Es prohibirà fumar a les terrasses? Què se'n sap i què en diuen els experts

BarcelonaEl tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

Per un costat, el govern de l'Estat té previst aprovar un reial decret que inclourà algunes de les mesures del pla, com limitar l'accés de les noves formes de consum (les cigarretes electròniques, els vapejadors i els productes de nicotina de sabors que no tenen tabac) i l'empaquetat neutre, és a dir, que totes les marques tinguin la mateixa aparença perquè siguin menys atractives per als compradors. Per l'altre, hi ha la reforma de la llei, que inclourà la prohibició del tabac a nous espais a l'aire lliure, com les terrasses de bars i restaurants, que haurà d'anar al Congrés per ser votada. Tot i que la ministra de Sanitat, Mónica García, va anunciar que volia aprovar la nova norma aquest any, de moment no hi ha cap previsió de quan es farà i fonts del ministeri expliquen que, fins que no s'aprovi el reial decret, no portaran la reforma de la llei al Congrés. Caldrà veure quines majories aconsegueixen sumar per tirar endavant la reforma, que dependrà del clima polític de la cambra baixa si s'acaba desencallant o no.

El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, que abans d'assumir el càrrec va dedicar bona part de la seva trajectòria al control del tabaquisme, ha confirmat que Catalunya està en plena sintonia amb les mesures que recull el pla estatal. A més, explica que estan estudiant noves accions més enllà de les anunciades pel ministeri de Sanitat, enfocades a la prevenció d'aquest hàbit entre els menors i a garantir espais lliures sense fum, "en la línia del que s'ha anat treballant en els últims anys". Des del 2018, la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions, i calen mesures més estrictes per reduir la xifra. Per un costat, per evitar que hi hagi nous fumadors i, per l'altre, perquè aquells que ja fumen ho deixin a temps.

Terrasses sense fum, clau per reduir la incidència

Per tenir una política antitabac de màxims, Cristina Martínez, que és la nova cap de la Unitat de Control del Tabac de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) en substitució de Fernández, defensa que s'ha de treure el fum dels espais públics a l'exterior, com parcs naturals, platges, piscines i parades del transport públic. "Que a Collserola no es pugui fumar, per exemple", concreta l'experta. Des de l'ICO apunten que s'hauria de prohibir també a tots els equipaments esportius, concerts, centres comercials i mercats populars. Això sí, les terrasses són per Martínez la "punta de llança" de la futura reforma per la visibilitat que tindria, ja que es farien passos per "desnormalitzar el tabac".

El fum a les terrasses és des de fa anys un dels debats del control del tabac. Quan Sanitat estava elaborant el pla estatal amb les societats científiques, aquest va ser el principal desacord entre les comunitats autònomes: Catalunya es va posicionar a favor d'aquesta prohibició generalitzada, mentre que altres comunitats com Madrid hi estaven radicalment en contra. Pel que fa a Europa, el mes passat la Comissió Europea va recomanar als estats membres prohibir el tabac a les terrasses dels bars, cafès i restaurants.

La ministra de Sanitat, Mónica García, va defensar a principis d'any que les terrasses són llocs on l'evidència científica ha corroborat que es consumeix "fum de segona mà" perjudicial per a la salut. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses del sector de la restauració, que són "la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental".

Amb tot, a l'altra banda, el secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas, ha demanat fer un estudi per avaluar l'eficàcia de la mesura abans de prohibir el tabac a les terrasses i assegura que, si s'acaba aprovant la norma, hi haurà un "perjudici econòmic" molt gran per al sector de la restauració, tot i que reconeix que no ho tenen quantificat. "Demanem que es tinguin en compte els efectes col·laterals de les decisions polítiques i que no es faci com a la pandèmia, que prenien mesures a l'atzar", critica.

A banda de la restauració, la Comissió Europea també recomana prohibir fumar en zones recreatives a l'aire lliure on sol haver-hi criatures i jovent, com ara parcs infantils públics, parcs d’atraccions i piscines. "On hi ha restriccions, després els infants fumen menys", argumentava Fernández quan encara era a l'ICO.

Noves formes de consum

Un altre dels reptes són les noves formes de consum. Martínez adverteix que les empreses de la indústria del tabac estan creant nous productes que s'escapen de la legislació vigent a Espanya perquè contenen nicotina, però no tabac. La norma actual només regula els productes amb tabac, una situació que el govern de Pedro Sánchez vol compensar amb el decret llei, que encara no té data. "Molts d'aquests productes que no tenen tabac són de sabors, cosa que els fa molt atractius als joves. Igual que em menjo un xiclet de maduixa, fumo amb vapejador", exposa l'experta. Segons Sanitat, fins a 460 joves comencen a fumar cada dia a Espanya.

El contrapunt el dona Miguel de la Guárdia, catedràtic de química analítica de la Universitat de València (UV), que creu que prohibir aquestes noves formes de tabac és "l'alternativa mediocre a educar" i avisa que els joves els consumiran de totes maneres, amb prohibicions o sense. Per De la Guárdia, cal fer un estudi per avaluar si els vapejadors i el tabac escalfat poden ser una porta de sortida per a totes les persones que fumen i, sobretot, assegurar que no són una porta d'entrada per les noves generacions, com afirma el govern espanyol.

Des de l'ICO, que té l'única unitat de control de tabac reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'Espanya, adverteixen que ja hi ha estudis que demostren que les cigarretes electròniques produeixen insuficiència respiratòria i afecten la salut cardiovascular de les persones que les consumeixen. "Tenim evidències que el consum actiu afecta els vasos sanguinis i els fumadors tenen més possibilitats de patir embòlies i trombosis", ressalta Martínez. Així i tot, avisa que calen més anys per veure l'impacte real dels nous productes a la població, ja que encara no se sap si es poden relacionar amb el càncer. "No descarto que d'aquí a uns anys hi hagi casos de càncer per cigarretes electròniques, tot i que els seus consumidors les combinen amb el tabac de combustió normal", conclou.

Bossetes de nicotina

Una altra nova forma de consumir nicotina (sense fum) és l'Snus. Es tracta d'unes bossetes de nicotina sintètica que es consumeixen per via oral, col·locant-les a la geniva sota el llavi superior. A Europa no hi ha una regulació específica d'aquest tipus de producte, que es pot comprar a Espanya, fins i tot en estancs i per internet. Martínez adverteix que la concentració de nicotina en aquests productes és sis vegades més alta que en les cigarretes de combustió i, a més, produeix malformacions a les cèl·lules de la mucosa bucal i ferides a la geniva.

Aquesta setmana els comuns han registrat al Parlament una proposta de resolució en la qual insten el govern català a impulsar un pla per reduir el consum de productes de nicotina sense combustió com l'Snus, alertar dels riscos per a la salut que tenen aquests productes i treballar amb Sanitat per demanar-ne la prohibició a Espanya, com han fet Bèlgica i els Països Baixos. El pla antitabac del govern de Sánchez (que hauria d'entrar en vigor aquest 2024) també inclou aquests productes, que es regularan per primera vegada a l'Estat un cop s'aprovi el reial decret. De moment, però, no hi ha cap data prevista quan falten dos mesos per acabar l'any.