Andrés Ozaíta: “Regular el cànnabis medicinal no és legalitzar-lo ni permetre el consum lúdic”

BarcelonaFa més d'una dècada que una part de la comunitat científica advoca per regular els usos medicinals del cànnabis a Espanya. El 2022, seguint les recomanacions internacionals, el Congrés va reconèixer per primera vegada l'ús d'aquesta planta com a recurs per pal·liar el dolor. Parlem sobre els riscos i els beneficis d'aquesta eina, els seus efectes en el cervell i les diferències del consum terapèutic respecte al recreatiu amb Andrés Ozaíta, catedràtic de farmacologia del departament de medicina i ciències de la vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El ministeri de Sanitat donarà llum verda a la normativa que delimitarà els usos dels fàrmacs fets amb cànnabis en els pròxims mesos. De fet, ja n'ha iniciat els tràmits. 

— La regulació del cànnabis medicinal és una bona notícia. Hi ha un punt clau, que és que regular-lo no és el mateix que legalitzar-lo, que en aquest cas sí que és negatiu perquè acaba fent-se'n un ús descontrolat i es barreja la part mèdica amb la lúdica. La regularització no és això. Es tracta de donar una eina més per a aquells casos en què les teràpies disponibles no són prou eficaces o perquè es vol afegir com a tractament de suport a d'altres quan es demostra que és beneficiós per controlar el dolor. De fet, anem tard respecte d'altres països.

Està demostrat que el cànnabis és beneficiós?

— Hi ha evidències que diuen que, depenent de quines situacions i sempre amb un control mèdic adequat, utilitzar aquestes substàncies és beneficiós. Ara bé, fins que no es faci entrar el cànnabis en un àmbit legal i controlat tampoc es facilitarà la investigació i la generació de més evidències. Moltes s'han obtingut lluitant contra l'administració: mentre intentes demostrar que té una aplicació mèdica, ells et diuen que no. Almenys fins al 2020, quan les Nacions Unides van canviar el cànnabis d'estatus a substància amb potencial mèdic. Ara bé, no és una eina curativa, sinó pal·liativa, sobretot del dolor crònic.

Ja hi ha fàrmacs amb cànnabis?

— Hi ha dues medicines basades en cànnabis que s'han aconseguit a força de purificar els extractes dels principals cannabinoides. La primera medicina era una barreja de tetrahidrocannabinol (TCH) i cannabidiol (CBD) i es va autoritzar per tractar els espasmes musculars en l'esclerosi múltiple. Després es van fer proves per si valdria per al dolor de pacients amb càncer, sempre tenint en compte que un metge valora el risc-benefici. La segona medicina està basada només en CBD, que no té el component addictiu i és molt eficaç per pal·liar els casos d'epilèpsia més greus. Fins i tot es dona a nens que, per situacions genètiques, tenen atacs epilèptics constants; poden arribar a patir-ne 300 al dia i els antiepilèptics no els ajuden. Amb el CBD passen a tenir-ne 30 i això ja és una millora considerable.

També es parla de fer-lo servir per al dolor de l'endometriosi. 

— Sí, es van publicant evidències que això funcionaria, perquè sembla que les aproximacions farmacològiques no funcionen del tot bé. Ja s'han fet proves amb models animals, però calen assajos clínics. 

Per què funciona contra el dolor?

— El dolor és un fenomen complex del cervell: no està només en la sensibilitat, sinó també en allò que el cervell interpreta que és dolor, en la baixada d'estat anímica i tot això va associat a un dolor crònic que no es cura. Els cannabinoides toquen les tecles dels neurotransmissors del dolor sensitiu, o físic, i també les de la sensació associada al dolor. En qualsevol cas no curen la causa i per parlar dels efectes beneficiosos cal que tot estigui controlat des d'un punt de vista mèdic molt estricte.

Cal diferenciar el cànnabis medicinal del recreatiu. Però, hi ha el risc d'addicció amb el medicinal?

— No puc ser taxatiu en això, perquè les addicions són una barreja de molts factors, però si hi ha un control mèdic, la medicació està pautada i la persona sap exactament el que s'està prenent, es pot controlar. Ara bé, tots som diferents i en l'efecte de les drogues també ho som, i molt. Jo crec que mentre hi hagi un control mèdic, desenvolupar una addicció serà molt més difícil que si no n'hi ha. 

És possible fer aquest control?

— Soc optimista. Es pensa en el cànnabis com una planta, però hi ha uns 140 cannabinoides diferents. Fins i tot la composició del THC i el CBD varia en funció de la planta. Si té una quantitat elevadíssima de THC, que és el component psicoactiu que pot produir l'addicció, actuarà sobre el sistema de recompensa, que se sobreactivarà i d'alguna manera el cervell imitarà el comportament que tindria davant d'altres drogues d'abús. Però el CBD no s'ha vist que tingui aquest efecte proaddictiu. I regular el cànnabis medicinal també permetrà saber què s'està donant al pacient que clarament ho necessita.

Com es pot fer?

— Si tu ets consumidor de cànnabis, hem d'imaginar que tindràs un carnet, no? Una llicència de consum que estarà controlada pel servei mèdic que t'indica el tractament i et fa un seguiment. Les dosis tampoc no seran iguals per a tothom. Diguem que si estàs tractant una epilèpsia, el tipus de dosi que puguis fer servir i el tipus de compost cannabinoide que puguis utilitzar serà molt diferent de si t'estàs tractant un dolor crònic.

I es pot saber qui té més risc de desenvolupar una addicció?

— Actualment no hi ha cap estudi. Però per això existeix el control mèdic, les avaluacions i les entrevistes, per veure com la persona està consumint el que se li dona com a medicina i si està excedint la dosificació indicada. La persona que fa el seu tractament com toca no generarà una addicció.

Un estudi de l'Hospital Clínic alerta que no tothom pot beneficiar-se del cànnabis i demana excloure els joves i els que tenen antecedents de trastorns de la salut mental.

— Té sentit, perquè hi ha gent que s'està tractant amb un altre tipus de fàrmacs que poden tenir algun tipus d'interacció amb el cànnabis. En el cas dels joves és normal perquè tot aquest sistema de neurotransmissió sobre el qual actua el cànnabis és important per a la formació de les connexions neuronals, i es diu que fins als 20 o 25 anys no acaba la maduració del cervell. Aleshores, qualsevol persona que estigui exposada a aquest tipus de compostos durant l'adolescència –i l'inici de consum és molt primerenc, al voltant dels tretze o catorze anys–, assumeix riscos cognitius. Per exemple, pot patir problemes de memòria, de concentració, pèrdua d'autocontrol i de regulació emocional.

Hi ha veus que alerten que la regularització pot normalitzar el consum i generar un efecte crida, sobretot entre els menors, que cada vegada comencen a consumir-ne abans. Què n'opina?

— El cànnabis té aquesta aura de droga bona, i no ho és, però aquest risc existirà sempre amb qualsevol fàrmac. Ara mateix ja és la tercera droga més consumida –darrere de l'alcohol i el tabac– tot i ser il·legal i crec que la regulació ha d'anar acompanyada de molta informació; que quedi clar que són medicines, que no es pren el cànnabis medicinal si no es té una recepta mèdica i un suport mèdic. Estem veient com és d'important regular perquè els països que han obert el consum i l'han legalitzat comencen a tenir dades que pot ser perjudicial.