Les proves d'edat biològiques estan de moda, però ¿funcionen?

Nova YorkSi algun cop has estat en una trobada amb els teus antics companys d'institut o d'escola, sabràs que algunes persones semblen envellir més ràpid que d'altres. 25 anys després de la graduació, un dels teus antics companys potser sembla 10 anys més jove que els altres i un altre aparenta 10 anys més. "La gent ho sap de manera intuïtiva –comenta Nir Barzilai, director de l'Institut per a la Investigació de l'Envelliment de l'Escola de Medicina Albert Einstein–, però no entenen que és un tipus de biologia que estem provant de descobrir", afegeix.

Els científics treballen per quantificar aquest fenomen i assignar un número a l'"edat biològica" d'una persona, analitzant la seva salut cel·lular, sense considerar quants anys porta viva. Ara s'estan promocionant alguns d'aquests indicadors com a proves de sang de venda directa al consumidor. Però abans de gastar-te molts diners en saber la teva edat verdadera,assegura't de saber què compres. Els especialistes adverteixen que, tot i que aquestes proves són interessants en teoria i podrien convertir-se en valuoses eines d'investigació, encara no estan preparades per al seu ús extensiu.

Com es mesura l'edat biològica?

Els investigadors defineixen l'edat biològica com "l'acumulació del dany que podem mesurar en el cos", assenyala Andrea Britta Maier, codirectora del Centre per una Longevitat Saludable de la Universitat Nacional de Singapur. Aquest dany prové tant de l'envelliment natural com de l'entorn i dels hàbits. Sovint el concepte d'edat biològica s'atribueix al metge i investigador britànic Alex Comfort (també conegut per haver escrit El plaer del sexe), que el 1969 va publicar un article sobre aquesta idea. Però, durant dècades, els científics no havien sabut com mesurar l'edat biològica d'una persona.

L'any 2013 Steve Horvath, professor de genètica humana i bioestadística de la Universitat de Califòrnia, va proposar fer servir un "rellotge" basat en el camp emergent de l'epigenètica. En el curs de la vida, el nostre ADN va acumulant canvis moleculars que encenen i apaguen diversos gens. Horvath va analitzar aquests canvis en milers de persones i va desenvolupar un algoritme per determinar com es correlacionaven amb l'edat.

Aquests canvis tenen lloc de manera natural a mesura que envellim, assenyala Jesse Poganik, instructor a l'Escola de Medicina de la Universitat Harvard que investiga l'envelliment biològic. També poden accelerar-los els hàbits que afecten la salut, com ara fumar i consumir alcohol en excés. Per tant, s'ha demostrat que els càlculs de l'edat biològica s'associen amb coses com l'expectativa de vida i la salut, explica Poganik.

¿Hauries de desconfiar d'aquestes proves?

Ara, amb un cost d'uns 300 dòlars, diverses empreses venen proves que fan servir aquesta tecnologia per calcular l'edat biològica a través d'anàlisis de sang o de saliva i que comparen els canvis en el teu epigenoma amb les mitjanes poblacionals. Però els especialistes adverteixen que, en realitat, els rellotges epigenètics no poden dir-nos gran cosa sobre la nostra salut, perquè es van dissenyar per analitzar grups grans de persones i no individus de manera independent. Per tant, els resultats poden ser poc fiables.

En una conferència recent en la qual Horvath va parlar d'aquest tema, una persona del públic va explicar que li havien fet dues proves diferents i que els resultats havien calculat dues edats diferents... amb 10 anys de diferència. Horvath va dir-li que hauria hagut d'estalviar-se els diners.

"Crec que podria dir-se que les millors no són completament inútils", assenyala Daniel Belsky, professor adjunt d'epidemiologia de la Universitat de Colúmbia, que va desenvolupar el seu propi rellotge epigenètic. "Però aquestes eines clíniques encara no han estat avaluades ni provades, així que es destinen més a les persones que tenen curiositat".

Un altre problema és que tampoc se sap què fer amb els resultats. Els científics no saben com revertir l'edat biològica de les persones... ni tan sols saben si això és possible. En part, per això es van desenvolupar inicialment els rellotges epigenètics. Els investigadors esperen ara fer-los servir en assajos clínics perquè les accions que busquen evitar l'envelliment mesurin els possibles canvis en l'esperança de vida de centenars o milers de persones a la vegada.

Res d'això ha evitat, però, que les empreses venguin aquestes proves, juntament amb recomanacions personalitzades sobre la salut i l'estil de vida, a més de suplements que, segons elles, revertiran l'edat biològica de la persona.

Més enllà dels rellotges

Els rellotges epigenètics no són els únics productes del mercat que prometen mesurar l'edat biològica. Algunes empreses ofereixen una sèrie de proves de sang convencionals que podrien fer-se en un consultori mèdic, com ara les del colesterol o l'hemoglobina A1c, un indicador de la diabetis. Aquestes companyies afirmen que, com que molts d'aquests indicadors augmenten segons envellim, poden fer-se servir com un indicador de l'edat biològica de les persones: per exemple, si tens 45 anys però els teus nivells de colesterol semblen els d'una persona d'uns 50 anys, els resultats de la prova podrien dir que la teva edat biològica és superior als teus 45 anys.

Està en debat si les analítiques de sang de veritat registren l'edat biològica i no només la salut en general, però un avantatge d'aquest tipus de proves és que mesuren factors que poden modificar-se. Per exemple, sí que sabem com disminuir els nivells de sucre en sang mitjançant fàrmacs i canvis en l'estil de vida. En canvi, l'edat epigenètica és més una espècie de caixa negra.

"A mi em sembla bastant raonable ampliar l'accés i l'ús més freqüent de proves per optimitzar la salut", assenyala Poganik en un correu electrònic. Però afegeix: "S'ha de prendre amb precaució qualsevol afirmació sobre el fet que es pugui determinar amb precisió l'edat biològica de manera individual".