La resistència als antibiòtics provoca tantes morts a l’any com el covid

BarcelonaLes malalties infeccioses provocades per patògens ocasionen cada any almenys 5,5 milions de morts al món, sobretot a les regions subsaharianes i al sud-est asiàtic. Una bona part d’aquestes morts és deguda a la resistència de diferents tipus de bacteris a l’acció dels antibiòtics, segons un estudi publicat a la revista mèdica The Lancet que analitza aquest fenomen en 204 països i regions del planeta a partir de dades del 2019. Les xifres denoten un pes enorme de les infeccions respiratòries i la implicació de sis grans famílies de bacteris. També suggereixen que la mortalitat associada a la resistència als antibiòtics supera les morts provocades per la malària o la sida i s’apropa a les causades pel covid des de l’inici de la pandèmia.

L’estudi publicat a The Lancet ha analitzat 23 bacteris i fins a 88 combinacions entre fàrmacs i patògens a partir de 471 milions de dades recollides des de fonts tan diverses com literatura científica o serveis de vigilància epidemiològica. L’aplicació de models estadístics dona com a principals resultats que les malalties infeccioses d’origen bacterià tractades amb fàrmacs que presenten fenòmens de resistència són responsables almenys de 4,95 milions de morts. Si es tenen en compte factors de correcció per la manca d’estadístiques prèvies o sistemes de salut precaris, l’estimació dels experts s’enfila als 6,5 milions de morts. D’aquest total, 1,27 milions de morts s’atribueixen directament a la nul·la eficàcia dels antibiòtics més que no pas al progrés de les diferents malalties infeccioses. Comparativament, qualsevol d’aquestes xifres està molt per sobre de les atribuïbles a la malària, 640.000 morts, o la sida, al voltant de 850.000 morts.

Segons Chris Murray, investigador de l’Institut de Mètrica de la Salut de la Universitat de Washington i coautor de l’estudi, els resultats són una “mala notícia”. “Estimacions anteriors assenyalaven que l’any 2050 les morts atribuïbles a la resistència als antibiòtics arribarien als 10 milions”, explica en nota de premsa. Aquesta xifra, continua, podria ser àmpliament superada si no s’activen mecanismes de contenció i no surten al mercat nous antibiòtics. En aquest sentit, Murray ha recordat que el nombre d’antibiòtics eficaços contra les infeccions apareguts en els darrers 30 anys és “quasi anecdòtic”.

Bona part de les malalties infeccioses amb alta mortalitat es localitzen a l’Àfrica subsahariana i al sud-est asiàtic, especialment als països de renda baixa i amb sistemes de salut precaris. Però també als països de rendes mitjanes i altes, que acumulen entre un terç i la meitat dels casos. Cristiane Dolecek, directora del grup d’estudi de resistència antimicrobiana a la Universitat d’Oxford i coautora de l’estudi, insisteix que es tracta d’un “problema global” amb especial incidència en nens menors de 5 anys als països de rendes baixes i en adults als països de rendes altes a conseqüència de les infeccions hospitalàries. Els sis bacteris amb major incidència són Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Streptococcus pneumoniae, Acinetobacter baumannii i Pseudomonas aeruginosa. Majoritàriament, provoquen problemes a les vies respiratòries, per bé que destaquen també casos de sèpsies, infeccions per ferides o associades a problemes de seguretat alimentària.

La resistència als antibiòtics es dona quan els bacteris han desenvolupat vies d’escapament a l’acció dels fàrmacs. En els països de rendes altes el principal motiu sol ser la sobreexposició als fàrmacs, bé per via de la prescripció mèdica, l’automedicació o l'ús generalitzat d’antibiòtics a la ramaderia. En aquests casos el bacteri s’adapta al fàrmac i l’acaba esquivant. Aquest fenomen pot acabar provocant l'aparició de superbacteris multiresistents a diversos fàrmacs. Als països de renda baixa el principal problema és la manca d’un sistema sanitari prou avançat.