Contagiar-se dues i tres vegades ja no és una excepció

BarcelonaFa dos anys es detectava el primer cas de covid a Catalunya. Es tracta d’una efemèride simbòlica, perquè el virus ja circulava lliurement les setmanes prèvies, però a partir d’aquesta primera documentació n’han arribat 2,3 milions de casos més. Una part gens menyspreable, al voltant del 10%, són reinfeccions: persones que s’han infectat almenys dos cops. D’aquests casos n’hi ha hagut gairebé des de l’inici de la pandèmia, però el gruix es concentra els últims dos mesos.

“Al principi es feia l’esforç de comptar les reinfeccions arreu del món i fins i tot es comparaven els genomes dels virus perquè ens semblava estrany que n'hi hagués en un període de temps relativament curt”, planteja la immunòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Adelaida Sarukhan. Ara, però, allò que semblava anecdòtic o excepcional és cada vegada més habitual. “La majoria de reinfeccions s’han donat des que va aparèixer la variant òmicron. Mentre que amb la delta l’1% dels contagiats comptaven amb una infecció prèvia, amb l’òmicron la possibilitat de tornar-se a contagiar és onze vegades superior”, segons Sarukhan. 

L’experta, que és redactora científica al centre impulsat per la Fundació La Caixa, assenyala que la causa principal són les mutacions d’òmicron, que afavoreixen que el virus s’escapi més de l’efecte protector dels anticossos generats per la infecció i la vacuna. “Continuen protegint contra la malaltia greu i l’evidència diu que les reinfeccions sovint són més lleus. I tot i que contagiar-nos no és l’ideal, funcionarien com un reforç protector”, diu. L’altra causa que podria explicar aquest auge de reinfeccions és la pèrdua progressiva dels nivells d’anticossos amb el pas del temps, que alguns estudis proposen que es dona a l’any, els sis i els tres mesos, en funció de l’estat vacunal. A més, els canvis de variants –de l’alfa a la delta i de la delta a l’òmicron– també haurien deixat desprotegides persones que es considerarien immunitzades.

Tres contagis en un mateix any. Aina Sampol, de 25 anys, es va infectar per primera vegada l’abril de l’any passat, però si no fos per la prova que li van fer per contacte estret ni tan sols ho hauria sabut: era completament asimptomàtica. Tres mesos després, al juliol, es va tornar a contagiar –creu que al Festival Cruïlla– i aquest cop sí que va patir els símptomes habituals: febrades, malestar i mal de cap i pèrdua total del gust i l’olfacte. Per sorpresa seva, cinc mesos després, al desembre, hi va haver una tercera infecció. “Em vaig fer un test d’antígens perquè portava tres dies amb malestar i mal de coll. I encara no m’explico que tornés a ser covid. Sempre que assumeixo que ja l’he passat, en pocs mesos torna”, lamenta. 

El seu cas pot semblar excepcional perquè es documenten poques infeccions que es produeixin en un període de temps tan curt, però el mateix ministeri de Sanitat defineix com a cas de reinfecció el contagi que es dona 90 dies després d’una infecció prèvia. I si hi ha un canvi de variant, l'autoritat obre la porta que el termini sigui fins i tot inferior als tres mesos. Aquesta podria ser l'explicació per a l'Aina, que es va contagiar coincidint amb l'eclosió de soques diferents (l'alfa, la delta i l'òmicron). “No em vull obsessionar però estic cansada de donar positiu. Després dels tres contagis, fins i tot tenir mal de coll m’atabala”, admet.

El 23 de desembre, en plena sisena onada i a les portes de Nadal, Alba Om va donar positiu per covid. Es va fer fins a cinc proves fins que va confirmar-ho perquè li sortien negatius, arrossegava símptomes i una companya de la feina amb qui va coincidir s’havia contagiat dies abans. Tot i que diu que no sap ben bé com es va infectar, les dates coincideixen. I no seria el primer cop que s’infecta i que sospita que l’origen és laboral. El novembre del 2020, un any i un mes abans, ja va contagiar-se –segurament de la variant alfa– al seu lloc de treball. Aleshores se'n va adonar de seguida: algú menjava mandarines a prop seu i no era capaç d’ensumar-ne aquella olor cítrica tan característica. La línia vermella del test d’antígens va trigar un minut a mostrar-se. No va poder recuperar el gust fins passades dues setmanes i l’olfacte, fins a les tres setmanes. 

Fa dos mesos, ja preocupada per l’escalada de casos de l’òmicron, va començar a patir un mal de cap intens, mocs i tos. En aquesta segona ocasió estava embarassada i s’havia forçat a fer teletreball gairebé sempre per minimitzar riscos. “Em pensava que vacunada i infectada prèviament estaria protegida, però no. Em vaig sentir una desgraciada. El primer contagi va ser per l’aniversari de la meva filla i el segon, per Nadal”, lamenta. 

Sumat al canvi constant de variants dels últims mesos, Sarukhan apunta que les persones no vacunades o que no han completat la pauta de vacunació tenen més risc de reinfectar-se. Aquest podria ser el cas de Jordi Muntané, que només porta una dosi perquè s’ha contagiat tres vegades: la primera el juny del 2020, just després que s’acabés el confinament domiciliari, i les altres dues repartides pel 2021. “Sembla que estic agafant el covid cada sis mesos. Ja n'estic fart, començo a pensar que el meu cos no em protegeix de res”, explica. De fet, sospita que a la sisena onada s’hauria tornat a infectar.

El primer contagi el va viure com una “ressaca forta”, però les alarmes es van encendre quan va fer febres altes. “No em passava des de feia vint anys”, recorda. En els següents contagis, però, els símptomes van anar perdent força. El segon semblava només un constipat i el tercer el va confirmar amb un test que li demanaven per viatjar. “No tenia cap símptoma”, assegura. Però tot i així els seus amics fan broma dels contagis que encadena des de fa gairebé dos anys. “No puc viure lligat a una prova. M’infecto i em vacuno i el continuo agafant, perquè si el tinc, el tinc”, relativitza.

Uns amics d’Anna Olivé es van contagiar fa unes setmanes per segon cop i, durant uns dies, el pensament de reinfectar-se la va assaltar. “Veure casos propers em feia dubtar que a nosaltres també podia passar-nos. Però sincerament no pensava que ens tornaria a tocar”, afirma. Però va passar. I tant ella com el seu marit van enxampar de nou el virus. Més d’un 8% dels casos a Catalunya són reinfeccions i el cas més habitual és el que aquesta parella representa: persones que agafen dues vegades el virus amb un any de marge.

“Em vaig infectar fa tot just un any i ara un altre cop. Jo ho he fet tan bé com he sabut –m’he vacunat i he reduït els contactes socials– i tot i així no he pogut evitar-ho”, explica. L’origen d’aquest cas és un misteri. Les diferències entre el primer i el segon contagi són abismals, diu, entre altres coses perquè l’any passat estava embarassada de cinc mesos i l’afectació del virus va ser molt forta: se sentia molt malalta. El cop emocional també va ser duríssim: el seu marit va haver d’anar a urgències, va perdre l’àvia i la seva mare també va emmalaltir. En el segon contagi, però, pràcticament no té símptomes i ho atribueix en part a la vacuna. “Tenia un mal de coll semblant al d’un refredat”, apunta.