Proteïnes porqueria, el possible origen de l'ELA hereditària

BarcelonaEn els pacients d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), les neurones motores es desgasten i moren fins que deixen de controlar els moviments musculars essencials com la parla, la respiració o la mobilitat. La causa d'aquesta malaltia degenerativa encara es desconeix, però científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han fet un pas endavant i han identificat el potencial origen de l'ELA hereditària. La responsabilitat recauria en l'acumulació de proteïnes porqueria, uns compostos que no tenen cap mena de funció però que, a l'amuntegar-se a les neurones, impedeixen el funcionament correcte de la cèl·lula. L'estudi amb què s'ha arribat a aquesta explicació s'ha publicat aquest divendres a la revista Molecular Cell.

Els pacients d'ELA hereditària comparteixen, en la gran majoria, mutacions en un gen concret, el C9ORF72. A partir d'aquesta alteració, els malalts produeixen unes proteïnes tòxiques que s'enganxen a l'ADN i l'ARN de l'afectat com si fossin "quitrà", expliquen els investigadors. Ara els autors han descobert que la toxina té un efecte "particularment agut" en la fabricació de nous ribosomes, que són les estructures de les cèl·lules que s'encarreguen de produir proteïnes. És aleshores quan es produeix un excés d'aquestes proteïnes, que s'acumulen i col·lapsen el sistema de neteja cel·lular, el que acaba desembocant en la mort de les neurones motores del pacient.

Com que el problema és l'excés d'aquests compostos porqueria, els autors han estudiat estratègies perquè les cèl·lules produeixin menys ribosomes: amb manipulació genètica i farmacològica han apagat dos mecanismes que generen aquestes estructures i han comprovat que la toxicitat es redueix perquè es produeixen menys proteïnes nocives. Ara bé, demanen prudència en la interpretació d'aquests resultats, ja que de moment aquests experiments "simplement indiquen la possible existència" de vies que no s'havien explorat per buscar tractaments contra la malaltia.

Envelliment

Els autors insisteixen que el repte és trobar maneres de reduir la producció de ribosomes perquè disminueixin les proteïnes nocives alhora que es garanteix un nombre suficient per al funcionament correcte de les cèl·lules. A més, les conclusions de l'estudi també obren una porta a la investigació de l'envelliment, ja que han descrit un nou factor causal d'aquest procés: l'estrès nucleolar. És un mecanisme molecular que recull les alteracions que pateixen els encarregats de produir ribosomes. S'anomenen nuclèols i són una part del nucli de la cèl·lula. Amb aquest treball han observat com l'estrès nucleolar indueix toxicitat a les cèl·lules animals i aporten evidències directes que aquest tipus d'estrès accelera l'envelliment en mamífers.