Radiografia d'una pandèmia: així va impactar el coronavirus en la sanitat pública

BarcelonaFa tres anys, gairebé tots els sistemes sanitaris del món van patir l'estocada de la pandèmia de coronavirus. A Catalunya aquesta emergència sense precedents va fer que les costures de tots els serveis patissin entre el març i l'abril del 2020. Però les conseqüències d'aquelles intenses setmanes s'han allargat durant anys. De fet, no va ser fins al 2021 que les autoritats sanitàries van constatar un redreçament –inicialment tímid– del funcionament habitual dels centres d'atenció primària (CAP), els hospitals i les emergències mèdiques. Tot i que el monopoli del covid s'ha anat desfent, res no s'ha restablert d'un dia per l'altre. I l'exemple paradigmàtic és la salut mental: els indicadors no han deixat d'empitjorar (almenys) fins al 2022, i no només hi ha més diagnòstics, sinó que es cronifiquen.

Aquestes són algunes de les conclusions de la nova edició de la central de resultats del departament de Salut, l’eina de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) per avaluar la qualitat de la sanitat pública. Aquest instrument funciona des del 2003, però la publicació dels informes va quedar paralitzada el 2019 per la pandèmia. Aquest dimecres la conselleria ha publicat dades fins ara inèdites de tots els àmbits assistencials, que van de l'any previ a la pandèmia fins al 2022, a les acaballes de la crisi.

L'informe inclou un total de 257 indicadors per avaluar l'eficiència, l'equitat i la sostenibilitat dels proveïdors de la sanitat pública. Són variables específiques per a cada àmbit sanitari –44 de l'atenció primària, 58 de l'atenció hospitalària, 49 de l'atenció intermèdia, 14 de les emergències mèdiques, 65 de la salut mental i addiccions, i 27 de la salut pública– i per a cada territori.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha dit que la central de resultats és un "gran instrument" per a la generació de dades objectives que han d'ajudar el departament a prendre decisions a llarg termini. Per exemple, en l'assignació dels recursos públics. "Hem de ser asimètrics per trobar l'equitat: no tots els centres de primària i hospitals han de rebre necessàriament els mateixos recursos per a les mateixes àrees", ha defensat. Per exemple, hi ha entorns més desfavorits on cal potenciar la prevenció de l'obesitat o intensificar les proves diagnòstiques.

Salut mental

Cada cop més joves afectats

Els indicadors de salut mental i addiccions són els més preocupants i confirmen una tendència que fa temps que els experts anticipen. Els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) han atès durant el 2022 un 9% més de joves respecte al 2019, un percentatge que també creix en el cas dels centres d'adults (CSMA), que s'han incrementat en un 5,5%.

Cada cop apareixen més casos i cal fer més visites perquè hi ha una cronificació del trastorn i, de fet, prop del 40% dels adolescents i els adults tenen una evolució clínica complexa, que requereix seguiment. Sembla que ara les atencions s’estan estabilitzant entre els adolescents, un dels grups més afectats, ja que la mitjana de visites anuals per pacient –que havien assolit un màxim de 8,2 visites el 2020– s'han reduït fins a 7,5 el 2022 en el cas dels nens i es manté en 8,2 en el cas de les nenes. Els diagnòstics que més creixement han registrat són els de neurodesenvolupament, les consultes per ideació suïcida, el trastorn depressiu, el trastorn de conducta i els trastorns de conducta alimentària (TCA).

La franja d'edat més afectada és la que va dels 15 als 24 anys. En població jove (18-24 anys), els problemes de salut mental s'han disparat un 28% si es miren les dades de les noies. En infants i adolescents, es fan un 25% més de visites en noies i un 4,6% més en nois. Ara bé, si es mira únicament el grup dels adolescents, el que tenen entre 15 i 18 anys, l’increment de visites per part d'un especialista en noies és del 29%, mentre que en nois és del 13%.

Pel que fa als adults atesos, el 60% dels quan van ser dones, el 39,1% tenien un diagnòstic de pacient crònic. El diagnòstic més freqüent ha estat la depressió, present en el 20% dels pacients. Un altre indicador que també creix després de la pandèmia són les atencions i el seguiment a les drogodependències. El 2022 es van notificar 12.363 inicis de tractament de desintoxicació, un 18,6% més des de l'inici del coronavirus. En gairebé la meitat dels casos (46,4%) el motiu més freqüent continua sent l'alcohol.

Atenció primària

Sobre l'atenció primària, que va ser un dels àmbits més afectats per la pandèmia a causa de la pèrdua de presencialitat, l'informe de Salut constata que el nombre d'atencions va a l'alça. En termes absoluts, la conselleria xifra un augment de mig milió d’usuaris entre el 2019 i el 2022. Després de l'auge de l'assistència per via telefònica o telemàtica l'any 2020 i inicis del 2021 per la por a convertir aquests entorns assistencials en propagadors de la malaltia, en el període estudiat hi va haver una caiguda de les visites presencials de prop del 30% –es va passar del 84% d'atencions cara a cara al 58%.

A més, durant aquest període hi ha hagut un increment del nombre de visites per pacient del 21%. Les visites anuals per habitant han passat, de mitjana, de les 6,1 del 2017 a les 7,8 el 2022. La població d’entre 20 i 55 anys i les poblacions amb condicions econòmiques més benestants, que històricament han fet ús dels CAP més baix, són els grups en què més s'ha intensificat la demanda.

L'informe també evidencia una davallada del seguiment de pacients amb malalties cròniques entre la irrupció del covid i l'inici de la vacunació massiva. Per exemple, el control de la diabetis tipus II es va reduir del 69,7% al 54,9%, i el de la tensió arterial va desplomar-se del 67,7% al 31,4%. "Les dades del 2021 i 2022 assenyalen la recuperació del seguiment a escala prepandèmica", afegeix l'autoritat sanitària.

Hospitals i emergències

S'ha recuperat el gruix d'operacions

Les hospitalitzacions van caure significativament el 2020, especialment les relacionades amb intervencions quirúrgiques d'elecció –la persona no corria risc vital–, que es van reduir un 16%, i les cirurgies majors ambulatòries programades (-15%). A partir del 2021, aquesta situació es comença a redreçar i es recuperen les xifres prepandèmiques. En canvi, l'informe de l'AQuAs constata que les hospitalitzacions domiciliàries es van duplicar durant la crisi sanitària –moltes de les persones amb símptomes lleus o moderats no eren admeses als hospitals per la situació de col·lapse–, i entre el 2017 i el 2022 aquesta xifra pràcticament s'ha triplicat.

En canvi, segons aquest estudi, l’efectivitat del codi ictus s’ha mantingut en els nivells prepandèmia. Si es posa el focus en les emergències mèdiques, com ara les trucades al 061, hi va haver una allau de demanda (més d'un milió de trucades) que va evidenciar que el sistema no estava preparat per a aquesta circumstància. Ara, en canvi, el 75% de les trucades s’atenen en un temps inferior als 20 minuts, el 60% a Barcelona, segons l'informe.