Salut

Qui pot fer operacions estètiques? Sanitat veta ara els cirurgians no especialitzats

La mort d'una dona a Múrcia força el govern espanyol a controlar qui fa aquestes intervencions cada cop més freqüents

2 min
Una jove passa pel davant d'una clínica estètica de la cadena Dorsia a Barcelona.

BarcelonaEl gener de 2022 Sara Gómez va entrar al quiròfan d'un hospital de Múrcia per fer-se una lipoescultura, una operació estètica que consisteix a extreure el greix abdominal i recol·locar-lo als glutis. A priori és una intervenció indolora i ràpida, però no va anar bé; la dona va patir una vintena de perforacions a l'abdomen que van acabar provocant-li una forta hemorràgia, va haver de passar un mes ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) i, finalment, va acabar morint a causa de les seqüeles. La va operar un metge, però no estava especialitzat en cirurgia estètica, sinó en cirurgia cardiovascular. Ara la perseverança de la seva família ha forçat el govern espanyol a intervenir-hi: a partir d'ara, només els metges especialitzats podran fer intervencions estètiques; és a dir, els que s'hagin format en cirurgia plàstica, estètica i reparadora o una altra especialitat que inclogui específicament les competències en cirurgia estètica al programa formatiu oficial.

El ministeri de Sanitat ha publicat aquest dissabte l'ordre ministerial amb què s'estableix aquest nou criteri per autoritzar centres, serveis i establiments sanitaris a fer operacions estètiques, siguin corporals, facials o capil·lars. El canvi de criteri entra en vigor aquest mateix diumenge. "Aquesta modificació és necessària a causa de l'augment d'intervencions estètiques i la necessitat de garantir que les facin professionals qualificats", ha defensat la ministra Mónica García. L'augment sense treva de la demanda d'aquest tipus d'intervencions ha comportat una proliferació d'espais i professionals que les ofereixen, sovint sense la formació necessària.

Fins ara tenir l'especialització en cirurgia plàstica no era obligatori per fer operacions estètiques. És a dir, qualsevol metge, estigués especialitzat en cirurgia o no, i independentment de quina formació hagués rebut, podia ser contractat per un centre privat per fer aquesta mena d'intervencions. A partir d'ara, però, les més de 7.300 clíniques amb unitats de medicina estètica comptabilitzades pel ministeri arreu de l'Estat hauran d'exigir aquesta formació específica per contractar un professional per fer operacions estètiques. Només a Catalunya s'estima que mig miler de centres hauran d'aplicar aquests nous criteris.

La ministra García ha subratllat aquest dissabte en un vídeo que la mesura és, sens dubte, una victòria enorme per a la família de la Sara. "Fem un pas important cap a un sistema de salut més segur, perquè tragèdies com la de Sara no tornin a passar", ha afegit. De fet, aquesta ordre ministerial es coneix popularment com a llei Sara.

Prevenir l'intrusisme

Aquest canvi normatiu també permet reforçar la normativa per prevenir l'intrusisme. A Catalunya, la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE) va denunciar recentment que almenys la meitat de les intervencions estètiques no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències; d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort, i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explicava a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE.

De fet, segons una enquesta difosa per l'associació en què van participar més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica, el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o una intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense els coneixements necessaris. 

stats