Què provoca les nàusees i el vòmit durant l'embaràs?

BarcelonaAlgunes embarassades pateixen episodis, més o menys greus, de nàusees i vòmits, especialment els tres primers mesos de gestació. El fetus n'és la raó principal, en concret una proteïna que produeix i que rep el nom de GDF15, segons revela un estudi publicat aquest dimecres per la revista Nature. Alhora, però, la investigació liderada per la Universitat de Cambridge ha descobert que aquesta hormona també pot ser la clau per evitar la hiperèmesi gravídica (el nom mèdic que reben aquests episodis de nàusees i vòmits intensos i persistents) si es limita l'accés al seu receptor, que és "altament específic" en el cervell de la mare.

L'aparició de nàusees i vòmits durant la gestació, expliquen els investigadors, depèn de la quantitat de GDF15 que produeix el fetus i de l'exposició de la mare a aquesta proteïna abans de quedar embarassada. Per això, els autors de l'estudi proposen administrar l'hormona a dones abans de l'embaràs per augmentar la seva tolerància i prevenir uns símptomes que afecten prop del 70% de les futures mares.

"Ara sabem que el nadó que creix a l'úter produeix una hormona a nivells als quals la mare no està acostumada", afirma en un comunicat Stephen O'Rahilly, investigador de la Universitat de Cambridge. I afegeix: "Com més sensible sigui a aquesta hormona, més malalta se sentirà".

En alguns casos (tres de cada cent), la hiperèmesi gravídica aguda pot posar en perill la vida del fetus i de la mare, cosa que requereix un tractament de reposició de líquids per via intravenosa per evitar la deshidratació. A més, recorden els experts, aquesta malaltia és la causa més comuna d'hospitalització d'embarassades durant els primers tres mesos de gestació.

Trastorn hereditari

Tot i que estudis previs ja havien apuntat a la proteïna GDF15, aquest treball amplia els coneixements sobre el seu paper en les malalties de l'embaràs, inclosa la hiperèmesi gravídica. "Saber això ens dona una pista sobre com podem evitar que això passi", insisteix O'Rahilly, en al·lusió a la possibilitat d'aconseguir nous tractaments.

Els investigadors van constatar que una variant genètica rara que eleva el risc de desenvolupar la hiperèmesi està vinculada amb nivells més baixos de l'hormona a la sang i en teixits en dones no embarassades. Així mateix, les dones que pateixen beta-talassèmia, un trastorn sanguini hereditari que pot provocar anèmia, presenten de manera natural nivells molt alts de GDF15 abans de l'embaràs, per la qual cosa experimenten poques o mínimes nàusees o vòmits.