LleidaProfessora de salut i anatomia animal de la facultat de veterinària de la UAB, Natàlia Majó és cap de l’IRTA-CReSA, el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, i és una experta de les malalties víriques en l'aviram.
Feia sis anys que no hi havia un brot en una granja catalana. Pot tornar a passar aviat?
— Les probabilitats que torni a passar en una granja són exactament les mateixes que hi havia abans d’aquest brot.
¿No es pot descartar, doncs, que torni a passar?
— En els darrers dos anys hi ha hagut una circulació molt important d’aus salvatges infectades. Puntualment, el virus pot entrar en una granja, tant per contacte directe o com indirecte. Però recordem: si des del 2017 no hi ha hagut cap cas a Catalunya vol dir que s’està fent un control exhaustiu.
¿A les granges hi ha bones mesures de control?
— Sí. Les granges estan, a més, sotmeses a un control persistent per part del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya. Els animals salvatges els controlem des de l’IRTA.
¿On hi ha més concentració d’aus infectades a Catalunya?
— L’any passat vam detectar 31 casos positius a tot Catalunya, i la immensa majoria es va concentrar al delta de l’Ebre, al delta del Llobregat i als aiguamolls de l’Empordà.
¿El virus està descontrolat a escala mundial?
— Com es pot controlar un virus que viu en l’àmbit salvatge? Hem de conviure-hi.
Per sempre?
— El virus no s’erradicarà mai. De fet, viu en equilibri amb la fauna salvatge i fins i tot pot arribar a perdurar dies en aigua estancada. El que hem de fer nosaltres és minimitzar el seu impacte i evitar que passi a les granges. Que no hi tingui accés. I la feina s’està fent bé.
Però, ¿preocupa el salt a altres espècies, com en els darrers casos de mamífers?
— Aquest salt és possible, sincerament. Però no és senzill. Hi ha d’haver un contacte directe del mamífer amb una au infectada i que, a més, aquesta tingui una càrrega vírica molt elevada.
Precisament el brot d’Arbeca ha tingut lloc just al costat d’una granja de porcs.
— Les possibilitats d’infectar-la són molt baixes. A part que el porc és un animal molt resistent, és molt poc probable que una au infectada entri en contacte directe amb un porc en una granja. Els casos que s’han descobert al Regne Unit han estat de llúdrigues i guineus que han consumit carcasses d'aus infectades.
¿I és possible el contagi a un humà?
— El risc és encara més baix. Insistim: per infectar-se, el contacte amb l’animal infectat ha de ser molt estret i perllongat. Fins i tot, els treballadors d’una granja avícola tenen un risc molt baix. I el risc per a un ciutadà qualsevol és tendent a zero.
¿És impossible que el virus entri per la cadena alimentària?
— Amb els controls tan exhaustius que hi ha avui en dia, el risc és nul. No s’ha donat a cap país europeu. Les aus infectades no arribaran mai a la cuina. I en el cas fictici que així fos, un cop cuinat, el virus mor.
¿Hi ha vacuna contra la grip aviària?
— Sí. Ja fa temps que existeix i que s’aplica en països com Mèxic, el Vietnam i Egipte. A la Unió Europea l’administració de la vacuna als animals està prohibida. Aquí només es practica el sacrifici.
Per què?
— La vacuna té contrapartides, perquè no elimina el virus, sinó que simplement redueix els símptomes i la mortalitat i, per tant, afavoreix la propagació. La vacuna s’aplica en països menys desenvolupats, on els productors no tenen compensacions, al contrari que aquí, i es necessita la ramaderia per alimentar la població.