Jordi Mestres: ¿Amb quines mans podem garantir visites al metge de capçalera en 24 o 48 hores?

BarcelonaEl sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga per reclamar millores en les condicions laborals i retributives dels facultatius, així com un canvi de model davant "la situació insostenible de la sanitat pública". A la convocatòria, que comença aquest dimecres, estan cridats a fer vaga 25.000 metges que treballen per a l'Institut Català de la Salut (ICS) i la xarxa concertada (Siscat). Es preveu que siguin els treballadors de l’atenció primària els que més es mobilitzin.

Jordi Mestres

Metge de família al CAP Sanllehy de Barcelona

Per què és necessària la vaga sanitària?

— Cada centre té les seves particularitats, però com a col·lectiu de metges tenim la necessitat de sortir a reclamar els canvis estructurals que estem demanant des d'abans de la pandèmia, perquè el sistema no s'aguanta de cara al futur. L'últim recurs que tenim és la vaga, sobretot en un moment en què la crisi emocional dels professionals és tan important. I som realistes, no es millorarà tot, però tenim dret a l'enrabiada, a expressar-nos i desfogar-nos. 

Quin és el problema del sistema?

— Que és insostenible i ens toca revisar com es planifica i com s'organitza el sistema de cara als pròxims anys. Salut s'emporta un pastís molt gran dels pressupostos, però com anem a canvi de conseller per any és difícil que es cristal·litzin els canvis. 

¿No heu notat canvis respecte a la vaga de la primària del 2018?

— Hi ha hagut intencions de millora, però ja han passat cinc anys i l'acord assolit amb Salut no s'està complint o almenys no amb la força suficient. Fa cinc anys, està caducat, i en un lustre la població ha envellit i és més demandant. Sense la pandèmia no sabem què hauria passat, però està clar que es continua sense posar el focus en la reposició de professionals. S'estan incorporant nous perfils, com nutricionistes o referents de benestar emocional, però així s'amplia la cartera de serveis i no ens treu feina a la primària, sinó a altres recursos. 

De fet, una de les principals reivindicacions és la falta de mans.

— Sobretot a la primària, que s'està descapitalitzant: els metges interns residents [els coneguts com a MIR] de medicina familiar i comunitària representaven el 43% de les places el 1996 i ara només són el 21%. La contractació, en xifres, ha augmentat, però la majoria són estabilitzacions: contractes de l'època covid a gestors i auxiliars d'infermeria, o interins. Però hi ha places buides per jubilacions i per la falta d'especialistes. 

¿El sistema de la primària és ineficient?

— Sens dubte. I no només en l'àmbit de la burocràcia, sinó pels indicadors que condicionen el pressupost que arriba als centres l'any següent. Se'ns matxaca amb la idea que no estem fent prou visites presencials, però si en fixen unes 60 a la setmana, han de tenir en compte que no es pot demanar el mateix a un CAP que té 11 metges que a un que en té 15. Ara Salut parla sobretot d'accessibilitat, però no ens diu què vol dir. ¿Amb quines mans podem garantir visites al metge de capçalera en 24 o 48 hores?

Fa uns mesos Salut va anunciar 32 milions d'euros extres perquè cada CAP contractés els perfils que necessités.

— Aquest pla d'hivern incloïa una injecció econòmica i permetia que cada centre s'autoorganitzés, i està molt bé, però tornem al problema principal: no hi ha professionals per contractar. Al meu CAP volíem contractar un metge per a aquests tres mesos i no ho hem tingut fàcil, hem hagut d'optar pels doblatges. 

Metges de Catalunya fa molt d'èmfasi en la necessitat d'augmentar les retribucions salarials.

— Com a metge, et diria que el que més em preocupa són les condicions del meu dia a dia, el sou és una reivindicació més sindical. A l'acord del 2019 es va pactar un augment del pagament de les visites extres que feia un metge (escreixos), però ara ens trobem que a molts centres no s'aconsegueix ni això. Als metges ja no els compensa fer-ho ni per diners perquè estan cremats o ho fan menys sovint: si abans doblaven un o dos cops per setmana, ara ho fan dos cops al mes. 

Què espereu d'aquestes dues jornades de vaga?

— Que se'ns escolti perquè la desmotivació és important. Hi ha molt d'estrès i això fa que s'estigui despersonalitzant el pacient, perquè no hi arribem, i aquesta professió va precisament de treballar amb les persones. Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), reclamem una llei d'atenció primària que la reconegui com a l'eix del sistema sanitari i un finançament del 25% del pressupost de salut. Tenim una primària descoordinada dels hospitals i la falta d'uniformitat de criteris genera situacions injustes per a la població, com els temps desiguals que han d'esperar per fer-se una prova o una intervenció depenent del seu CAP. 

¿Espereu la comprensió dels ciutadans?

— Crec que cada vegada és més evident que l'estat del benestar està en risc i la ciutadania també ho veu. Hi ha pacients molt grans preocupats que són ells mateixos els que ens diuen que els ha costat molt “tenir una seguretat social” o un CAP per barri i que ara veuen perillar el model.