Receptes falses per traficar amb ansiolítics

BarcelonaEl mòbil de feina de la Marta va sonar un vespre de fa tres mesos. A l'altra banda del telèfon un farmacèutic de Barcelona li va preguntar si treballa en una clínica privada de la ciutat on ella, que és psiquiatra, no visita. Quan va respondre que no, ell li va explicar que tenia al davant una recepta que teòricament portava la seva firma per demanar un ansiolític. Però quan li va dir el nom del pacient, la Marta va dir que no havia atès mai aquella persona. “Vaig tenir por”, recorda, perquè es va adonar que algú havia utilitzat les seves dades per fer una recepta falsa. L'endemà va anar als Mossos a denunciar-ho i des d'aleshores ha descobert que no és l'única psiquiatra a qui han suplantat la identitat els últims mesos: aquest any les farmàcies barcelonines ja han detectat 95 receptes falses.

Ella va donar veus i dues setmanes més tard, al migdia, li va trucar una farmacèutica de Barcelona que coneix i que tenia clar que la recepta que li havia portat un client era falsa perquè sap que la Marta no treballa a la clínica que hi constava. L'hi va enviar per WhatsApp i era la mateixa recepta de feia 15 dies. Només canviava la data. La farmacèutica també va fotografiar el client, que havia dit que agafava un vol al cap de poques hores i que necessitava l'alprazolam, l'ansiolític de la recepta, com a tranquil·litzant. Se sospita que era el mateix home que ho havia intentat dues setmanes abans però el seu aspecte no coincidia amb el del suposat pacient que sortia a la recepta, que és un noi més jove de Madrid. Havien suplantat, doncs, la metgessa i el pacient.

La Marta està convençuda que han circulat moltes més còpies de la recepta amb la seva firma falsificada. La primera farmàcia “no està ni a prop” de la segona, explica la psiquiatra, que sent “ràbia” per aquest ús reincident i exclama: “Ves a saber quina és la magnitud!” Ho pot exemplificar de primera mà el Robert –nom fictici-, un psiquiatre que des del setembre de l'any passat ha rebut trucades de farmàcies de Barcelona i diferents municipis gironins que sospitaven que les receptes que els havien portat, teòricament amb la seva firma d'una consulta privada, eren falses. Ell també ho ha denunciat, i fa quatre mesos, al febrer, va anar al jutjat a confirmar-ho, però 15 dies després li van comunicar que arxivaven el cas perquè no troben la suposada pacient que apareix a totes les receptes –amb un número de DNI incomplet.

La sorpresa del Robert va ser que al març els Mossos d'Amposta li deien que havien detectat noves receptes falses amb el seu nom. Per si no n'hi havia prou, al cap de pocs dies la Policia Nacional d'Alcoi, a Alacant, li feia arribar la mateixa alerta. Cap investigació ha avançat malgrat que el psiquiatre ha rebut més avisos: “Fa un mes em van trucar d'una farmàcia de Berga. Ningú hi ha buscat una solució i m'he sentit desprotegit”. Preguntats per l'ARA, els Mossos diuen que tenen una investigació oberta sense donar més detalls.

Material per 'fabricar' una droga

Les receptes falses del Robert són de clonazepam, un ansiolític que és poc addictiu però que es barreja amb haixix per fer karkubi, una droga que es trafica. Pel que fa a l'alprazolam de les receptes falses de la Marta, té un efecte tranquil·litzant molt ràpid i és potencialment addictiu. Són fàrmacs del grup de les benzodiazepines que no es poden comprar sense prescripció: els psiquiatres sospiten que hi ha aquest tràfic de receptes perquè un grup delictiu es dedica a comercialitzar aquests medicaments amb finalitats addictives. La Marta i en Robert lamenten la facilitat amb la qual algú pot obtenir el seu número de col·legiat –a través de la web del Col·legi de Metges– i agafar una recepta en paper d'una consulta privada a partir de la qual falsifiquen les dades.

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona reconeix que detectar les receptes falses depèn de la perspicàcia: es malfien dels clients si van a buscar un medicament amb molta freqüència, pel format del document o pels comentaris que fan. Quan reben una alerta del Col·legi de Metges també avisen els establiments. Les farmàcies barcelonines van detectar 256 receptes falses el 2021, 151 el 2020 -l'any que va començar el covid- i 252 el 2019. El Col·legi de Metges de Barcelona admet que és un delicte de falsedat documental que té lloc amb medicaments “que generen un fort component d'addicció” i explica que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya prepara la recepta electrònica per a la medicina privada per evitar les falsificacions. Segons les farmàcies, la recepta electrònica “resol substancialment aquest problema” perquè la manipulació de la recepta és més difícil.