després de la vacunació, i el 71% de les que prenen anticonceptius que eliminen l'ovulació, el 66% de les dones postmenopàusiques i el 39% de les persones que reben teràpia hormonal d'afirmació de gènere també han reportat hemorràgies.

Les investigadores no atribueixen directament aquests resultats, publicats a la revista Science Advances, a la vacunació, però tampoc descarten que aquesta hagi pogut provocar canvis menstruals temporals i no preocupants en algunes dones, que poden durar un parell de cicles. Suggereixen que hi ha grups més propensos a experimentar sagnats més potents després de la vacunació, com les persones de raça blanca, hispanes o llatines, de més edat, que havien estat embarassades en el passat o que tenien trastorns menstruals de base, com ara endometriosi o síndrome de l'ovari poliquístic. "En general, els canvis en el sagnat menstrual no són infreqüents ni perillosos, però cal parar atenció a aquestes experiències per generar confiança en la medicina", plantegen les científiques.

En aquest sentit, aquest estudi pot assenyalar més una tendència que no pas resoldre la principal incògnita: ¿realment la vacuna impacta en el cicle menstrual? "El fet que el 40% d'aquesta mostra tingui una experiència no vol dir que aquesta sigui la taxa d'aquesta experiència al món. Les associacions descrites aquí no són causals, però proporcionen proves per estudiar millor aquestes tendències", afirmen les investigadores. Amb tot, també lamenten que des d'un primer moment metges i experts en salut pública s'afanyessin a dir que no hi havia "cap mecanisme biològic" o "no hi havia dades" que permetessin establir un lligam entre haver-se vacunat i patir un cicle menstrual irregular. I, en molts casos, tots ho relacionaven més amb "l'angoixa i l'estrès" de la dona que amb una reacció a la immunització.

L'Agència Europea del Medicament també va concloure que no hi ha prou evidència per establir una relació causal entre la vacuna i els casos reportats d'absència de menstruació. Amb tot, hi ha múltiples mecanismes biològics plausibles per explicar una relació entre una vacuna, els seus efectes sistèmics i els mecanismes de reparació menstrual de l'úter, segons les autores de l'estudi. "Sabem que córrer una marató pot influir en les concentracions d'hormones a curt termini sense fer que aquesta persona sigui infèrtil o que la restricció calòrica a curt termini que provoca una pèrdua del cicle menstrual es pot superar si es reprèn l'alimentació normal. Els factors estressants menys greus i a curt termini poden influir i influeixen en el cicle menstrual i la menstruació, i això s'ha establert durant 40 anys d'investigació del cicle", afirmen les investigadores.

En l'estudi que signa Lee com a primera autora, però, s'assenyala que les vacunes funcionen mobilitzant el sistema immunitari per protegir-se de les malalties i que aquesta pot produir una cascada d'altres respostes inflamatòries localitzades (per exemple, dolor al lloc d'injecció) o sistèmiques (com ara fatiga o febre), però també associar-se a irregularitats menstruals. Es va veure amb la vacuna contra la febre tifoidea i l'hepatitis B i, segons l'estudi, la velocitat de la pandèmia i la campanya de vacunació poden haver posat en relleu un efecte secundari prèviament poc reconegut de les vacunes administrades a l'edat adulta: l'alteració menstrual.