Reciclatge de fetges per reduir el temps d'espera per a un trasplantament
Metges suïssos implanten un òrgan després de conservar-lo tres dies en una màquina que recrea la temperatura corporal
BarcelonaA l'Estat, prop de 400 fetges donats es descarten cada any i no poden ser trasplantats perquè es considera que no estan en bones condicions: tenen lesions incompatibles amb els protocols clínics o es malmeten perquè entre l'extracció del donant i la implantació en el receptor passen més de 12 hores. No hi ha prou fetges per a tothom qui en necessita. A Catalunya, l’any passat només es van fer 156 trasplantaments de fetge, i el 2019, previ a la pandèmia, 197. La situació és encara pitjor en països amb taxes de donació més baixes, com és el cas de Suïssa, on molts pacients moren en llista d'espera. Una cosa semblant passa al Regne Unit i als Estats Units, on gairebé el 70% dels fetges es perden. Un grup de metges de l'Hospital Universitari de Zuric publiquen aquest dilluns a la revista Nature Biotechnology una tècnica que permet augmentar el temps de vida d'aquests òrgans un cop són extrets del cos del donant i que, alhora, obre la porta a reciclar fetges marginals, els que els centres clínics descarten per por que siguin incompatibles amb el receptor.
La tècnica que intenta posar remei als dos principals problemes dels trasplantaments hepàtics –i que rep el nom de perfusió normotèrmica ex situ– no és un mètode nou i, de fet, molts hospitals el fan servir per allargar unes hores la viabilitat dels òrgans. Ara bé, l'estudi liderat pel cirurgià Pierre-Alain Clavien va un pas més enllà: és la primera vegada que un hospital aconsegueix conservar amb èxit un fetge durant 68 hores. Fa un any, l'equip va trasplantar un fetge conservat durant tres dies en una màquina, el dispositiu Wyss, a un home de 62 anys que patia cirrosi avançada i càncer hepàtic. Abans d'aquesta intervenció experimental el pacient no podia accedir a un trasplantament convencional. Ara està completament recuperat.
“Tenint en compte el nombre de pacients que necessiten un trasplantament de fetge però tenen una possibilitat gairebé nul·la de rebre un òrgan a temps, i sense la possibilitat de recórrer a una donació en viu, vam demanar autorització a l'autoritat sanitària suïssa per proposar a aquests pacients trasplantaments rebutjats per a ús clínic per la resta de centres”, explica Clavien. Sobre el paper, la idea era molt senzilla: emmagatzemarien un òrgan descartat per ser trasplantat però acabat d'extreure i només amb lesions molt lleus o solucionables i el posarien a la màquina de perfusió normotèrmica (i no en una nevera com se sol fer), que recrea les condicions del cos humà i permet preservar-lo i fer-hi proves per comprovar la seva viabilitat. Si s'aconseguia confirmar que l'organ estava en bones condicions, es trasplantaria a un pacient sense alternativa terapèutica.
Una tècnica portada a l'extrem
El 19 de maig del 2021 l'autoritat sanitària suïssa va oferir als investigadors el fetge descartat d'una donant de 29 anys que patia una malaltia poc freqüent als teixits abdominals i que havia tingut diversos episodis de sèpsia (infecció generalitzada) per bacteris multiresistents. L'òrgan va ser rebutjat pels hospitals perquè també presentava un tumor que no se sabia si era cancerós o no, i que requeria un examen diagnòstic de la lesió impossible fer de manera immediata: la viabilitat de l'òrgan caducaria abans de rebre els resultats de l'estudi.
Segons els protocols clínics, entre l'extracció de l'òrgan i la seva implantació no poden passar més de 12 hores. De vegades aquests temps no es poden complir i el sistema obliga a descartar els òrgans. A més, els fetges s'han de conservar en fred, a uns 4 ºC, per mantenir vius els teixits però també per alentir els processos cel·lulars. Aquest sistema, però, no està exempt de problemes, com ara la isquèmia-reperfusió, que es donen quan l'òrgan que ha estat a la nevera i va a parar a un cos a 36 ºC.
La màquina de normotèrmia resoldria aquests problemes. Clavien i el seu equip van connectar l'òrgan al dispositiu a 37 °C després d'un breu temps de conservació en fred de quatre hores. L'aparell recrea les condicions fisiològiques del cos humà i subministra sang a l'òrgan a la temperatura d'un organisme viu. Els investigadors van comprovar que el fetge augmentava la producció de bilis i que la funció hepàtica ja millorava passades les primeres 24 hores de perfusió. També van confirmar que el tumor no era cancerós. De fet, estava en condicions òptimes i es podia trasplantar. La cirurgia va allargar-se cinc hores, sense que s'observés cap complicació, i l'home de Zuric, que va ser informat de tot el procés experimental i va acceptar totes les condicions, es va recuperar completament al cap de dos mesos. Només va rebre immunosupressors les primeres sis setmanes i no va rebutjar l'òrgan ni es van observar lesions a les vies biliars. Aquestes bones condicions es mantenen un any després de la cirurgia.
Dos casos més a curt termini
“Poder aprofitar òrgans i recuperar-los durant dies és un gran pas endavant. Tot i que només és un cas clínic que s’haurà de confirmar amb més pacients, donarà facilitats per a qüestions bàsiques com el transport, la preparació del quiròfan i l’espera del receptor”, valora Joana Ferrer, de la Unitat d'Oncologia Hepàtica de l'Hospital Clínic. El centre barceloní ja va posar en marxa fa deu anys una màquina de normotèrmia que els ha permès rescatar fetges marginals, els que provenen de donants d'edat avançada, que han mort per aturada cardíaca o que contenen greix, per exemple, perquè el donant és obès. Aquest any el Clínic n'ha trasplantat sis gràcies a aquesta màquina. Ara bé, el dispositiu català només els permet allargar el temps 12 hores més, és a dir, fins a un dia sencer, mentre que la proposta de Zuric amplia aquest marge fins a les 68 hores. “Fa anys que es busquen millors tècniques de preservació i de discriminació d’òrgans viables per reduir la llista d’espera i, també, la mort de pacients que no arriben a temps a rebre l’òrgan", afegeix Ferrer.
Els investigadors adverteixen que cal provar la tècnica en més pacients, però també destaquen que pot augmentar el nombre d'òrgans donants disponibles i millorar la possibilitat de comprovar-ne la viabilitat i tractar-los amb fàrmacs abans del trasplantament. “Fins ara s’havia aconseguit millorar la preservació fora del cos durant hores, però en aquest cas hem aconseguit fer-ho durant dies i els resultats són importants i molt bons”, afirma Clavien en declaracions a l’ARA. A més, defensa que aquest èxit clínic podria ser encara més potent i ampliar el temps de conservació fins a 10 dies. De moment, a l’hospital suís ja tenen dos pacients potencials que estan disposats a rebre un trasplantament experimental.
Un total de 111 persones han donat els òrgans a hospitals catalans al morir entre l’1 de gener i el 30 d’abril del 2022, un 8,8% més que en el mateix període de l’any passat. Els trasplantaments “continuen augmentant a bon ritme” i nou de cada deu famílies accedeixen a donar els òrgans i els teixits d’un familiar difunt, informa aquest dimarts el departament de Salut.
Per tipus d’òrgans, des de primers d’any han augmentat els trasplantaments renals (13%), els pulmonars (34,5%) i els pancreàtics (50%). En canvi, han baixat els hepàtics (-5%) i els cardíacs (-1%).