El rècord de donants permet fer quatre trasplantaments cada dia

BarcelonaAls hospitals catalans es van fer l’any passat 1.393 trasplantaments d’òrgans, un 3,5% més que el 2022 i una xifra que supera el rècord registrat el 2019. Amb tot, el departament de Salut estudiarà les causes que fan que hi hagi també un augment de negatives de famílies a autoritzar la donació. En aquest balanç, que el conseller de Salut, Manel Balcells, ha qualificat d’“orgull per al sistema sanitari”, també s’ha superat el màxim de donants vius, que ja són la segona via més important per poder donar una segona oportunitat als malalts. Són quatre trasplantaments per dia, cosa que equival a una taxa de 176 intervencions per cada milió d’habitants, una de les més altes del món.

En aquest any de rècord de donacions i trasplantaments, més d’un miler de pacients han aconseguit un òrgan vital i més de 14.300 han rebut des de còrnies fins a pell que es recull al Banc de Sang i Teixits. 

Pel que fa als òrgans, el ronyó continua sent el trasplantament rei, i gairebé es freguen el miler d’intervencions. Concretament se n’han fet 976, quatre vegades més que els 226 de fetge i vuit més que els 102 de pulmó. Per darrere se situen els 56 de cor, que juntament amb els hepàtics són els que més han crescut en l’últim any, i els 33 de pàncrees.

El 2023 ha tancat amb 384 donants morts, un augment del 7,5%. Són donants homes que de mitjana tenien 61 anys, i majoritàriament han mort per una aturada cardiorespiratòria. Un 30% dels donants tenien més de 70 anys i el més gran, 88. Tot i que els donants provinents a causa d'accident de trànsit han pujat llegueríssimament, fins a suposar el 4,2% dels totals, són insignificants respecte a les 150 víctimes en sinistres viaris.

En canvi, 187 persones van donar solidàriament un dels seus ronyons en vida, pels 178 de l’any anterior, una xifra rècord. El retrat robot de la persona que dona altruistament és el d’una dona de 56 anys que ofereix l’òrgan a un home de 51 anys. En la majoria dels casos a tots dos els uneix el parentiu familiar, en especial parella o pare i fill. El director de l’Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort, ha subratllat que “per sort” no calen donants vius de fetge: d'una banda, perquè hi ha més donacions de cadàvers; i, de l’altra, pel bon funcionament del programa split, que permet dividir el fetge en tres parts, dues per a adults i una tercera per a criatures. Això permet que no hi hagi llista d’espera hepàtica infantil, ha indicat el responsable.

Tot i l’augment de l’activitat de trasplantaments, a finals de l’any passat encara hi havia 1.285 persones en llista d’espera. De mitjana hi estan dos anys, però els responsables de Salut han minimitzat la xifra i han insistit que uns 1.200 són persones que necessiten un ronyó i estan en tractament de diàlisi. Pel que fa als pacients que esperen fetge, cor, pulmó i pàncrees, es tracta de “gairebé una espera tècnica”, d’un temps necessari per tenir les proves i analítiques a punt.

Cinquanta dies va estar esperant Ona Alzina per tenir un cor nou. La jove va tenir una taquicàrdia greu el novembre del 2020 i des de llavors la seva activitat s’havia vist afectada per la insuficiència cardíaca, fins al punt que pujar les escales o parlar li suposava un greu esforç. Per intentar millorar el seu estat, li van col·locar un desfibril·lador en funció de marcapassos fins al març de l’any passat, que va ser trasplantada. Alzina ha volgut agrair la “generositat” dels donants i les seves famílies i ha explicat que el temps que va estar en llista d’espera el va viure amb “una barreja d’emocions”, entre la frustració i la il·lusió de sortir-se'n. El primer que va fer quan ja li van donar l’alta va ser fer una excursió que hauria estat impossible amb el seu cor antic.

Les bones notícies en matèria de trasplantament s'aigualeixen per l'increment de famílies que no permeten la donació del seu parent mort que compleix els requisits per ser-ho. En la meitat dels casos no es justifica la causa de la negativa, i en una tercera part es compleix així la negativa prèvia del possible donant. Un 7% argumenta motius religiosos, un 5% apunta problemes amb el personal sanitari i un 3% confia que l'estat vegetatiu del pacient millori o no vol desconnectar-lo malgrat que l'opinió mèdica no li doni cap oportunitat.