Ferran Campillo: "Prescriure sortides a la natura ajuda amb l'asma i les bronquitis infantils"

Olot (Garrotxa)A l'hospital comarcal d’Olot, cada vegada que neix un nadó, la família del nounat planta un arbre al bosc dels Tres Roures per estimular i enfortir el vincle entre l'infant i la natura durant el seu període de creixement. Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa que, des del 2016, estudia i aborda com els factors ambientals impacten en les malalties i la salut de la infància. És una unitat pionera a Catalunya i el doctor Ferran Campillo n'està al capdavant.

Què és la pediatria ambiental?

— El 80% dels problemes de salut que tractem als hospitals tenen a veure amb elements externs al sistema sanitari, com ara el lloc en el qual vivim, els hàbits alimentaris, el sedentarisme o els índexs de contaminació. Així que, per poder incidir en tots aquests factors, no només hem de fer els tractaments i els diagnòstics tradicionals, sinó que la medicina ha d'ampliar la mirada i prendre accions diferents.

Com es tradueix aquest canvi de perspectiva al dia a dia de la consulta?

— En pediatria, un dels motius de consulta més freqüents són les bronquitis i l'asma i les dades ens diuen que almenys una tercera part d'aquests casos són causats per la mala qualitat de l'aire. Per tractar-los, fem servir fàrmacs com els broncodilatadors, però és especialment important fer recomanacions a les famílies sobre la mobilitat en cotxe o prescriure sortides en entorns naturals. Hem corroborat que com més contaminació, més augmenten les consultes als hospitals.

Prescriure natura ajuda en els tractaments. Però, també és una manera de prevenir nous casos de malalties respiratòries?

— Sí, moltes malalties són més fàcils de prevenir que de curar. Sovint el pacient ens arriba que ja necessita un tractament més o menys urgent, però és igualment urgent redissenyar i renaturalitzar les nostres ciutats per reduir de manera dràstica l'espai que dediquem al cotxe i la moto. És una qüestió de salut pública i dels drets de la infància. Per això fem recomanacions a les administracions perquè tirin endavant aquestes mesures, sobretot als llocs on els infants passen gran part de la seva jornada, com l'escola, que en molts casos no són segurs ni saludables.

I, a part de l'asma i la bronquitis, quins altres efectes nocius té la contaminació per a la salut dels infants?

— Sabem que els nens que van a escoles amb més trànsit motoritzat i menys zones verdes també pateixen un pitjor desenvolupament cognitiu, problemes de memòria i menys capacitat d'atenció i treball. La contaminació de l’aire és un neurotòxic per al cervell en desenvolupament i comencem a relacionar exposicions durant l’etapa de l’embaràs o els primers anys de vida amb l’augment del risc de patir malalties de l’adult com el Parkinson o l’Alzheimer. També s’ha relacionat amb alguns tipus de càncer tant en edat pediàtrica com adulta.

Llavors, els infants haurien de créixer allunyats de grans capitals amb molta contaminació, com Barcelona?

— En l'imaginari col·lectiu sempre pensem que l'aire és més net en zones rurals, però no sempre és així. A l’hivern tenim episodis de contaminació per partícules relacionades amb la crema de biomassa o la calefacció a zones com Manlleu, Vic o Lleida, per exemple, i a l’estiu patim la contaminació per ozó troposfèric. A més, Barcelona només el 10% dels nens es desplacen en cotxe a l'escola, mentre que a Olot s’arriba al 50%.

Les emissions dels combustibles fòssils contribueixen directament al canvi climàtic. Com afecta els infants aquesta emergència?

— L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el 88% de les malalties i morts relacionades amb el canvi climàtic recauran en els menors de cinc anys, que no representen ni el 12% de la població. La sequera actual pot repercutir amb inseguretat alimentària, limitar l'accés a aliments saludables i desencadenar una pèrdua de biodiversitat. També es donen fenòmens extrems, com pluges torrencials o inundacions, que fan malbé infraestructures urbanes com escoles i, per als infants, viure aquests episodis té conseqüències en la salut mental, amb símptomes d'estrès posttraumàtic. O la calor extrema, que és perjudicial especialment per als menors d'un any i que pot generar fins i tot casos de mortalitat. El canvi climàtic posa en perill especialment la salut dels infants.

Avui se'n parla molt, d'ecoansietat.

— Hem de reflexionar sobre quin futur i quin present estem donant a les noves generacions. En relació amb el canvi climàtic, els causa angoixa no saber com estarà el planeta, però tampoc saben si podran treballar, ja que Espanya sempre estem al podi d'atur juvenil.

Per tant, la condició socioeconòmica també és important per abordar la salut infantil.

— Totalment. Ens trobem davant de moltes situacions d'injustícia. La pobresa és probablement el pitjor factor mediambiental que es pot patir, perquè un infant amb menys recursos té menys accés a una alimentació saludable, a factors protectors com les zones verdes, que normalment es concentren en barris de perfil socioeconòmic més alt i, en canvi, més accés a drogues. És un còctel terrible.

Què n'opines de les xarxes socials i els mòbils?

— Em preocupa, no el que fan els nens a les pantalles, que també, sinó el que deixen de fer. Al llarg del dia la meitat dels infants i adolescents passen dues hores o més al mòbil o amb l'ordinador i això vol dir que potser deixen d'estar fent altres activitats a l'aire lliure que feien abans, en contacte amb la natura o socialitzant amb persones físiques.

A les famílies dels nounats de l'hospital d'Olot se'ls ofereix la possibilitat de plantar un arbre.

— M’agrada dir que a l'hospital sempre tenim bessonades, perquè per cada nadó plantem un plançó. Ja en són més de 400 i formen un bosc on fer sortides amb les famílies, altres pacients de l’hospital o veïns del barri. El simbolisme que la criatura creix al mateix temps que l'arbre és molt potent. És la primera vacuna del nadó, una defensa que el protegirà davant dels perills climàtics.

Aquesta manera d'abordar la salut pediàtrica de l'hospital d'Olot s'està estenent per altres centres sanitaris de Catalunya?

— De la mà de la Societat Catalana de Pediatria estem treballant per fer arribar la visió de la nostra unitat a tots els equips territorials d’atenció pediàtrica de Catalunya i hem format molts professionals al nostre hospital amb aquesta mentalitat que ja comencen a fer activitats a la seva àrea.