Una píndola protegeix micos de morir pel virus de l'Ebola

BarcelonaUn fàrmac ha demostrat tenir capacitat per evitar amb èxit la mort de dues espècies de micos infectats d'Ebola, segons un article científic publicat aquest divendres a la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS). L'antiviral, de nom Obeldesivir i en format píndola, evita entre el 80% i el 100% de les defuncions de 10 macacos que havien estat exposats a la variant Makona del virus, causant del brot més letal fins ara, el del 2014, a l'Àfrica central i occidental.

L'Ebola és una malaltia poc freqüent però molt greu –amb una taxa de mortalitat de prop del 90%–, que va ser identificada el 1976 i que s'ha propagat sobretot en països com Uganda, el Sudan i la República Democràtica del Congo. El virus es transmet per contacte directe amb fluids corporals d'una persona infectada i causa hemorràgies greus i insuficiència d'òrgans.

Tot i que en els últims anys s'han anat assajant vacunes i hi ha disponibles tractaments amb anticossos contra aquesta febre hemorràgica–mAb114 i REGN-EB3–, els problemes per emmagatzemar els fàrmacs sense trencar la cadena de gel i el fet que la seva administració s'ha de fer per via intravenosa obliguen la comunitat científica a buscar alternatives terapèutiques que s'adaptin als territoris rurals i amb menys recursos, allà on el patogen circula i causa estralls.

Davant d'aquestes necessitats, Courtney Woolsey, experta en microbiologia i immunologia del Laboratori Nacional de Galveston (Estats Units), i els seus col·legues plantegen l'ús de l'Obeldesivir, la forma oral del Remdesivir, desenvolupat per a l'Ebola però utilitzat amb polèmica per a la covid-19. Es tracta d'un profàrmac –s'administra de manera totalment o parcialment inactivada, però es metabolitza de manera activa– amb activitat d'ampli espectre contra diverses famílies de virus, inclosos els filovirus causants de l'Ebola i de Marburg, una altra febre hemorràgica mortal.

Defenses contra el patogen

Aquest fàrmac, que bloqueja un enzim crucial per a la replicació viral, no necessita condicions específiques de conservació i això fa que es presenti com una teràpia més adient per als entorns rurals. Segons l'estudi publicat aquest divendres per aquest equip d'investigadors, l'antiviral ha evitat la mort del 80% dels macacos cynomolgus i el 100% dels macacos rhesus si reben medicació a partir de les 24 hores de l'exposició al virus.

L'equip va infectar els animals –cinc de cada espècie, 10 en total– amb una alta dosi d'Ebola, que és de fins a 30.000 vegades la dosi letal per als humans, i els va donar el fàrmac cada dia durant 10 dies a partir de les 24 hores posteriors a l'exposició. D'entrada, expliquen els investigadors en una nota, la malaltia va progressar més lentament entre els animals medicats. Els científics també van observar que, en exemplars tractats, el virus quedava eliminat de la sang i presentaven més quantitat d'anticossos, el senyal que hi ha hagut una defensa de l'organisme contra el virus.

Simplificant-ho molt, les troballes descrites en l'article científic suggereixen que el sistema immunitari dels animals es va despertar per lluitar contra el virus gràcies a la teràpia (el que es coneix com a immunitat adquirida) i, per tant, va controlar una possible resposta inflamatòria excessiva que pogués conduir a la mort. En canvi, i com a grup de control, Woolsey va deixar dos macacos rhesus i un cynomolgus sense infectar. Tots ells van morir a causa del virus.

L'epidèmia d'Ebola a l'Àfrica occidental, en països com Guinea i Sierra Leone, entre el 2013 i el 2016, va causar 28.600 casos i 11.325 morts, i el brot entre el 2018 i el 2020 a la República Democràtica del Congo i Uganda, 3.481 contagis i 2.599 defuncions. A hores d'ara hi ha un brot del virus al Sudan, que pertany a la mateixa família que l'Ebola i que està castigant Uganda, segons va informar recentment l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És el cinquè embat d'Ebola en aquest país.