Pòlio i dengue, vells coneguts que tornen a intimidar el món

BarcelonaPotser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

Les últimes tres dècades, el canvi climàtic, la globalització i la migració forçada d’animals i humans també ha provocat la irrupció de nous virus que amenacen la salut pública, i l’exemple més clar és el covid, que va demostrar la seva capacitat de paralitzar el món. “Des del 2020 plana una pregunta: ¿l’última epidèmia que viurem serà la del coronavirus? Segurament no. En vindran moltes més o, almenys, tindrem més d’un ensurt", assegura l’investigador d’ISGlobal i cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic, Jose Muñoz. Tant els virus nous com els reemergents demostren la necessitat que les administracions extremin la vigilància epidemiològica per garantir la detecció precoç dels contagis, que hi hagi una anticipació real a les crisis sanitàries, reforçant el paper i els recursos a laboratoris i centres de recerca, i una interconnexió de dades a temps real arreu del món, segons els experts.

Muñoz recorda que el 2015 la comunitat científica ja va anticipar que hi hauria una epidèmia amb origen a l'Àsia i que calia intensificar la vigilància dels coronavirus. "I no es van equivocar", diu. Amb tot, no es va moure fitxa fins que l'ombra de l'epidèmia ja era massa allargada. Per al viròleg del Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CReSA) Xavier Abad, el degoteig de contagis causats per diversos patògens arreu del món té diverses cares. Si bé bona part del món ha reforçat els seus serveis de vigilància i d’alerta epidemiològica després de l'experiència del covid i ha fet que la detecció de casos augmenti i se'n coneguin més, l’expert també assenyala l’impacte de l’escalfament global en les dinàmiques naturals dels virus i bacteris, que ha incrementat la probabilitat que apareguin noves malalties o que les ja existents s’expandeixin fora del seu nínxol natural –molt influïdes per la mobilitat de les persones–, així com l’increment de l’atenció mediàtica en l’epidemiologia.

Alta demanda

A l’Hospital Clínic, referència en malalties infeccioses, han passat de “zero a cent” en la visita de malalties tropicals, després que entre el 2020 i el 2021 es reduïssin a la mínima expressió els viatges internacionals. El 40% de les febres que hi atenen són per malària i dengue, però també visiten per picades de paparres, per febre tifoide, per diarrea del viatger, així com per paràsits i urticàries. “Hi ha una relació directa amb el turisme: els viatgers són sentinelles del que passa en un país. Per a aquest any esperàvem una recuperació progressiva de la demanda, però ja atenem el mateix nombre de casos que el 2019, perquè la gent ha viatjat molt a llocs com Tailàndia, Costa Rica o Cuba, on malalties com el dengue són epidèmiques i les fumigacions [de mosquits] i les eines de control s’han reduït notablement des del covid”, explica Muñoz.

El dengue és una de les malalties que més preocupen per la gran capacitat d’expansió que pot tenir arreu del món. No és una desconeguda: fins al segle passat circulava a Europa de manera autòctona. Ara, i des del 2018 a Catalunya, la majoria dels casos són importats i els locals són pocs, però alarmants. “El 2019 ja va convertir-se en una de les deu malalties amb més capacitat d’amenaçar la salut pública mundial”, explica Abad. Un dels principals focus a hores d’ara és a Cuba, i a Catalunya hi ha risc de reintroducció de manera autòctona per l’extensió de la població de mosquits tigres, que està àmpliament assentada i en creixement. “I si continuen arribant més casos de dengue en viatgers, més mosquits podran transmetre-les”, resumeix el viròleg.

A Malawi, a l’Àfrica central o al Pakistan no han desaparegut mai els brots de pòlio, que fan emmalaltir greument i causen la mort a moltes persones, però als països occidentals els casos són anecdòtics. "La declaració d’emergència per la pòlio a Nova York s'hauria d'interpretar com l’avançada d’allò que pot passar a qualsevol part del món. En salut pública no cal pensar només en allò que es troba, sinó en què hi pot haver al darrere", planteja Abad. Seguint amb l'exemple novaiorquès, on fins a un 40% de la població dels comtats on s'ha detectat el virus no està vacunada de la pòlio, una malaltia que semblava erradicable, el viròleg apunta que hi ha diverses generacions que no recorden l'efecte del patogen –que pot arribar a paralitzar el cos de l'afectat– i no veuen tan necessària la immunització perquè "les conseqüències d'emmalaltir han desaparegut de la memòria".

“Hem de pensar que hi ha contagis circumstancials ara que en realitat ens poden anunciar una gran distorsió de futur, i saber-les ens dona l’oportunitat d’intentar preparar-nos per enfrontar-nos-hi”, diu Abad. Posa com a exemple la verola del mico: aquesta setmana la revista Science treu una publicació en què se suggereix que ja es transmetia predominantment pel contacte íntim i sexual a Nigèria el 2016. “Això ens diu que no hem tingut verola del mico per primera vegada, però sí que ha esclatat ara. La via per a futurs brots és compartir aquesta informació i adquirir intel·ligència global”, afirma.