Salut

Radioteràpia en temps real: l'ICO incorpora una tecnologia pionera per tractar els tumors amb més precisió

És el primer accelerador lineal de Catalunya i es basa en intel·ligència artificial (IA)

El nou accelerador Ethos de l'ICO, presentat aquest divendres pel conseller de Salut, Manel Balcells.
3 min

BarcelonaEls tractaments actuals amb radioteràpia es planifiquen a partir d'una fotografia del tumor: els oncòlegs i els físics mèdics decideixen com serà la radiació per a aquell càncer determinat fent cas de les imatges de tomografia computeritzada (TAC) que li han fet al pacient abans de les sessions terapèutiques. Ara bé, el malalt i el tumor poden patir canvis importants entre el moment que es dissenya aquest pla i les següents sessions. El pacient pot aprimar-se, el càncer pot reduir el seu volum i, en el cas del tumor de bufeta, per exemple, la seva forma pot diferir en funció de l'orina que contingui. Tot plegat pot alterar el procés terapèutic i fer-lo menys eficaç. "Els acceleradors lineals, en canvi, permeten conèixer en temps real la situació específica del pacient i del tumor i adaptar la teràpia", explica Carles Muñoz, director de física mèdica, protecció radiològica i sistemes d’informació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquest centre monogràfic del càncer ha inaugurat aquest divendres el primer equip d'aquestes característiques de Catalunya, i el segon de l'Estat, per millorar l'eficàcia de la radioteràpia.

La nova tecnologia, batejada com a Ethos, ha costat uns 3 milions d'euros procedents dels fons Inveat del ministeri de Sanitat, que tenen com a objectiu l'actualització dels equipaments sanitaris. Aquest accelerador consisteix en una unitat de tractament de radioteràpia basada en intel·ligència artificial (IA), que s'adapta a la realitat anatòmica del pacient i que, segons el conseller de Salut, Manel Balcells, situa Catalunya "al capdavant dels instruments" a Espanya i els Estats Units en la resolució del càncer. "El nostre tractament, diagnòstic i tècniques sofisticades no tenen res a envejar a altres països", ha assegurat en una atenció als mitjans a l'ICO, centre que tracta el 50% dels catalans amb càncer.

Els acceleradors lineals permeten obtenir la imatge en temps real del tumor i que els metges puguin replanificar el tractament. A diferència de la quimioteràpia, la radioteràpia va néixer per dirigir-se únicament contra el teixit cancerós, i delimitar quin volum tumoral es vol tractar i quin teixit es vol preservar a cada sessió, així com dissenyar com es farà i en quina quantitat s'aplicarà la radiació, implica a hores d'ara una feina manual que pot allargar-se hores. "Amb aquesta nova estratègia, en què les dades s'automatitzen, es pot aconseguir un resultat en vint minuts", detalla a l'ARA Muñoz.

Això no vol dir, però, que la tecnologia ho faci tot de forma independent. "L'oncòleg ho revisa, ho verifica, i el físic recalcula les dosis perquè s'adaptin a aquesta nova realitat anatòmica", ha explicat el director d’oncologia radioteràpica de l'ICO, Ferran Guedea. De fet, mentre l'administració de radioteràpia convencional només la controlen els tècnics, en l'ús dels acceleradors cal que els oncòlegs i els físics mèdics estiguin presents a la unitat en tot moment.

Assajos el 2024

"L'accelerador Ethos és una revolució: serà un abans i un després", ha afirmat. A més, ha afegit Guedea, la precisió que ofereix la màquina permetrà subministrar una dosi més gran al pacient, cosa que també podria escurçar el temps de tractament. Una sessió de teràpia adaptativa dura entre 30 i 45 minuts, si bé 20 minuts d'aquests són per fer el TAC i confirmar la planificació de la sessió. "La radioteràpia convencional és més ràpida, triga entre 10 i 12 minuts, però a priori és menys precisa", apunta Muñoz.

A principis de l'any que ve, l'ICO iniciarà la radioteràpia adaptativa en temps reals a través d’assajos clínics contra tota classe de càncers, com ara el de bufeta, el de cap i coll, el de pulmó o el de pròstata. Muñoz confia que aquesta nova manera de fer proporcioni uns millors resultats clínics, és a dir, un millor control de la malaltia i menys toxicitat per als pacients. De moment, la majoria de pacients que s'han sotmès al món a aquests equipaments ho han fet en el marc d'assajos clínics i tots han demostrat que és segur. "També suggereixen uns millors resultats que amb la radioteràpia convencional, però és una tècnica molt nova i cal demostrar quins pacients se'n poden beneficiar més", defensa l'investigador.

stats