"La PrEP és un alliberament per als que vivim el sexe condicionats per la por al VIH"

BarcelonaEl fantasma del virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha acompanyat l’estadístic Albert Dalmau (43 anys) i el dramaturg Guillem Clua (49) des de ben joves, quan el seu desig sexual es va desvetllar. “No he conegut el sexe sense la seva ombra amenaçant. La meva vida sexual va començar als anys 90, quan la gent encara es moria de VIH”, recorda Clua. Com molts altres homes gais o que tenen sexe amb altres homes, diu Dalmau, avui encara no hi ha cap sopar amb amics on aquestes sigles no apareguin en alguna conversa. “És un risc que t’acompanya, et frena i et condiciona molt la sexualitat i que fa que no sempre puguis viure-la lliurement”, explica. Ara, però, tots dos prenen la pastilla que evita la infecció del VIH –profilaxi de preexposició (PrEP)– i fan servir paraules com “miracle” o “somni” per descriure-la. “La PrEP és un alliberament per als que hem viscut el sexe condicionats per la por al VIH”, diu Dalmau.

Pocs mesos abans que esclatés la pandèmia, el ministeri de Sanitat va autoritzar la dispensació de la PrEP, que seria finançada com qualsevol altre fàrmac pel Sistema Nacional de Salut. Ara es compleixen dos anys d’aquesta fita i es calcula que a l’Estat n'hi ha uns 9.000 usuaris, un terç dels quals a Catalunya. El col·lectiu homosexual és el que més ús fa d’aquesta medicació i representa més del 90% dels usuaris. Menys de l’1% són dones transsexuals i el 0,3% són prostitutes. La majoria són atesos a Barcelona i aquesta elevada demanda no és casualitat: el desplegament del programa de prevenció del VIH és ambiciós i involucra una vintena d’hospitals i centres comunitaris. 

Els dos espais més importants per fer la PrEP estan ubicats a la capital catalana. Un és el BCN PrEP Point, que des del 2017 ha fet el control mèdic del tractament a persones que el feien pel seu compte quan encara no era legal a Espanya o que formaven part d’estudis importants per validar l’eficàcia i seguretat del fàrmac. Si es tenen en compte tots aquests usuaris i se sumen els que s’hi han anat afegint des de finals del 2019, s'observa que en només dos anys aquest espai ha multiplicat per quatre l'atenció que ofereix, passant de 631 persones a les 2.400 actuals, segons el director del centre, Ferran Pujol.

L’altre espai és la unitat de Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron, vinculada a l’hospital barceloní amb el mateix nom, que atén unes 1.200 persones. “El ritme d’incorporacions és sorprenent: cada mes arriben 50 usuaris nous”, explica el cap de malalties infeccioses, Vicenç Falcó. 

Duplicant les previsions

Inicialment, el departament de Salut calculava que unes 2.500 persones podrien beneficiar-se de la PrEP a Catalunya, però la realitat ja ha duplicat aquestes previsions. “A aquest ritme sobrepassarem les 5.000, perquè hi ha llista d’espera i encara no hem arribat a tothom en risc potencial”, anticipa Falcó.

L’Albert Dalmau va començar a prendre la PrEP pel seu compte l’any 2018, abans de l’autorització de Sanitat. Es comprava les capses per Internet, que arribaven des de l’Índia, i tot i que trobava a faltar que la dispensació fos dins del sistema de salut, preferia prendre’s els comprimits abans que exposar-se al VIH. “Em ratllava molt perquè hi ha moltes pràctiques sexuals que no són la penetració que es fan sense preservatiu i el meu col·lectiu té més risc que altres”, relata. Quan es va donar llum verda al tractament es va apuntar a les llistes d’espera del Bcn Check Point i va ser un dels primers a entrar en el circuit. “Des d’aleshores visc més tranquil. Vinc al punt cada tres mesos per fer-me controls rutinaris de totes les infeccions de transmissió sexual (ITS). És evident que la PrEP no m’eximeix d’aquestes però sí del VIH, que és per a tota la vida”, afirma.

A Catalunya, la demanda per fer la PrEP, ja sigui formal –prendre els comprimits cada dia– o a demanda –fer-ho només dues hores abans i dues hores després de les relacions sexuals de risc–, és molt elevada malgrat l’impacte de la pandèmia, que en alguns moments ha impossibilitat iniciar el tractament a nous usuaris. Ara, hi ha unes 200 persones en llista d’espera, però entre els mesos d’abril i maig de l’any passat a Barcelona van arribar a ser un miler les qui no podien accedir-hi. Per sort, la xarxa d’unitats hospitalàries va permetre absorbir l’allau, en molts casos derivats d’aquests dos punts comunitaris. El problema, segons Pujol, és que només es poden assumir noves incorporacions si alguns usuaris abandonen, fet que és molt poc freqüent perquè més del 90% continuen dins el programa un any després, o si augmenta l’oferta de recursos, cosa que depèn de les autoritats. “Els pròxims mesos és possible que es repeteixi l’augment de la demanda”, avisa. 

Guillem Clua és un dels que s'hi han pogut sumar fa poc: com que mai ha volgut automedicar-se, ha hagut de passar gairebé un any per poder fer el tractament, que finalment va començar el mes passat. Creu que encara hi ha prejudicis entorn de l’ús d’aquesta pastilla, com ara que tothom que la pren és promiscu o “folla cada dia com un eixelebrat”. “I tot el contrari: irresponsable seria no fer servir un medicament a l’abast, molt eficaç, amb uns criteris d’accés i controls mèdics molt escrupolosos, per estigma o desinformació”, defensa. El dramaturg confia que la PrEP sigui només “una transició” cap a la vacuna i l’erradicació del virus. “Espero no haver-me-la de prendre fins als 70 anys!”, diu.

Model català d'èxit

Tant Falcó com Pujol creuen que el programa PrEP és un model d'èxit perquè és integral: no només es dispensa un paquet de pastilles, sinó que s'ofereix assessorament i suport, control mèdic i cribatge de malalties de transmissió sexual cada tres mesos i, si és necessari, també es dona atenció psicològica. "Tot això sense que les autoritats sanitàries hagin fet realment una campanya de divulgació potent i la implementació és més lenta del que voldríem. La demanda rau en el boca-orella, la conscienciació i la visibilitat als mitjans", critica Pujol.

"Em compensa protegir-me a mi mateix i contribuir a evitar noves infeccions", diu Clua. Però, a més, la PrEP també és beneficiosa en termes de cost i efectivitat per al sistema sanitari. A llarg termini, un estudi de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l'Hospital Germans Trias i Pujol calcula que es podrien estalviar 93 milions d’euros.